Institució de l'indie rock, Bob Mould torna a impartir magisteri alternatiu amb Patch the Sky. 

Bob Mould és una de les figures més determinants en la fonamentació i edificació de l'escena independent. Companys generacionals de R.E.M., The Replacements, Dinosaur Jr i altres lluminàries de les melodies subterrànies, amb els seminals Hüsker Dü, aventura que va compartir amb Grant Hart i Greg Norton, enregistrarien obres capitals del rock alternatiu com Zen Arcade (1984), New Day Rising (1985), Flip Your Wig (1985) o Candy Apple Grey (1986). 

Separats, Bob Mould va iniciar una primera etapa en solitari de què sorgirien el molt notable Workbook (1989) i l'irregular Black Sheets of Rain (1990); obra que donaria pas a Sugar, banda amb què enregistraria Copper Blue (1992), títol que amagava peces de l'efervescència de "A Good Idea", "Changes", "If I Can't Change Your Mind"... Imprescindible! L'esdevenir creatiu de l'ensucrat projecte de Mould es completaria amb l'abrasiu i complex EP Beaster (1993) i File Under: Easy Listening (1994), segon elapé que va passar més desapercebut que el seu predecessor però que qualitativament l'igualava. I aleshores Mould es va allunyar de la indústria musical per treballar com a guionista de... combats de lluita lliure! Sí, va passar d'escriure himnes indies a pautar els números de Hulk Hogan o The Ultimate Warrior.

Bob Mould va reaparèixer amb Modulate (2002) i Body of Song (2005), treballs en solitari amb què, infructuosament, va intentar explorar les possibilitats de la música electrònica. Afortunadament, tornaria a penjar-se la guitarra amb Distric Line (2008), disc amb què iniciaria una etapa en què cadascuna de les seves noves referències s'intuïa millor que l'anterior. Nòmina de treballs altament recomanables conformada per Life and Times (2009), Silver Age (2012), Beauty and Ruin (2014) i ara completada amb aquest Patch the Sky (2016). 

Patch the Sky és un sol disc que en realitat n'amaga dos. Amb l'indie rock amb ràfegues punk marca de la casa, la primera meitat irradia per la poc convencional lluminositat de temes com "Voices in My Head", "The End of Things" o "Loosing Sleep". La segona transita per la foscor introspectiva, que no cau en la desesperança ni depressió, de "Pray for Rain", "Daddy's Favorite" o "Monument".

Bob Mould. Patch the Sky. Merge Records. Indie rock.

 

BONUS TRACKS

VV.AA

God Don't Never Change. The Songs of Blind Willie Johnson

Alligator Records/Discmedi

BLUES. Llegenda del blues i del gospel, el llegat de Blind Willie Johnson va ser una influència vital en el cicle formatiu de noms de la rellevància de Led Zeppelin, Eric Clapton o Bob Dylan. Projecte capitanejat per Jeffrey Gaskill, productor, entre molts altres, de Gotta Serve Somebody. The Gospel Songs of Bob Dylan (2006); God Don't Never Change. The Songs of Blind Willie Johnson (2016) ret tribut a l'obra del cantant i guitarrista texà d'inicis del segle XX. Tota una experiència religiosa gaudir de Tom Waits, Lucinda Williams, The Blind Boys of Alabama, Sinead O'Connor, Rickie Lee Jones, Maria McKee o Luther Dickinson de North Mississippi Allstars entonar temes com "The Soul Of A Man", "It's Nobody's Fault But Mine", "Jesus Is Coming Soon" o "John The Revelator".  

Weezer

The White Album

Atlantic/Warner

POWERPOP. Des que van publicar l'enorme Green Album (2001) els nord-americans han combinat irresistibles alenades revitalitzants amb discos tan menors que no hagués passat res si no els haguessin publicat. Aquesta vegada estem de sort i la banda de Rivers Cuomo torna a reivindicar-se com els genis del pop que són amb The White Album (2016). "California Kids", “Summer Elaine And Drunk Dori”,  “(Girl We Got A) Good Thing” o “Wind In Our Sail” són l'evidència que quan s'hi posen no hi ha ningú que els superi en l'art de confeccionar dos minuts i mig de melodies irresistibles com la més addictiva de les drogues. 

Esperanza Spalding

Emily's D+Evolution

Concord

JAZZ. Si fins ara havia estat navegant per les aigües del estàndars jazzístics i l'R&B amb flirtejos amb el hip hop, la cantant i baixista Esperanza Spalding amplia la seva paleta estilística amb el seu nou llarg, Emily's D+Evolution (2016). Àlbum conceptual protagonitzat per una figura que s'intueix com l'alter ego de l'artista nord-americana, sota la producció de qui va ser l'arquitecte sonor de confiança de David Bowie, Tony Visconti, Spalding ha creat una obra que cerca noves tonalitats en els viatges sonors del rock progressiu i el jazz fusió.