L'Argentina ha donat grans coses a la Humanitat. Almenys tres escriptors indiscutibles, unes quantes pel·lis i actors d'èxit, la primera i la segona temporada d'El Marginal i dos Déus del futbol. Però no el millor productor de música. Sí al que millor va aconseguir vendre's al món reels. Bizarrap és a la música el que Jorge Valdano al futbol: tenen vides paral·leles. Van ser a prop dels astres (si Daddy Yankee no és Maradona...), van tenir assoliments notables (el single amb Nathy Peluso un, l'entrevista recent a Messi, per exemple, l'altre), però el que ningú sap ben bé és com ho van aconseguir. En això té més mèrit el Biza.

El mercat global tiktoker en el qual es mou l'argentí és voraç, molt més que el món allotjat de senyors filòsofs del futbol. Per als que a hores d'ara camineu amb el Bizaquién a la punta de la llengua: aquest jove d'ulleres grosses (fan de Daft Punk) va començar pujant una sèrie anomenada Combos locos en què recopilava batalles de freestyle de Red Bull i els subscriptors li van demanar remixos. Va deixar la seva feina de productor a Warner, va muntar un home studio i va començar a Youtube. Després naixerien les BZRP Music Session.

Ningú no li traurà l'honor d'haver surfejat com el millor l'onada dels sons llatins per a públics massius. La va agafar a la cresta. Tampoc no s'han de menysprear alguns intents per obrir-se a altres coses, per exemple, l'ultra exploat single amb Quevedo. Una lletra absurda ("nos fuimo’ en una, empesamo’ a la una”), sí, però sobre una base gens amable. Un punt hardcore i amb un represa infal·lible en la tornada.

3,2,1… Duki! La cuina no sempre és matemàtica, papa. I envoltar-se de noms enormes, no fa la cançó. Feia mesos que el tema s'esperava, però això de l'exparticipant d'El Quinto Escalón en la BZRP Music Sessions #50 és un despropòsit a l'altura de –per no deixar el símil futbolístic– comparar Scaloni amb Bielsa. Boig. Barres confessionals, piano pàmfil de fons, la "plata", l'"infern" i teclats pujant la intensitat. Sorpresa. Per destacar una cosa positiva... Només hi ha alguna espècie de prechorus; bé està que tot sigui lletra i no hi hagi a sobre una caiguda basta en la tornada que acabi d'humiliar el tema.

L'escena argentina ha fet un boom bestial els últims anys. El mateix Duki, Nicci Nicole (aquesta Tiny Desk, <3)), Cazzu... Però si algun paper té encara el periodisme cultural és intentar explicar els fenòmens que créixer, ja creixen sols. Les reaccions dels streamers fan aquests temes un viral sense precedent en la indústria: les discogràfiques no poden somiar amb la difusió que donen els comentaris, aduladors, de l'esquadró Auronplay, Espe, Ibai o Cristinini. Setze milions de reproduccions a Youtube. En un dia.