No hi ha res més trist que passar una tarda de dissabte al McDonald's de Les Rambles. Eres les 19h. Per aquelles coses de la vida, no havia dinat i tenia gana. Una hamburguesa, ens agradi o no, amb el seu tomàquet, el seu cogombre, el seu formatge... sempre entra bé. L'he acompanyada amb un d'aquells bidons mida banyera de Coca-cola esbravada i aigualida i patates fregides, Absort en els meus pensaments, de sobte una mà ha fet acte de presència en el meu espai vital, ha agafat un grapat de patates i se les ha dut directament a la boca. Les ha mastegat amb passió i quan ha acabat m'ha dit: "No s'ho expliquis a ningú, perquè no et creuran". Era Bil Murray.
No he sabut com reaccionar, pel desvergonyit acte de saqueig, i per qui l'havia realitzat. Impertorbable, Murray ha girat cua, ha sortit del local de menjar ràpid, ha creuat Les Rambles i ha entrat al Liceu. Avui presentava al temple líric barceloní l'espectacle New Worlds, juntament amb Jan Vogler i un grapat d'amics més.
Evidentment, tot això no ha passat, però podria haver passat. És una de les moltes anècdotes, verídiques, que adornen la biografia d'una de les figures més icòniques de la indústria cinematogràfica: Bill Murray és conegut per entrar a establiments de fast-food i cruspir-se les patates fregides de la gent. Robatori que sempre finalitza amb el llegenda: "No s'ho expliquis a ningú, perquè no et creuran".
Una amistat nascuda a l'aire
Bill Murray i Jan Vogler es van conèixer el 2013 en un vol. No se sap si Murray es va menjar el menú insípid d'aerolínia aèria de Vogler. Molt probablement no, perquè durant aquelles hores a l'aire va néixer una molt bona amistat. Jan Vogler és un reputat violoncel·lista alemany que viu a la ciutat de Nova York. Ha actuat amb les orquestres més prestigioses del món i una de les seves màximes virtuts és que mai s'ha cansat de buscar la manera d'establir vincles i ponts amb altres disciplines artístiques.
De la seva trobada va sorgir un espectacle, aquest New Worlds, que fusiona música i literatura, i que avui han presentat a Gran Teatre del Liceu
Bill Murray no necessita moltes presentacions. Protagonista de films com Caçafantasmes, Atrapats en el temps, Lost in Translation o bona part de la filmografia de Wes Anderson, tot i que sempre al marge de tot convencionalisme, és un dels actors més rellevants de les últimes quatre o cinc dècades. De la seva trobada va sorgir un espectacle, aquest New Worlds, que fusiona música i literatura, i que avui han presentat a Gran Teatre del Liceu.
Amb l'ajuda de la violinista Mira Wang i la pianista Vanessa Pérez, han sonat peces musicals de Bach, Schubert o Bernstein, teló de fons sobre el que Murray ha declamat textos de Walt Whitman, Mark Twain o Ernest Hemingway (en anglès i subtitulats). Un espectacle tan estranyament singular, fascinat i sorprenent com tot el que fa Murray, com entrar en un McDonald's i robar-te les patates fregides.