En uns Premis Gaudí molt repartits, Belén Funes ha aconseguit endur-se alguns dels premis principals: els de millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció i millor guió (compartit amb el coautor, Marçal Cebrián, que també és la seva parella). És, amb la seva opera prima La hija de un ladrón, una de les grans triomfadores de la nit. Carlos Marqués-Marcet ha estat l'altra estrella de la nit. La seva Els dies que vindran ha obtingut els guardons a millor pel·lícula, millor muntatge i millor actriu (a Maria Rodríguez). S'han confirmat els pronòstic: les dues pel·lícules partien com a favorites, amb 13 nominacions La hija de un ladrón i amb 10 Els dies que vindran. En canvi, La innocència, de Lucía Alemany, que estava nominada a set estatuetes només s'ha emportat el premi a la millor actriu secundària, a Laia Marull; i El viatge de la Marta, de Neus Ballús, se'n va de buit a desgrat de les quatre nominacions.
Carlos Marqués-Marcet i Anna Pfaff. Foto: Europa Press.
La gala, previsible i ben poc dinàmica, ha estat produïda per Dagoll Dagom, l'ha dirigit Jordi Prat i Coll i l'ha conduït Anna Moliner, amb un gran nombre d'actuacions musicals. Hi han estat presents el president del Parlament, Roger Torrent, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga; el ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El to més surrealista l'ha donat Albert Pla, que ha cantat "La sequia", un cant groller a "la gran cagada de l'amor".
La hija de un ladrón és un drama, protagonitzat per Eduard i Greta Fernández (pare i filla en la vida real), que explica les difícils relacions entre pares i fills a partir de la història d'una dona a la que la sortida del seu pare de la presó estronca els seus plans de vida. Una història de dones fortes que, malgrat tot, no ha aconseguit endur-se al premi a l'actriu al que aspirava Greta Fernández.
L'actor basc instal·lat a Catalunya Karra Elejalde s'ha endut el Gaudí a la millor interpretació masculina per la seva interpretació de Miguel de Unamuno a Mientras dure la guerra, imposant-se així a Sergi López, Eduard Fernández i David Verdaguer. O que arde, la pel·lícula d'Oliver Laxe sobre un piròman a la Galícia rural, ha estat una de les més inesperades triomfadores de la nit, en endur-se dos guardons: el de millor pel·lícula europea i el de millor fotografia, a Mauro Herce. I com molts preveien, Suc de síndria, d'Irene Moray, un cant a les dones que superen la ferida d'una violació, ha aconseguit el premi al millor curtmetratge.
Francesc Betriu ha rebut el Gaudí d'Honor Miquel Porter a Francesc Betriu. Li ha donat el premi Lluís Homar, que havia interpretat amb ell el Quimet de La plaça del Diamant. Homar a recordat el compromís de Betriu "amb l'esquerra i amb el país". El director de Sinatra o Furia española ha rebut el premi després que Névoa interpretés La plaça del diamant, la banda musical de la pel·lícula, creada per Ramon Muntaner i Joan Ollé. Ha volgut dedicar el premi, entre d'altres, a tota la generació de cineastes que havien lluitat contra el franquisme.
"Un político muerto, un político menos" 😱 L'Anna I l' @Albert_Pla han improvitzat un càsting al mig de la gala que farà història #PremisGaudí
— Premis Gaudí – Acadèmia del Cinema Català (@academiacinecat) January 19, 2020
▶️ https://t.co/lpB49fkFBV pic.twitter.com/GtnqokeXeU
7 raons per fugir sortia amb tres nominacions, però a la fi tan sols ha aconseguit endur-se un Gaudí, això sí, el més popular: el Premi especial del públic a la millor pel·lícula. El premi a la millor pel·lícula documental ha recaigut amb una obra de temàtica ecologista: El cuarto reino. El reino de los plásticos, d'Adán Aliaga i Àlex Lora. I La catedral del mar, el telefilm de Jordi Frades basat en l'obra d'Ildefonso Falcones, ha aconseguit l'estatueta a la millor pel·lícula per a televisió.
Oliver Laxe. Foto: Europa Press.
La resta de premis han estat molt repartits: Quién a hierro mata ha aconseguit dues estatuetes, la de millor director de producció, a Oriol Maymó, i la de millor actor secundari, a Enric Auquer. Elisa y Marcela, que partia amb quatre nominacions, només ha pogut endur-se el premi a la millor direcció artística (que ha pertocat a Sylvia Steinbrecht). Pau Vallvé ha aconseguit el guardó a la millor música per la seva tasca a La vida sense la Sara Amat (que partia amb dues nominacions). El hoyo, la pel·lícula que tant va impressionar a Sitges i que va guanyar el festival del cinema de terror, només ha aconseguit aquí el Gaudí als millors efectes visuals, que ha correspost a Mario Campoy, Irene Río i Iñaki Madariaga. Dolor y gloria, d'Almodóvar, partia amb cinc nominacions, però a la fi tan sols s'ha endut el premi al millor so, per la tasca de Sergio Bürmann i Marc Orts. Liberté, la pel·lícula d'Albert Serra, ha aconseguit dos dels tres premis als que havia estat nominada: el de maquillatge i perruqueria (que s'han endut Laurence Abraham Yaeger, Armande Monteiro i Antoine Mancini) i el de vestuari (que ha estat per a Rosa Tharrats).
Foto de portada: Belén Funes i Marçal Cebrián. ACN.