Palerm (regne de Sicília), 17 de desembre del 1704. Fa 322 anys. El cardenal Francesco del Giudice, virrei del règim borbònic hispànic a Sicília, ordenava l’execució de Giuseppe Amatore, de 27 anys. La documentació d’aquell procés, estranyament, no explica els càrrecs que s’imputaven al condemnat. Però algunes dades que orbiten al voltant del cas apunten que Amatore —forcat al Piano de la Marina, l’escenari d’execució dels delinqüents comuns— va ser executat per la seva condició d’heroi popular que impartia justícia al marge de l’aparell judicial. Un vendicosi (venjador) que reparava als abusos que els privilegiats cometien sobre el poble menut i que impartia la veritable justícia que l’aparell judicial no volia impartir.
Els Beati Paoli: mite o realitat?
El coneixement de l’existència de la societat dels Beati Paoli transitaria del clos del secretisme local a l’univers del saber general dos segles més tard de l’execució d’Amatore, amb la novel·la històrica I Beati Paoli (Els sants Paus), del periodista Luigi Natoli (1909), publicada al Giornale de Sicilia. Però l’obra de Natali, lluny de generar un consens general al voltant de l’origen i l’evolució d’aquest fenomen, provocaria l’aparició de molts dubtes en relació amb la veracitat de la seva existència. Els escèptics argumentarien que Natoli no havia fet més que documentar un relat popular que no tenia fonament històric. Mentre que els convençuts es van llançar a la recerca de testimonis documentals que en demostressin l'existència.
Què en diu la tradició popular, dels Beati Paoli?
La tradició popular palermitana —i siciliana, en conjunt— va construir un relat que consistia a explicar l’existència d’una societat secreta, formada per personatges que es cobrien amb caputxes i hàbits negres per a impedir ser reconeguts, fins i tot, pels seus mateixos companys (per a impedir que, en cas de la detenció d’un dels membres, "caigués" tota l’organització), i que es reunien a les catacumbes de la ciutat (els fonaments de les restes dels antics edificis romans, al subsol del Mercat del Capo). El propòsit era jutjar, condemnar i executar aquells elements de classe privilegiada (de condició nobiliària i terratinent) que havien comès abusos contra el poble menut (extorsions, usurpacions, vexacions, assassinats).
Per què la tradició popular hauria creat aquest relat?
La Sicília de la baixa edat mitjana (segles XIII a XV) era un dels països més rics d’Europa. Clau de pas d’una meitat a l’altra de la Mediterrània i graner de cereals del continent, va tenir un paper decisiu en el creixement i la plenitud del poder polític, militar i econòmic del Casal de Barcelona. Però conclosa l’edat mitjana, va ser un dels pocs països europeus que no assoliria culminar la seva pròpia revolució moderna i no aconseguiria enderrocar el règim feudal (Giuseppe d’Alessi, 1647). Per tant, la Sicília del 1704 —quan l’aparell de dominació hispànic executa Amatore— continuava reclosa en el paisatge polític, social i econòmic feudal, en què les classes populars (la immensa majoria de la societat) continuaven sotmesa a les servituds senyorials.
La injustícia siciliana
I en aquest paisatge, els aparells policial i judicial sicilians —tot i que, aparentment, havien estat reformats i adaptats als nous temps per l’administració hispànica (segles XVI i XVII)— conservaven la mateixa arquitectura que a l’època feudal (des del segle X). És a dir, eren un vedat en mans de l’estament nobiliari de l’illa. I això volia dir, senzillament, que la justícia siciliana era un instrument al servei d’aquest poder. I això volia dir, per exemple, que delictes com l’extorsió, la usurpació de la collita o, fins i tot, de la propietat, les agressions de qualsevol naturalesa, o crims com l’assassinat, que els elements d’aquest estament privilegiat cometien sistemàticament contra la població humil, quedaven gairebé sempre impunes.
Llavors, van existir de debò els Beati Paoli?
El 1754 —cinquanta anys després de l’execució d’Amatore— Francesco Emanuele Villabianca, governador de la Companyia de la Caritat i, poc després (1755), governador del Monte di Pietà (la casa d’empenyorament de la ciutat), publicava Opuscoli Palermitani. Villabianca és el primer a documentar l’existència dels Beati Paoli i el primer a relacionar l’execució de dos membres d’aquesta societat secreta: Giuseppe Amatore (1704) i Girolamo Ammirata (1724). Però aquesta omertà documental, des de la creació d’aquesta societat secreta, suposadament durant el segle XVI, fins als Opuscoli del segle XVIII, vol dir que Villabianca va donar carta de naturalesa a un fenomen que no passava de llegenda urbana?
Els Beati Paoli, una de les arrels de la Cosa Nostra
Certs indicis apunten a la veracitat de l’existència dels Beati Paoli. I els assenyalen com una de les diverses arrels del fenomen que, contemporàniament, s’anomena Cosa Nostra o, directament, màfia. El seu patró conductual seria un d’aquests indicis. Els encaputxats palermitans rebien i atenien peticions de venjança, l’únic instrument de reparació en mans de les classes populars. Segrestaven "l’acusat", el recloïen a les catacumbes de la ciutat, el sotmetien a un judici, el condemnaven i l’executaven. I aquesta mecànica, freqüent o esporàdica, organitzada o espontània, ningú no els la discuteix. Ni tan sols la historiografia escèptica amb el fenomen. I és la mateixa mecànica que utilitzaven les primeres societats mafioses (segle XVI).
Una immersió en la recerca d’aquesta misteriosa societat secreta
Experiències El Nacional.cat, Viatges Viñolas i l’autor d’aquesta peça han organitzat un viatge a Palerm per a —entre moltes altres coses— resseguir la pista d’aquests misteriosos Beati Paoli i esbrinar quina part de la història és certa i quina és un relat de denúncia i de voluntat de justícia. I explicar, sobre el terreny, la història d’una societat secreta que va ser un element importantíssim en aquella Sicília de grans desigualtats i d’extrema violència. La Sicília dels contrastos: la dels grans palaus i temples barrocs i la de les humils cases d’una societat que es debatia entre la misèria i la injustícia. Un escenari i uns actors que, perfectament, expliquen l’existència d’aquesta —encara actualment— misteriosa societat secreta.