L'Ajuntament de Barcelona ha reparat un "greuge històric" i dimarts al vespre va atorgar al filòleg Pompeu Fabra, pare de la gramàtica moderna de la llengua catalana, la Medalla de la Ciutat que el consistori va aprovar l'any 1938, i que no se li va arribar a lliurar mai per la Guerra Civil, l'exili forçat i la mort del filòleg. L'acte ha estat presidit pel primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, que ha lliurat el reconeixement al net del lingüista, Peio Rahola Fabra. En l'acte hi ha intervingut el filòleg Jordi Mir, expert en l'obra de Pompeu Fabra. També ho ha fet la presidenta de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ha fet la glossa del guardonat, i Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans.
L'actriu Mercè Arànega ha llegit un text escrit per Pompeu Fabra de la sèrie 'Converses filològiques', publicat a La Publicidad -posteriorment, La Publicitat- el 3 de desembre del 1919, i un poema que Pere Quart va dedicar al filòleg l'any 1968. El Quartet de Corda del Conservatori del Liceu ha ofert una breu actuació musical.
La singularitat de l'acte ha fet que l'Ajuntament hagi encarregat de manera excepcional una medalla que reprodueix el disseny de l'escultor Enric Casanovas i que és la mateixa que es va lliurar als guardonats als anys 30.