Amb l'actual situació de la política catalana, recordar que en un moment donat de la història de Barcelona davant de l'edifici que avui ocupa el Parlament hi havia una muntanya russa pot semblar un acudit però el fet és que, anys abans que aquest palau allotgés la representació legitima del poble català just al davant s'hi va instal·lar un parc d'atraccions a l'espai on hi ha ara els jardins dissenyats per Jean-Claude Nicolas Forestier, amb el seu estany ovalat i l'escultura El desconsol de Josep Llimona.

A principis del segle XX aquell espai era la plaça d'armes d'un parc de la Ciutadella del qual se n'havien de definir els usos després de la celebració de l'exposició universal del 1888 i per això no és d'estranyar que l'ajuntament de Barcelona atorgués els permisos necessaris per instal·lar-hi el Saturno Park, inaugurat al maig del 1911 i tancat el 1926 per donar pas a la reforma i enjardinament encarregat a Forestier.

Montanya russa Los Urales al Saturno Park AFB Autor Frederic Ballell

La muntanya russa Los Urales a la Ciutadella / AFB. Autor: Frederic Ballell

El Saturno Park -que va triar el nom a partir del Luna Park de Nova York- es va convertir en un punt central de l'oci barceloní en un moment en que els parcs d'atraccions estaven de moda, i amb l'avantatge que era molt més cèntric que d'altres com el Tibidabo, el Lake Valley al pantà de Vallvidrera i l'American Park de Vallcarca, i el seu principal reclam era una enorme muntanya russa anomenada Los Urales.

Quart volum de la col·lecció

Aquesta és una de les històries que recopila Ròmul Brotons i Segarra al llibre La ciutat neutral. Barcelona 1911-1920, (Alberti Edicions), que forma el quart volum de la seva sèrie de llibres, en construcció, sobre la història de Barcelona. Com els seus predecessors La ciutat captiva. 1714-1860, La ciutat expansiva. 1860-1900 i La ciutat trasbalsada. 1901-1910, el llibre recull any a any les vicissituds de la ciutat, en uns anys en que la neutralitat davant la primera guerra mundial -d'aquí el títol- portarà una riquesa fulgurant, però només a uns pocs i de forma molt efímera.

Presoners alemanys de la Creu Roja embarquen al vapor Düsseldorf per tornar al seu país a l'octubre del 1914  AFB Autor Frederic Ballell

Presoners alemanys de la Creu Roja embarquen al vapor Düsseldorf per tornar al seu país a l'octubre del 1914 / AFB. Autor: Frederic Ballell

Aquesta dècada és també la del creixement i consolidació del catalanisme, que provarà el seu primer exercici d'autogovern reeixit des del decret de Nova Planta -dos-cents anys abans- amb la instauració de la Mancomunitat de Catalunya. Durant aquest temps la ciutat seguirà creixent, un cop consolidat l'Eixample i pràcticament enllestida la Via Laietana serà el torn de posar el punt de mira sobre Montjuïc, que es veurà transformada del tot la dècada següent.

El miratge de la neutralitat però, es tallarà en sec al final de la dècada, quan els enfrontaments entre anarquistes i pistolers a sou de la burgesia tornarà a posar-se a l'ordre del dia com no s'havia vist des de la Setmana Tràgica del 1909. La cèlebre vaga de La Canadenca, el 1919, serà el punt àlgid d'aquest retorn a la conflictivitat social.

Enterrament d'Enric Prat de la Riba, seguici funerari custodiat per una secció dels Mossos d'Esquadra al seu pas pel Portal de l'Àngel el 4 d'agost de 1917  AFB Autor desconegut

Enterrament d'Enric Prat de la Riba, seguici funerari custodiat per una secció dels Mossos d'Esquadra al seu pas pel Portal de l'Àngel el 4 d'agost de 1917 / AFB: Autor desconegut

Amb profusió de fotografies, acudits, anuncis de l'època i també plànols -tot i que menys que en les altres obres-, l'autor recorre les vivències de la ciutat en una dècada que serà també la de l'electrificació de la ciutat, la de la millora en el clavegueram, la de la implantació de l'anarquisme liderat per la Confederació Nacional del Treball (CNT), on es veuran intercanvis de presoners al port de Barcelona i a on arribaran els ressons de la revolució russa, de la qual ara just fa cent anys.

Història de Barcelona en estat pur doncs, amb el detall gairebé satíric, que aleshores hi havia una muntanya russa al Parc de la Ciutadella. Potser les coses no han canviat tant.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat