Pérez de Rozas, Pilar Aymerich, Manel Armengol, Joan Colom, Kim Manresa... Alguns dels grans noms del fotoperiodisme català es donen cita a Barcelona. Fotos prohibides, un llibre coeditat entre l'Ajuntament de Barcelona i La Fàbrica i que vol ser una recopilació d'aquelles fotografies que, per un motiu o altre, en el seu moment no van sortir als diaris. Algunes no van aparèixer pel seu contingut sexual explícit, les altres perquè mostraven altes dosis de violència, n'hi ha que ofenien perquè mostraven aspectes de la realitat que no volia veure el poder i d'altres en el seu moment van ser considerades inadequades o ofensives. L'autor de la tria reconeix que algunes fotografies han estat incloses pel fet de ser atípiques; reflecteixen una realitat diferent a la que solen oferir els principals mitjans. L'obra agrupa fotos de 40 artistes, ha estat editada per Ricardo Feriche i inclou un pròleg de Rodrigo Fresán.

(c)Carlos Pérez de Rozas, 1980   Un aturat es penja del telefèric per demanar feina

Un aturat es penja del telefèric del port per demanar feina. © Carlos Pérez de Rozas, 1980   

'Els grisos' i la Barcelona preolímpica

Les fotografies cobreixen el període comprès entre la mort de Franco i els nostres dies, tot i que no estan organitzades cronològicament, sinó per difusos àmbits temàtics. De l'època franquista, destaquen les imatges de Manel Armengol de la policia o la guàrdia civil dissolent violentament manifestacions per la democràcia (o també les de Robert Ramos, que reflecteixen la pluralitat de reivindicacions dels primers moments de la transició). D'aquest període també es presenten algunes imatges que semblen realment de temps molt allunyats, com les depriments fotografies de Pep Cuntíes sobre la prostitució al Raval, o les de Jordi Mestre sobre els espanyols que anaven a la verema francesa, encara als anys 1980. Un fotògraf dona continuïtat als diferents períodes representats al llibre: Joan Colom, que amb la seva càmera va immortalitzar el Barri Xino, no només als anys seixanta, sinó també fins ben entrat el segle XXI. En altres casos, la combinació entre fotògrafs de diferents períodes permet mostrar les continuïtats a través del temps, com les imatges de prostitució de Pep Cuntíes, dels anys 1970, de Kim Manresa als anys 1990 i de Mariona Giner a principis del segle XXI.

(c)Robert Ramos, 1978   Manifestació per la llibertat sexual

Manifestació per la llibertat sexual, 1978. © Robert Ramos.

Una Barcelona sense triomfalismes

Les fotografies sobre la Barcelona de després de les Olimpíades estan molt lluny de bona part de les típiques imatges publicitàries de la ciutat. Els retrats de gent extremadament pobra deixen entreveure una Barcelona que està molt lluny del que alguns, triomfalment, diuen que és. Queda clar en les fotografies de Samuel Aranda, Sergi Reboredo, Xavier Bertral o Julio Carbó que els habitants de la ciutat estan molt lluny del benestar que es ven als catàlegs turístics: s'hi palpa la misèria, la violència, les addiccions... Algunes fotografies també retraten la nova Barcelona sortida de la immigració, sense mitificar-la en absolut, com les crues fotos de Lluís Artús sobre la comunitat llatina. Ángel García recull la conflictivitat associada al top manta i hi ha nombroses imatges de repressió a manifestacions, com les de Julio Carbó sobre la cimera a Barcelona del Banc Central Europeu o les de la vaga general de 2012.

(c)Samuel Aranda, 2004   Infrahabitatge a la Sagrera

Infrahabitatge a la Sagrera, 2004. © Samuel Aranda.

Temps interessants

Naturalment un àlbum d'aquest tipus no podia acabar sense fer referència als convulsos temps que s'han viscut recentment. Les fotografies de la repressió del referèndum de l'1 d'octubre, com les de Robert Bonet, ocupen un lloc destacat, però es troben alternades amb altres imatges de diferents període, com les dels incidents del dia de Sant Jordi de 1977 o les de les protestes del moviment 15-M al Parlament. També tenen el seu espai les manifestacions ultres contra el referèndum. I no falta la polèmica fotografia de David Armengou i Marcela Miret de la Rambla just després de l'atemptat, amb els cossos tirats encara per terra i els policies fent les primeres cures. La més crua de les fotografies d'un dia ple de fotografies doloroses.

(c)Samuel Aranda, 2017   Manifestación en contra del referéndum del 1 de octubre, plaza de Sant Jaume

Manifestació en contra del referèndum de l'1 d'octubre. Plaça de Sant Jaume, 2017. © Samuel Aranda.

Bones fotos, tema confús

La recopilació de fotografies és impressionant i mostra una Barcelona allunyada del tòpic de postal, amb un edulcorat castell de Montjuïc i una descontextualitzada imatge de Colom. Ara bé, costa entendre el criteri de tria. Algunes fotografies difícilment podrien ser considerades "fotografies prohibides", com algunes de les triades sobre manifestacions contra la guerra de l'Iraq, ja que si bé no es van publicar, sí que se'n van publicar de molt similars. De la mateixa manera, no s'entén la inclusió de les imatges de la Policia Nacional fent front a un atracament, o les instantànies de Joan Colom d'una processó de Setmana Santa a l'església de Santa Anna. La fotografia d'un tauró pescat a la Barceloneta o d'un crani del segle VII trobat en una excavació no té especial rellevància en un àlbum d'aquest tipus, com tampoc la imatge del certificat de Trip Advisor a la portalada de l'església del Pi (o la famosa foto de la fletxa de la inauguració dels Jocs Olímpics que passa sobre el peveter). Algunes d'aquestes fotos en la seva època eren poc destacades, i només han adquirit rellevància a posteriori, com una abraçada entre Fèlix Millet i Iñaki Undangarín al Palau de la Música el 2005 o les imatges del matrimoni Pujol de 2003. I a la tria s'hi inclouen fotografies de farciment destinades probablement a satisfer el coeditor municipal, com la de Pasqual Maragall a la platja de la Mar Bella el 1994 o dues instantànies d'Ada Colau fent de superheroïna que lluita contra les hipoteques. De fet, fins i tot el marc espacial és confús. Ni tan sols totes les imatges pertanyen a la ciutat de Barcelona: n'hi ha de Badalona, de Ripoll, d'un polígon industrial no identificat, del càmping La Ballena Alegre... En realitat, la idea del llibre és molt difusa: potser es vol presentar una visió alternativa de la ciutat a la que s'ofereix habitualment, però realment l'objectiu queda massa diluït. I a desgrat de tot, allò que queda, de veritat, és la fantàstica col·lecció de fotografies, entre les quals s'inclouen algunes de realment espectaculars... Un autèntic regal per a la vista i un element per reconstruir la història recent de Barcelona.

 

Foto de portada: Càrrega policial contra la manifestació per la "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia", 1976. © Manel Armengol.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat