Madrid, 21 d’abril de 1719. Fa 307 anys. El rei Felip V, el primer Borbó hispànic, ordenava a Francesco Pio de Savoia —capità general borbònic de Catalunya— la creació del Cuerpo de Fusileros de Cataluña, un cos policial destinat a la persecució de la resistència austriacista. La Guerra de Successió hispànica (1705-1714/15) ja havia conclòs, però els Miquelets —la guerrilla austriacista— continuaven combatent l’ocupació borbònica. En aquell moment, el Camp de Tarragona era la zona més conflictiva del país, i Pere Joan Barceló, un carboner del Priorat conegut com a Carrasclet, comandava un petit exèrcit que s’havia convertit en l’autèntic malson de les autoritats borbòniques de Catalunya. La implantació pionera del Cuerpo de Fusileros a Valls responia a aquest escenari.
Qui és qui en aquella història: Carrasclet
Pere Joan Barceló i Anguera, conegut popularment com a Carrasclet, seria la figura més destacada de la resistència austriacista durant la primera fase de la postguerra de Successió (1714-1720). Nascut el 1682 en un mas a mig camí entre Marçà i Capçanes (Priorat) i de professió carboner de carrasca (d’aquí li venia el sobrenom), havia combatut a la Guerra de Successió al bàndol austriacista com a oficial d’una companyia de fusellers de l’Exèrcit de Catalunya. L’any 1705 era alferes, l’any 1713 capità, i a finals de setembre de 1714 —després de la caiguda de Barcelona— s’havia acollit a un indult general que, els fets posteriors demostrarien, no era tal cosa. A mitjans d’octubre de 1714, el coronel borbònic de Falset havia ordenat la seva detenció i el seu empresonament.
L’inici de la resistència
La Catalunya d’aquella postguerra era un país devastat. Nou anys de conflicte i la tributació de guerra —el "Catastro" el càstig borbònic imposat al país—, havien convertit Catalunya en un escenari dominat per la misèria i la violència. Barceló, havia estat empresonat, però amb l’ajut d’alguns resistents havia escapat de la masmorra de Falset i s’havia emboscat a les muntanyes de Prades. La seva experiència i la seva personalitat ràpidament el convertirien en el cap d’un petit exèrcit de guerrillers. Aquell capítol de la història personal de Barceló és molt important perquè explica, no tan sols la creació dels Fusileros —el precedent remot dels Mossos—, sinó també per què l’establiment pioner de les Esquadres es va radicar a Valls.
La guerra de guerrilles
Barceló i el seu petit exèrcit ràpidament van adquirir categoria mítica. Assaltaven els combois militars d’aliments i d’armes destinats a avituallar els aquarteraments borbònics del Camp de Tarragona. Amb valentia i amb atreviment. I amb acarnissament. Generalment no deixaven viu cap militar enemic. En repetides ocasions les autoritats borbòniques de Tarragona, de Reus i de Valls van llevar el sometent (civils prèviament armats per a una missió concreta) amb el propòsit de "caçar" Barceló. Però l’extensa xarxa de suport social que rebia, i el gran coneixement del terreny que tenia, van fer totalment infructuoses les "caceres". Finalment, Pio de Savoia va detenir i empresonar la família de Barceló, i va publicar un ban general informant que els afusellaria tots si l’exèrcit de Carrasclet no es rendia i es lliurava.
Qui és qui en aquella història: Veciana
Les tropes borbòniques de Falset van afusellar la mare de Barceló. Però Pio de Savoia es va quedar amb un pam de nas quan, poc després, es va assabentar que Barceló havia assaltat la presó de Falset —amb la col·laboració de la gent del poble— i havia alliberat els seus familiars. I més, encara, quan va saber que s’havia presentat a les portes de Reus i de Valls, i havia provocat la desordenada fugida de les seves respectives guarnicions borbòniques. Només un tal Veciana, alcalde de Valls —del règim borbònic—, liderant un petit destacament de gent del poble remunerada per l’ocasió havia estat capaç d’enfrontar-s’hi. L’acció de Veciana, clarament contraposada a la deshonrosa actitud dels militars borbònics (més preocupats per espoliar la població civil), va encendre el llum que havia de gestar la creació dels Fusileros.
Catalans contra catalans
Pere Anton Veciana i Rabassa havia nascut el mateix any que Pere Joan Barceló —el 1682— però a Sarral (Conca de Barberà). Una dada que il·lustra poderosament el protagonisme d’una generació nascuda i formada en el període d’entreguerres: la de l’etapa entre la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59) i la de Successió (1705-1714/15). Veciana, pagès reconvertit a negociant, s’havia establert a Valls (en una casa del carrer del Carme) en plena guerra de Successió (1709). I mai no va manifestar el seu posicionament ideològic, cosa que en una Catalunya aclaparadorament i encesament austriacista, no deixa de ser un detall molt revelador. En canvi, quan els borbònics van assolir l'ocupació del Principat (1714) es va declarar, públicament, un encès partidari de Felip V.
En el lliurament de demà veurem quin era el veritable objectiu de Veciana i de Pio di Savoia. I com es va desplegar sobre el terreny, amb els seus èxits i amb els seus fracassos. I veurem com l’ala dura del règim borbònic, representada pel mateix rei Felip V i pel nou capitán general, Carrillo de Albornoz "el carnisser de la Gleva", van interpretar l’evolució d’aquest cos policial.