Ara Llibres publica Des del banc dels acusats, de Raül Romeva, un petit llibre en què el líder independentista explica, amb breus textos i dibuixos, el seu pas pel Tribunal Suprem durant el judici pel procés. Una obra amb la que vol denunciar la injustícia patida, però alhora reflexionar sobre aquests fets, sense ni tan sols renunciar a l'humor. Un humor tenyit a estones d'amargor, però que transmet una gran serenor.
A Des del banc dels acusats Romeva explica en primera persona coses que veuen els acusats i que poden passar desapercebudes a qui les mira per la televisió: la pesantor del ritual diari d'anar al judici, l'exhibició de força de l'Estat que representa el tribunal, el fet que els jutges prenguessin nota molt més de les declaracions de les acusacions que de les dels acusats, la impotència que provoca als acusats les especulacions sobre el judici i la sentència, la indignació per les falsedats de les declaracions policials, l'absurd de prendre l'acte de senador escoltat per agents policials, les dificultats que l'empresonament comporta als familiars dels presos... Romeva ofereix una visió molt íntima que va molt més enllà d'allò que es va televisar. A més a més, denuncia el relat de violència usat per la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació particular i manifesta la seva indignació perquè les defenses no van poder exercir el dret a contradir les proves de l'acusació. També posa de manifest la complicitat entre l'advocada de l'Estat i els ultres de Vox que van exercir l'acusació particular. Explica també anècdotes de la seva vida a la presó, de la preparació del cas amb els advocats, de la vida dels interns, de la duresa que suposa la presó preventiva...
Romeva, des de la presó, analitza la situació política i ofereix un bany de realisme. Anuncia que només som "a l'inici d'un camí" que "sabem que no serà fàcil, ni ràpid, ni indolor", però afegeix que "és irreversible", perquè la reivindicació "és justa, perquè és legítima i sobretot perquè ni hi volem ni hi podem renunciar". Apunta, malgrat tot,que "No hi ha cap fórmula màgica ni hi haurà cap miracle" i fa una crida a la persistència i a la resiliència. Tot això, des de la més estricta humilitat: "Cap de nosaltres és imprescindible", recorda.
Romeva fa una crida, sobretot, a plantejar-se la crisi catalana en termes polítics i no pas judicials, perquè "la voluntat de llibertat i de democràcia no pot ser ni jutjada ni condemnada". I ho fa amb la maduresa que li ha donat el pas per la presó i el calvari del judici: "Sobra jutjar i falta empatia; sobra alliçonar i falta saber escoltar; sobre acusar i fins i tot insultar sense fonament ni necessitat; i falta respecte per les opinions diverses i sobretot contràries", explica el conseller empresonat. Raül Romeva aprofita aquest llibre per fer una reflexió sobre el sistema judicial i penitenciari, no només com a eina de repressió dels independentistes, sinó també com a mecanisme sovint injust i inhumà. A l'epíleg Romeva assegura que la presó, el judici i la repressió, l'han fet més fort. Des del banc dels acusats és una mostra d'aquesta força i d'una gran voluntat de resistència fins i tot en l'adversitat.