Bad Bunny actuarà en el descans de la pròxima Super Bowl, que tindrà lloc el 8 de febrer de 2026 al Levi’s Stadium de Santa Clara, Califòrnia. Aquesta confirmació arriba després de mesos de rumors i expectació, i es converteix en una de les cites més significatives de la seva carrera —tant per la magnitud de l’escenari com pel context: l’artista porto-riqueny ha decidit no incloure cap ciutat dels Estats Units en la seva gira mundial Debí Tirar Más Fotos (2025-2026), justament per por d'operatius del servei migratori nord-americà, l’Immigration and Customs Enforcement (ICE) i les conseqüències que això podria tenir per al públic llatí, especialment aquells en situació vulnerable.
Bad Bunny ha declarat que aquest espectacle representa molt més que una actuació musical: és un tribut al seu poble, a la seva cultura i a la història que l’ha precedit
L’anunci oficial s'ha fet aquest diumenge durant la retransmissió del Sunday Night Football , revelant que Bad Bunny serà l’encarregat del halftime show de la Super Bowl LX, amb el suport de Roc Nation i com a esdeveniment patrocinat per Apple Music. L’artista ha declarat que aquest espectacle representa molt més que una actuació musical: és un tribut al seu poble, a la seva cultura i a la història que l’ha precedit. Encara que Bad Bunny ja ha actuat en una Super Bowl abans (com a convidat amb Shakira i Jennifer López el 2020), aquesta serà la seva primera vegada com a cap de cartell del descans del partit.
Una dicotomia que genera debat
Un dels aspectes que ha cridat més l’atenció al voltant de l'anunci és que, malgrat aquesta actuació gegantina als Estats Units, la seva gira mundial no inclou parades en el continent nord-americà. Bad Bunny ha declarat que una de les raons fonamentals d’aquesta decisió és la por que agents d’ICE (Immigration and Customs Enforcement) puguin estar presents fora dels recintes de concerts, generant risc per a fans amb estatus migratori crític, famílies de doble estatus i persones que simplement poden sentir-se insegures davant possibles escorcolls o detencions. Ell mateix ha assegurat que aquesta decisió "no és per odi o enemistat amb els Estats Units, sinó una mesura preventiva, un acte de responsabilitat cap als seus seguidors".
Bad Bunny té l’oportunitat de convertir aquest moment en molt més que un espectacle musical. És una plataforma enorme per a expressar orgull cultural, identitat, i també per denunciar situacions d’injustícia o desigualtat
Aquesta dicotomia —d’una banda no fer concerts als Estats Units per motius de seguretat i, de l’altra, acceptar una actuació massiva com la Super Bowl— ha generat debat. Alguns crítics han assenyalat una aparent contradicció, mentre que molts altres defensen que l’escenari de la Super Bowl pot oferir una oportunitat única per portar un missatge més ampli, per visibilitzar la situació de les comunitats llatines i plantejar preguntes sobre el control migratori, la presència institucional i la por de l’Estat. També hi ha qui apunta que el compromís de Bad Bunny amb el seu públic es mesura no només en el reconeixement global, sinó en adoptar decisions que protegeixin els seguidors i assegurin que la música no generi riscos innecessaris. Aquesta actitud l’ha distingit com una veu que va més enllà de l’escenari, amb posicions clares en qüestions socials i polítiques.
El fet que Bad Bunny sigui el cap de cartell del halftime show té implicacions: milions de persones ho veuran, tant en directe com per televisió i transmetent en línia, i l’artista té l’oportunitat de convertir aquest moment en molt més que un espectacle musical. És una plataforma enorme per a expressar orgull cultural, identitat, i també per denunciar situacions d’injustícia o desigualtat. També obre la porta a preguntes pràctiques: quant cobrerà, com gestionarà la producció la seguretat de l’escenari, del públic i l’entorn; quins missatges o estètica aportarà per reflectir la seva elecció de no fer concerts “normals” als Estats Units per motius d’ICE; com reaccionarà el públic i la comunitat artística; i fins a quin punt podrà mantenir aquesta coherència entre postura política i acció artística.