L’astrofísic nascut a Ullastrell (Vallès Occidental) Guillem Anglada-Escudé ha estat considerat un dels deu científics més importants del món d’aquest any per la prestigiosa revista Nature. Anglada-Escudé, professor d'astrofísica a la Universitat Queen Mary de Londres i antic estudiant de la UB, ha liderat l'equip que ha descobert "Pròxima b", el planeta més proper al nostre sistema solar que podria ser habitable.

"Fins ara hem estat buscant planetes; el següent pas és buscar-hi vida", anticipava Anglada-Escudé a finals d’octubre, un cop feta pública la notícia de la descoberta. Segons el científic, "Pròxima b" té característiques similars a la Terra i ofereix la “possibilitat real" de saber si "estem sols a l’univers”.

El seu descobriment: "Pròxima b"

"Pròxima b" té 1,3 vegades la superfície de la Terra i orbita l'estel Pròxima Centauri. Segons Anglada, es tracta d'un planeta "amb característiques similars pel que fa a la massa i a l'energia que rep de l'estrella" amb una quantitat d'energia que fa pensar que "la superfície sigui temperada i potser hi hagi aigua líquida". "La de l'estrella Pròxima Centauri i la d'aquests planetes petits és una història que tot just comença. Hi ha molta emoció a l'ambient, i això atreu els joves investigadors més brillants i promociona l'excel·lència", ha assegurat.  Els resultats de l'estudi d'aquest planeta es van publicar en la portada de Nature, en un article en el qual Anglada-Escudé va compartir autoria amb Pedro J. Amado, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA).

"De moment no s'ha obtingut molta més informació del planeta en concret. A la primavera comença la bona època per observar l'estrella de nou i llavors ens posarem amb Pròxima una altra vegada", ha assenyalat. Pel que sí que ha servit de moment, ha continuat, és generar una pila d'avenços teòrics en la comprensió dels models climàtics i evolutius per a aquest tipus de planetes. Sobre si creu que hi ha vida en altres planetes, l'investigador català ha contestat que no ho sap, però ha afegit: "Trobaria estrany que aquest no fos el cas. El meravellós d'aquests temps és que tindrem els mitjans per respondre a aquesta pregunta els anys vinents". "En aquest sentit, sospito que la primera evidència pot venir d'altres planetes del Sistema Solar", ha remarcat. 

Els secrets d'una investigació de qualitat

Després de la menció de Nature, Anglada-Escudé ha assegurat que "estaria bé que ens adonéssim de la investigació de gran qualitat que pot realitzar-se a Espanya si es compta amb un mínim de recursos i una mica més de reconeixement institucional". "Si aparèixer en llistes així ajuda una mica en aquest sentit, benvingudes siguin les llistes", ha indicat l'astrofísic.

"M'agradaria destacar que hi ha nombroses i significatives contribucions d'equips espanyols, sobretot del IAA, que s'han estat preparant per a aquest tipus d'investigació amb instrumentació de primera línia com l'espectrògraf CARMENES", ha explicat. En aquesta línia, Anglada-Escudé ha relatat que ell i el seu equip segueixen treballant en "diversos fronts" en relació amb aquest planeta i estrella, i ha afegit que la investigació en astronomia es mou una mica més lenta que l'actualitat informativa "o sigui que caldrà tenir paciència".

De moment, la descoberta de "Pròxima B" ha valgut al científic català el reconeixement de la publicació britànica, convertint-se així en una de les deu personalitats científiques de l’any, al costat de físics, enginyers que desenvolupen la intel·ligència artificial, investigadors del corall, químics i biòlegs.

Més personalitats

Més enllà d'Anglada-Escudé, també es troben dins la llista l'argentina Gabriela González pel seu descobriment de les ones gravitacionals. Una troballa que, segons la mateixa autora, "sortirà en els llibres" com la resposta, cent anys després, a l'últim interrogant de la Teoria de la Relativitat d'Einstein. Com també, el cocreador de la firma d'intel·ligència artificial DeepMind, Demis Hassabis, pel programa AlphaGo amb el qual va aconseguir vèncer el campió mundial del joc de taula "go" (conegut com "els escacs orientals") o la brasilera Celina Turchi que s'ha guanyat també un lloc en el rànquing per descobrir la relació entre la microcefàlia i el virus del Zika.

El naixement del primer nadó del món engendrat mitjançant una tècnica de reproducció assistida que utilitza ADN de tres pares diferents s'ha fet realitat aquest any i Nature ha inclòs en la seva llista a l'especialista en fertilitat John Zhang, un els responsables d'aquest fet. D'altra banda, el científic Kevin Esvelt ha obtingut el reconeixement de la revista pel seu descobriment dels possibles efectes negatius d'una controvertida tècnica, que ell mateix va ajudar a crear i que utilitza l'edició genètica CRISPR per fomentar o suprimir l'expressió de certs gens en poblacions d'una espècie per perpetuar un tret entre els individus.

El professor que va fer sonar l'alarma de la destrucció de la Gran Barrera d'Esculls que s'estén al llarg de 2.300 quilòmetres de la costa nord-oriental australiana, Terry Hughes, també és un dels deu científics més importants del món. Un altre èxit que tampoc ha passat desapercebut per a Nature és el de Guus Velders ha establert les bases de l'acord internacional assolit per pràcticament tots els països per deixar de produir i utilitzar els hidrofluorocarbonats (HFC), uns potents gasos d'efecte hivernacle molt utilitzats en el sector de la refrigeració. Com tampoc ho ha fet la lluita de la física Elena Long per sensibilitzar sobre les dificultats i discriminacions a les quals han d'enfrontar-se els físics gais, lesbianes, bisexuals, transgènere o de qualsevol altra minoria sexual.

En darrer lloc, la neurocientífica Alexandra Elbakyan tanca la llista per desafiar a les publicacions científiques convencionals amb la seva pàgina web Sci-Hub, que permet accedir de manera gratuïta a més de 60 milions d'articles científics recents. Segons el redactor de Nature Richard Monastersky, els científics que apareixen aquest any a la llista componen "un grup molt divers, però tots ells han jugat un important paper en els esdeveniments científics de l'any".