Maastricht (Províncies Unides dels Països Baixos), 25 de juny de 1673. Fa 350 anys. Charles de Batz-Montesquiu, comte d’Artagnan i capità de la guàrdia dels Mosqueters del rei Lluís XIV de França moria durant el setge francès sobre la plaça neerlandesa de Maastricht (1672-1673), a causa de les ferides de bala que li havien causat un grup de dones franctiradores des d’un dels panys de la muralla. El D’Artagnan literari, personatge central de la novel·la Els tres mosqueters (Les trois mousquetaires, 1844), està inspirat en un militar que, dos segles abans, havia tingut una intensa existència. Durant la seva vida (1611-1673) va ser present en tots els escenaris bèl·lics on la monarquia francesa dirimia la seva candidatura a primera potència mundial. Entre aquests, Catalunya, durant la Guerra de Separació (1640-1652/59).
Qui era i d’on venia D’Artagnan?
La figura de D’Artagnan és el paradigma de l’home d’armes de tradició medieval i d’ideologia cavalleresca que busca, desesperadament, el seu lloc en un món que “la raó d’estat” està transformant a marxes forçades. Segons la documentació de l’època, el nostre protagonista havia nascut el 1611 a Lupiac, una petita vila de la Gascunya situada a mig camí entre Tolosa i Pau. La vella Aquitània era una fàbrica d’homes d’armes, sobretot des que les mal anomenades Guerres de Religió (1562-1598) havien devastat el país. La baixa noblesa local, arruïnada pels efectes del conflicte, es debatia entre la desaparició o l’exercici de la milícia. Durant el segle XVII, trobem elements de la petita noblesa aquitana en tots els conflictes d’Europa, actuant com a militars al servei de la corona francesa o com a mercenaris al servei del millor postor.
Què eren els 'Mousquetaires du roi'?
El rei Lluís XIII de França estava obsessionat amb la mort del seu pare, Enric IV, el primer Borbó al tron de França, assassinat a punyalades dins del seu propi carruatge (1610). I va crear un cos d’elit anomenat Mousquetaires de la Garde o Mousquetaries du Roi, format pels elements més hàbils i més resolutius en la lluita del cos a cos i que tenia la missió de protegir-lo fora del recinte palatí. Poc després, el cardenal Richelieu, primer ministre de la monarquia francesa, amb els mateixos criteris i funcions, i estretament vinculat a la guàrdia del rei, va crear els Mousquetaires du Cardinal, fet que revela que el conflicte mal anomenat Guerres de Religió s’havia tancat en fals, i que els magnats de la França dels primers Borbons eren al punt de mira o a la punta del punyal d’una societat devastada i violentada que clamava venjança.
Com arriba D’Artagnan als Mosqueters?
La presència de mercenaris gascons en conflictes de major o menor envergadura està documentada des de l’època bèl·lica del conflicte religiós fabricat a propòsit amb l’objectiu de devastar Aquitània, una de les regions més riques i poblades del continent. L’aparició del fenomen del bandolerisme català durant la segona meitat del segle XVI és ple de figures d’origen aquità. Els capitans bandolers Jaumot lo Luterà, lo Minyó de Montellà o lo Barber d’Almenar són aquitans i han estat contractats pels caps polítics d’aquell fenomen (bisbes, veguers, batlles). Ser bandoler o carn de canó dels exèrcits era el destí dels mercenaris aquitans d’origen humil. En canvi, els d’origen nobiliari, encara que fossin pobres com les rates, tenien el privilegi d’ingressar als prestigiosos Mosqueters del rei que els havia trinxat el país.
El vesper català
Durant l’any 1640, l’espiral de tensió entre Catalunya i la monarquia hispànica (iniciada el 1623) precipitava la Guerra de Separació (1640-1652/59). La Generalitat negociava un pacte de defensa mútua amb França (Ceret, 1640); poc després confirmat i dimensionat a la categoria de tractat internacional (Peronne, 1641). La Generalitat i els Tres Comuns (l’equivalent al Parlament) havien despatxat el rei hispànic Felip IV i després d’un parèntesi republicà de nou dies (17 al 26 de gener de 1641), havien proclamat comte de Barcelona Lluís XIII de França, que garantia la independència de Catalunya amb la fórmula “una testa, dues corones”. Durant aquesta curta però intensa etapa s’havia produït l’intent d’invasió hispànica de Catalunya que s’havia saldat amb la derrota i deserció dels Tercios a Montjuïc (26 de gener de 1641).
La Mothe, D’Artagnan i els catalans
Els comandants militars de l’exèrcit catalano-francès que havien derrotat i humiliat els hispànics a Montjuïc eren Francesc de Tamarit, conseller protector (representant de l’estament militar a la Generalitat) i Philippe de La Mothe-Houdancourt, mariscal de França i, en aquell moment, un dels oficials més prestigiosos de l’exèrcit de Lluís XIII. I aquest punt és el que explica la relació de D’Artagnan i els catalans. El mosqueter era amic del nou home fort de Lluís XIII i Richelieu a Catalunya i era el capità d’una companyia de mosqueters. En situacions de gran interès, aquestes companyies eren desplaçades al front de guerra. Actuaven com a unitats d’elit de l’exèrcit de la corona francesa i eren destinades a operacions concretes. La companyia de D’Artagnan va ser reclamada per La Mothe-Houdancourt per intervenir a Catalunya.
En quins indrets de Catalunya va combatre D’Artagnan?
La participació del mosqueter D’Artagnan al costat dels catalans en la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59) està perfectament documentada en el setge i l’alliberament catalano-francès de Perpinyà (novembre, 1641 – setembre, 1642), que havia estat prèviament ocupada pels hispànics. També està perfectament documentada en la batalla de la Granada del Penedès (març, 1642), que es va saldar amb la mort de 2.500 tercios i la captura del seu comandant Pere d’Aragó, duc de Cardona, quan es dirigien a socórrer la guarnició hispànica de Perpinyà. També està perfectament documentada en la batalla dels Quatre Pilans, a l’actual barri de la Bordeta de Lleida (octubre, 1642) i que es va saldar amb una estrepitosa derrota dels Tercios del marquès de Leganés; que pretenien travessar Catalunya per les planes occidentals del país.
Què va quedar del pas de D’Artagnan per Catalunya?
A finals de 1642, el paisatge de guerra català estava estabilitzat. Les tropes catalano-franceses controlaven la pràctica totalitat del país. I això va provocar que D’Artagnan i la seva companyia de mosqueters fossin redirigits a un altre front de guerra. No va quedar res de l’estada d’un capità de mosqueters a Catalunya, que no assoliria la celebritat fins dos segles més tard, quan va inspirar la creació del personatge literari de Dumas. Però gràcies a les fonts documentals i a la investigació historiogràfica, sabem que Charles de Batz-Montesquiu, capità d’Artagnan —el de debò—, va tenir un paper molt actiu en la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59) al costat dels catalans i contra la monarquia hispànica de Felip IV. Potser, a partir d’ara, el mosqueter D’Artagnan desapareixerà de l’imaginari infantil espanyol. Qui ho sap.