Els primers en desenvolupar l'art mitjançant pintures rupestres van ser els neandertals, fa 65.000 anys, molt abans que els primers humans anatòmicament moderns d'origen africà. D'aquesta forma, es fa evident que des del punt de vista cognitiu i del pensament simbòlic, els neandertals no eren diferents dels humans moderns. Aquest és el resultat d'una recerca que ha publicat en el seu darrer número la revista Science i en què ha participat l’investigador ICREA João Zilhão, del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la UB (SERP-UB). En aquest estudi s'ha datat l’art paleolític de tres coves espanyoles mitjançant el nou mètode de datació urani-tori (U-Th), basat en la desintegració radioactiva de l’urani. Les proves s'han realitzat a les coves d’Ardales (Màlaga), Maltravieso (Càceres) i La Pasiega (Cantàbria).

art rupestre neandertal cova Maltravieso H. Collado

Art rupestre neandertal a la cova de Maltravieso. Foto: H. Collado.

Abans dels humans moderns

A les tres coves ara estudiades es troben motius geomètrics, figures de mans en negatiu i espeleotemes (dipòsits minerals com les estalagmites i les estalactites), tot pintat en vermell. Les dates obtingudes per a aquestes obres són anteriors —almenys en 20.000 anys— a l’arribada dels grups humans moderns a Europa. El mètode de datació que se’ls ha aplicat, el de l’urani-tori (U-Th), permet datar mostres de mida molt petita (pocs mil·ligrams) de dipòsits de calcita situats per sota i per sobre de les pintures. El mètode esmentat no té les limitacions que imposa la prova del carboni 14, que només és aplicable a un reduït nombre de motius rupestres realitzats amb matèria orgànica i que afecta la integritat de les pintures. D’aquesta manera, s’ha pogut saber que un signe lineal (escalariforme) a la cova de La Pasiega va ser realitzat fa almenys 64.800 anys; que una mà en negatiu a la cova de Maltravieso va ser realitzada fa almenys 66.700 anys, i que una formació d’espeleotemes a la cova d’Ardales va ser coberta de pintura —tal com es pot observar per les concentracions de color que s’hi conserven— fa almenys 65.500 anys.

art rupestre neandertal cova Pasiega P. Saura

Art rupestre neandertal a la cova Pasiega. Foto: P. Saura.

Canvi de paradigma

El reconeixement de les primeres capacitats simbòliques i artístiques de la humanitat és un tema actual de debat en el terreny científic. Tradicionalment, aquestes capacitats només s’atribuïen a les primeres poblacions d’humans moderns, sorgides a l’Àfrica fa uns 200.000 anys i arribades a Europa en fa uns 40.000. Tot i això, nous descobriments en els últims anys han apuntat que els neandertals es decoraven el cos amb ocres i ornaments, i que feien petits signes (principalment línies) sobre ossos i pedres. De fet, la revista Science Advances ha publicat un altre estudi d’un grup d’autors liderat per Zilhão. Amb el títol "Symbolic use of marine shells and mineral pigments by Iberian neanderthals 115,000 years ago", l’article documenta que el dipòsit en què es van trobar les petxines perforades i pintades de la cova de Los Aviones (Cartagena, Múrcia) té una edat compresa entre 115.000 i 120.000 anys. Aquest resultat confirma que els neandertals utilitzaven mescles de pigments sofisticades i practicaven l’ornamentació del cos fins i tot molt abans que aquestes conductes s’hagin pogut documentar entre els primers homes moderns d’Àfrica.. Els resultats ara publicats obren noves perspectives d’estudi que impliquen un replantejament dels models vigents sobre l’origen del pensament simbòlic i l’expansió de les primeres capacitats artístiques dels humans.

L'anormalitat de l'home modern

«Encara que una mica diferents en aspectes de la morfologia facial, els neandertals eren humans com nosaltres, o constituïen una branca a part, diferent, menys intel·ligent i que es va extingir sense descendència? Aquesta qüestió s’està discutint des que es van descobrir els primers fòssils de neandertal a mitjan segle XIX», explica Zilhão. L’investigador apunta que el treball publicat a Science mostra que els neandertals no eren diferents de nosaltres des del punt de vista cognitiu i del pensament simbòlic, i que «aquestes característiques definidores de la nostra espècie han aparegut en les etapes inicials de l’evolució humana, fa més de mig milió d’anys». El que això implica és «una visió de l’evolució humana en què les variants fòssils conegudes s’han d’interpretar, totes elles, com a ancestrals, com a pertanyents als nostres avantpassats, no com a pròpies d’espècies diferents», subratlla l’expert del SERP-UB. És a dir que, al llarg de la major part de la seva existència, l’espècie humana ha estat molt més diversa que avui en dia: "No és la humanitat fòssil la que és anormalment heterogènia, és la humanitat actual la que és anormalment homogènia!", conclou Zilhão.

 

Fotografia de portada: reconstrucció del rostre de un neandertal. Neandertal Museum de Mettmann. Foto: Stefan Scheer.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat