Temporada expressionista al CaixaForum amb diverses exposicions centrades en Henri Matisse i Claude Monet, dos dels grans referents d'aquest moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del segle xx que, tot i que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa o la fotografia, va ser en la pintura on va assolir les seves màximes cotes creatives. Així, al llarg del curs, el públic que s'apropi fins al centre de Montjuïc, podrà gaudir de dues propostes de l'interès de Chez Matisse. El llegat d’una nova pintura i Desenfocat. Una altra visió de l’art, que ens apropen en totes les seves dimensions a l'obra dels dos genials pintors francesos.
Matisse, Monet i molt més
Chez Matisse. El llegat d’una nova pintura és una mostra de la trajectòria, l’evolució, l’abast i la influència de Matisse a través d'una àmplia selecció d'obres procedents en gran part del Centre Pompidou. L'art del pintor francès reflecteix la seva concepció totalment innovadora del color, la reformulació crítica del quadre com a pura superfície pictòrica i també la idea d'estar «fora de lloc» tant emocionalment com políticament, és a dir: la seva manera d'expressar la ruptura amb les normes establertes i la cerca d'una nova forma de veure i representar el món. Els vuit àmbits d'aquesta exposició: Línia, color, espai, Primitiu o emoció, Provocar aparicions, Abstraccions, El nostre cor tendeix cap al sud, Classicisme modern, Dies de color. Kodachrome i la pintura després del 1939 i Chez Matisse exploren cronològicament la trajectòria i l'abast de Matisse i com la seva influència va arribar als creadors dels segles XX i XXI.
Chez Matisse. El llegat d’una nova pintura explora cronològicament la trajectòria i l'abast del pintor francès i com la seva influència va arribar als creadors dels segles XX i XXI
La sèrie dels nenúfars de Monet va introduir el concepte de desenfocament en l'art, del borrós i imprecís com a elements expressius. Aquesta exposició explora com aquest fenomen va suposar una nova manera de representar i comprendre el món per a artistes posteriors. Desenfocat. Una altra visió de l’art compta amb obres d’artistes com Alberto Giacometti, Gerhard Richter, Mark Rothko, Eva Nielsens, Claude Monet, Thomas Ruff, Alfredo Jaar, Soledad Sevilla, Christian Boltanski, Mame-Diarra Niang i Bill Viola, entre d’altres. Partint d'arrels estètiques del desenfocament en el segle XIX i principis del XX, i seguint les convulsions intel·lectuals, científiques, socials i artístiques amb les quals va créixer l'impressionisme, l'exposició s'estructura entorn de tres seccions: A les fronteres del visible, L'erosió de les certeses, Elogi de la indefinició i l'epíleg Futurs incerts, en les quals es barregen pintures, vídeos, fotografies i instal·lacions de diferents artistes.
La sèrie dels nenúfars de Monet va introduir el concepte de desenfocament en l'art, del borrós i imprecís com a elements expressius. Aquesta exposició explora com aquest fenomen va suposar una nova manera de representar i comprendre el món per a artistes posteriors
La nova temporada del CaixaForum, presentada avui, també inclous les exposicions Som natura. Una experiència audiovisual immersiva, Veus del Pacífic. Innovació i tradició i [REC]ords. La vida a través del cinema domèstic. Estrenada a Montreal el 2024, Som natura s’ha inspirat en els històrics acords de la COP15. Des d’aleshores, l’experiència ha obtingut nombrosos reconeixements del sector, com els Premis Numix a la millor atracció experiencial i a la millor exposició internacional. La seva col·laboració amb la Fundació ”la Caixa” marcarà l’estrena europea de la mostra. Veus del Pacífic. Innovació i tradició és un homenatge a la riquesa i la diversitat de les tradicions artístiques dels habitants de les illes del Pacífic a través de 208 objectes, en la seva gran majoria de la col·lecció que atresora el British Museum. Hi trobem des d'objectes històrics a obres d’artistes actuals que reflecteixen la riquesa de l’art d’Oceania. Entre les peces històriques i contemporànies hi ha des de rems cerimonials fins a figures d’ancestres exquisidament tallades en basalt. Finalment, [REC]ORDS. La vida a través del cinema domèstic aborda com el cinema domèstic ha anat recollint fragments de la vida quotidiana i s’ha convertit ja en un banc d’imatges que recull la nostra memòria col·lectiva. Una exposició que reivindica més d’un segle de cinema domèstic com a patrimoni audiovisual amb un valor antropològic, sociològic i històric incalculable. Una exposició que analitza les raons per les quals filmem i l’evolució de la tecnologia, des de la filmadora al mòbil. En aquesta exposició es recuperen relats i filmacions inèdites, i a vegades contrahegemòniques, sobre èpoques i costums passats i contemporanis. A partir de la construcció d’una crònica alternativa d’aquest segle, a través de les mirades de famílies anònimes en les quals tothom es pot reconèixer, el recorregut ens permet aprofundir en les relacions entre imatge, realitat i memòria, i revisar la nostra relació amb la càmera.