Investigador, catedràtic universitari de Teoria de la Literatura a la Pompeu Fabra i especialista en literatura, Antonio Monegal (Barcelona, 1957) s'ha alçat amb el Premi Nacional d'Assaig 2023 que atorga el Ministeri de Cultura. Ho ha fet amb l'obra Como el aire que respiramos: El sentido de la cultura (Acantilado), un assaig que reflexiona sobre per què serveix la cultura en el seu concepte més transversal, més enllà de definicions simplistes i allunyada de l'expropiació de les elits. El guardó està dotat amb 30.000 euros. El jurat ha destacat la seva obra per "l'excel·lència en l'estil i la creativitat" i per posar el focus d'atenció en el concepte ampli i el caràcter "integrador" de la cultura, que permet comprendre i definir allò que som i fem. A més, aquest premi també referma Monegal davant d'aquells que "critiquen el caràcter elitista de la cultura, amb una narrativa clara, fresca i directa com a bé de primera necessitat en la qual s'ha d'invertir perquè no es pot viure sense".
A l'assaig premiat, Antonio Monegal reflexiona sobre per què serveix la cultura. L'autor posa el focus en la dimensió col·lectiva dels fenòmens culturals i la rellevància social que, amb independència de consideracions personals, involucra tothom. Sota la pregunta "quin sentit té si no ens ajuda a pensar i fer possible un món millor?", Monegal proposa un diàleg amb les principals obres de referència de la matèria, interpreta la cultura com una activitat intrínsecament política i que no es pot separar del nostre espai i la nostra intervenció en societat, però també la tracta com un bé comú i de primera necessitat totalment necessari per enfrontar-nos als reptes de l'existència.
Monegal té una llarga trajectòria. Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i doctorat a la Universitat de Harvard, el català ha estat professor de la Universitat de Cornell i també ha impartit classes a Harvard i a Princeton. És autor dels llibres Luis Buñuel de la literatura al cinema: una poética del objeto (Anthropos, 1993) i En los límites de la diferencia: poesía e imagen en las vanguardias hispánicas (Tecnos, 1998), a més d'altres publicacions. A més, també és editor de les obres de Federico García Lorca El público i El sueño de la vida (Alianza, 2000) i Viaje a la luna (Pre-Textos, 1994), i coordinador de l'antologia Literatura y pintura (Arc/Llibres, 2000). També ha compilat l'obra Política i (po)ética de las imágenes de la guerra (Paidós, 2007). Como el aire que respiramos: El sentido de la cultura és la seva última obra.