"Sheena is a punk rocker", cantaven els Ramones en un dels seus himnes amfetamínics. Tornada que potser els de Queens ara haurien de canviar per "Angela Merkel és una punk democratacristiana". Ara sabreu el perquè.
És l'hora dels adéus
S'espera que sigui la setmana que ve que Olaf Scholz sigui nomenat oficialment canceller d'Alemanya. La investidura del socialdemòcrata significarà el final dels 16 anys de govern d'Angela Merkel, un comiat que vindrà precedit pel Großer Zapfenstreich, la més alta cerimònia i honors que els estaments militars teutons rendeixen a una figura civil. En aquesta interdicció militar, que se celebra en el pati del Ministeri de Defensa alemany, (en el cas d'Àngela Merkel l'acte es durà a terme dijous vinent), a la figura homenatjada se li demana que triï tres cançons perquè posin banda sonora a l'esdeveniment al llarg de la vetllada.
'My Way' de Frank Sinatra o l''Oda a l'alegría' de Ludwig van Beethoven són algunes de les composicions que han sonat en els comiats a cancellers pretèrits com Gerhard Schröder o Helmut Kohl. Angela Merkel marxarà havent triat una playlist molt particular, tria que en un dels seus títols ha agafat per sorpresa a tothom.
Himnes
La primera composició requerida per la cancellera democratacristiana ha estat 'Großer Gott, wir loben Dich' ('Déu sant, lloem el teu nom'). Escrita l'any 1771 per Ignaz Franz, capellà catòlic, a partir d'un himne cristià del segle IV originalment en llatí, amb el temps acabaria convertint-se en un dels cants religiosos més populars a Alemanya. Una elecció ben lògica donada l'educació i conviccions cristianes protestants de Merkel.
La segona elecció, tot i que no és una gran sorpresa, sí que comença a sortir-se de les cançons que esperaríem trobar entre les favorites de Merkel. Es tracta de 'Für mich soll's rote Rosen regnen' ('Hauria de ploure'm roses vermelles'), un cant a la irreverència juvenil de Hildegard Knef, una estrella de la cançó i pop a l'Alemanya dels anys cinquanta i seixanta.
Nina Hagen, la matriarca punk alemanya que sonarà al comiat de Angela Merkel. Foto: Viquipèdia
Una matriarca punk
La gran sorpresa arriba, però, amb l'última cançó triada, 'Du hast den Farbfilm vergessen' ('Has oblidat la pel·lícula en color'), de Nina Hagen, la gran matriarca del... PUNK a Alemanya.
Filla de Hans Hagen, guionista d'origen jueu, i de l'actriu i cantant Eva-Maria Hagen, Nina Hagen va néixer a Berlín Est l'11 de març de 1955. Nena prodigi per les seves colpidores interpretacions operístiques, quan tot indicava que Hagen es convertiria en una diva de la lírica, fent gala del caràcter rebel i inconformista que l'ha acompanyat tota la vida, va abandonar el món de la clàssica per aproximar-se a les formes sulfuroses del rock amb la banda Fritzens Dampferband. Li seguiria la seva aventura al capdavant d'Automobil, grup amb què començaria a gaudir de cert prestigi a l'altra banda del teló d'acer.
Va ser el 1977 quan Nina Hagen va aconseguir fer el salt a l'Alemanya Occidental, instal·lant-se al Berlín Oest. Va ser allà i aleshores quan va descobrir el punk, esputs sònics que van començar a filtrar-se en el seu primer disc en solitari, Nina Hagen Band (1978). Gran matriarca del punk a Alemanya, des d'aleshores ha publicat més d'una quinzena de referències fonogràfiques. Sí, definitivament, Angela Merkel és una punk democristiana.