Després que l'any 2022 quedés desert, el Premi Llibres Anagrama de Novel·la torna a tenir representació. Andrea Genovart s'ha endut aquest reconeixement per Consum preferent, una novel·la sobre identitat, contradiccions i, sobretot, sobre la perseverança i el malestar de tota una generació condemnada a la precarietat i a un futur incert. Es tracta del debut literari de Genovart, que li agafa el relleu a Pol Guasch, guanyador l'any 2021. La decisió ha estat presa per unanimitat pel jurat, format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Jordi Puntí, Isabel Obiols i Silvia Sesé, seleccionat d'entre 92 obres originals, i el premi està dotat amb 12.000 euros. La novel·la en català arribarà a les llibreries aquesta primavera, entre finals de març i principis d'abril, i en castellà la propera tardor.
"Estic molt emocionada, molt agraïda i una mica nerviosa", ha començat Andrea Genovart, visiblement abrumada pel reconeixement a la seva primera novel·la. L'escriptora ha comentat que volia fer cabre el soroll de Barcelona en un marc narratiu a través de l'Alba, la protagonista i narradora de Consum preferent, un soroll que té molt a veure amb l'obligatorietat de posicionar-se i equilibrar-se amb tots els temes caòtics de la vida, sobretot en els joves. "M'interessava assenyalar el punt obsessiu de l'Alba en un entorn que li demana constantment posicionar-se i, com no aconseguint-ho, s'angoixa", ha explicat, posant èmfasi en la importància que té la necessitat d'encaixar socialment, políticament i culturalment en la societat. "La forma en com la narradora assumeix i deixa d'assumir és el que realment és determinant en la novel·la, és el seu valor diferencial, allò pel que he apostat a l'hora d'escriure", ha aclarit. També ha destacat l'estil satíric i àcid de la novel·la, en què l'humor hi té un paper rellevant per ajudar a fugir de l'autocomplaença de la narradora.
Consum preferent també advoca per crear una identitat pròpia i un estil molt personal, i per fer-ho mescla ideologies i conceptes per construir una veu que ho pugui encarnar. "Una veu inconclusa, contradictòria i neuròtica, que és de moviments oscil·lants, com si en l'intent de ser un embut, fos un colador", ha comentat Genovart. Per Imma Monsó, l'autora "té una oïda finisima per captar les veus de la seva generació", i ha remarcat que la narradora no s'adhereix a cap proclama ni a cap moviment, si no que pren una distància a l'hora de narrar que no és tan habitual com caldria esperar. També ha destacat la capacitat de veure on està el punt grotesc de les situacions i revelar-ho, i també de posar-se en situacions ridícules com a necessitat i com eina d'autodefensa i supervivència. "La narradora fa servir un humor mordaç que posa de relleu les nostres contradiccions, a mesura que va descrivint les farses que veu al seu voltant", ha matisat. Per la seva banda, Sergi Pàmies també ha destacat la satisfacció que li va produir la novel·la com a lector i ha volgut fugir de definir l'autora com a generacional, alertant que aquestes definicions en una autora novell poden fer caure les noves veus en etiquetes, a la llarga, contraproduents. "Quan has de llegir molts originals i llegeixes moltes novetats vols tornar a trobar, gairebé com els addictes a les drogues, aquestes primeres sensacions de quan tornes a trobar un autor o una veu pròpia; trobar algú que és capaç de mantenir-te atent al text, de fer-ho a més a més amb elements que són d'una rabiosa actualitat, això ho fa encara més satisfactori", ha ressaltat l'escriptor.
Les obres guanyadores en les anteriors convocatòries
La passada edició, el Premi Llibres Anagrama de Novel·la en català va quedar desert. L'últim escriptor en endur-se aquest reconeixement va ser Pol Guasch amb Napalm al cor. Era l'any 2021 i la crítica es va rendir davant una narrativa poètica bellíssima que descrivia diverses opressions i repressions a través de la mirada d'una parella de nois residents en una zona militaritzada. Abans d'ell, Anna Ballbona va fer-se amb el reconeixement per No soc aquí el 2020, mentre que el mateix any Terres mortes de Núria Bendicho va rebre la menció especial del jurat. El 2019 el premi va ser per Canto jo i la muntanya balla, d'Irene Solà; el 2018 per Llucia Ramis i Les possessions; el 2017, per La memòria de l'arbre de Tina Vallès, i el Jambalaia d'Albert Forns va guanyar el 2016.
