André Masson (1896 -1987) és un artista francès no gaire popular, tot i que molt apreciat pels col·leccionistes. Va començar a pintar a Ceret, el 1919, i quan s’acompleixen 100 anys de la seva estada a aquesta localitat nord-catalana, el Museu d’Art Modern de Ceret ha organitzat una exposició dedicada a aquest artista, que es presenta com “la més gran que se li ha dedicat de les darreres dècades” a un artista que “no és tan conegut com ho hauria de ser”. La directora d’aquest Museu, Nathalie Gallissot, comissària de l’exposició amb Jean-Michel Bouhours, no té cap dubte en quina és la principal de les seccions de l’exposició (ordenades cronològicament, pels diferents llocs de residència de l’artista): la consagrada a la seva estada a Catalunya, que Gallissot considera absolutament essencial en la seva carrera. André Masson, una mitologia de l’ésser i de la natura està composada per 131 peces de l’artista, i es podrà veure fins al 27 d'octubre.
André Masson, Amazone (Femme et cheval), 1938/1986-87. Bronze, 63,7 x 123,1 x 44,1 cm. DIE GALERIE, Frankfurt am Main © Adagp, Paris 2019.
El naixement català d’un pintor
Masson havia estudiat Belles Arts. I quan va esclatar la Primera Guerra Mundial va anar a lluitar al front. En va tornar absolutament traumatitzat (no en parlaria, de la seva participació als combats, mai més). Amb un company d’estudis, el també pintor Maurice Loutreuil , va aterrar a Ceret, una vila del Vallespir on hi havia instal·lada una petita colònia d’artistes molt prolífica. Allà, amb contacte amb aquests creadors (com Chaïm Soutine o Manolo Hugué), i amb la presència d’una natura que el fascinava, va començar a pintar. Els seus quadres, en principi, tenien una influència molt clara del cubisme, i de Cézanne. Va estar-se tan sols 2 anys, a Ceret, però aquest període va ser clau per a la seva creació artística (i per a la seva vida personal, perquè allà hi va conèixer la seva primera esposa, Odette Cabalé). I al Museu de Ceret, hi podem veure una bona col·lecció dels seus quadres pintats a Catalunya Nord.
André Masson, Rue de Céret, 1919. Huile sur toile, 92 x 65 cm. Musée d'art moderne de Céret. Photo Robin Townsend © Adagp, Paris 2019.
El surrealista per poc temps
Masson és recordat com a artista surrealista, perquè després de sortir de Ceret va entrar en contacte amb el surrealisme, i fins i tot va col·laborar estretament amb André Bréton (va il·lustrar algun dels seus llibres). Durant aquest temps, en què va romandre a França, va practicar el dibuix automàtic (com els escriptors surrealistes practicaven l’escriptura automàtica) i va introduir nombrosos elements misteriosos a les seves obres. Va ser l’única ocasió en què Masson va militar activament en algun moviment artístic. Amb el temps, es distanciaria del surrealisme, com de qualsevol corrent artístic. “Quan dominava una tècnica i un estil se’n distanciava i buscava nous reptes”, explica Gallissot. Masson era massa independent com per a ser militant d’algun grup (algú el va titllar de “el rebel del surrealisme” i ell mateix acceptava de ser qualificat de “vagabund del surrealisme”). De fet, el seu període surrealista amb prou feines va durar quatre anys: el 1928 va trencar amb Bréton. I, malgrat tot, a l’exposició de Ceret hi ha un ampli repertori de les seves obres d’aquest període: des de dibuixos automàtics, fins a uns sorprenents quadres realitzats amb sorra (on, teòricament, s’hi reflectiria l’inconscient).
André Masson, Les quatre éléments, 1923-1924. Huile sur toile, 73 x 60 cm. Donation Louise et Michel Leiris, 1984, Centre Pompidou, Paris, Musée national d'art moderne / Centre de création industrielle. Inv. : AM 1984-612. Photo Centre Pompidou, MNAM-CCI/Philippe Migeat/Dist. RMN-GP © Adagp, Paris 2019.
El qüestionament constant
Masson va ser un artista que es va interessar molt per la filosofia: per la clàssica, però també per les alternatives, el zen, el pensament dels indis nord-americans... Quan era jove es va interessar molt per Nietszche, a desgrat que aquestes lectures entraven en contradicció amb el seu pensament pacifista. Més tard va treballar amb Georges Bataille, va interessar-se pels treballs de Michael Leiris, va compartir estones amb Aimé Césaire, el creador de la négritude... En el seu pensament sempre va reservar un espai per al misteri: no era gaire partidari de les explicacions científiques sobre els grans reptes de la humanitat (per això tenia un gran interès per la mitologia). La seva pintura era un qüestionament continu del món. No és estrany que fins i tot pintés el seu propi Autoretrat a l’infern, que es pot veure al museu de Ceret. En ocasions, acabava trobant la resposta als interrogants de la seva existència en el “vertigen de l’eros”, tal i com es pot veure en els seus rics dibuixos eròtics (que a l’exposició es repassen mitjançant un audiovisual).
André Masson, Les insectes matadors, 1936. Huile sur toile, 89 x 116. Würth Collection, Germany, Inv. 7912. Photo Peter Falk, Schwäbisch Hall © Adagp, Paris 2019.
El segon naixement català de Masson
Masson afirmava que una nit que va passar al ras a la muntanya de Montserrat, va tenir una visió: el cel es tornava un abisme (ell va interpretar-ho com una metàfora de la violència a la natura i a l’ésser humà). Ell assegurava que aquella nit li va canviar la vida (fins i tot va escriure un poema dedicat a la seva transformació a la muntanya). I a partir d’aquí s’interessaria especialment per la natura. Masson havia arribat a Catalunya el 1934, i va passar-hi dos anys, instal·lat a Tossa de Mar, on també hi havia una important colònia d’artistes estrangers. Durant el temps que va ser-hi va interessar-se molt pels pagesos catalans. Però no els va idealitzar gens: apreciava el contacte amb la natura, però sovint dibuixava uns paisatges incendiaris i uns personatges cadavèrics. Va pintar nombrosos quadres amb temàtiques relacionades amb el Quixot i amb la tauromàquia (com les Corrida o una sèrie d’insectes amb postures i vestidures taurines). Masson va estar present a la revolta catalana del 6 d’octubre i va expressar fortes simpaties prorepublicanes. El 1936, en esclatar la guerra, va decidir fugir d’Espanya amb la seva família, però no va oblidar als republicans. Va publicar alguns cartells en defensa de la República. A l’exposició aquest període de la seva vida es mostra a la sala principal. És la major col·lecció de quadres de la mostra, i fins i tot s’hi pode veure alguns dels seus dibuixos contra Franco.
André Masson, El segador, 1934. Huile sur toile, 92 x 73 cm. DIE GALERIE, Frankfurt am Main. © Adagp, Paris 2019.
Temps amargs, i la descoberta vegetal
L’esclat de la guerra mundial va trobar Masson a França, però durant la guerra va aconseguir sortir del seu país i anar als Estats Units. En el viatge d’anada va fer una parada llarga a la Martinica, que per a ell va ser tota una revelació. Si abans havia retratat sovint els secs paisatges d’Espanya, la vegetació exuberant del Carib l’estimularà a dibuixar i pintar boscos esponerosos, amb plantes immenses per arreu. Als Estats Units s’instal·laria a Connecticout, on també trobaria una natura espectacular (per altres motius), que també apareixeria a les seves obres. La seva estada als Estats Units seria molt fructífera, i acabaria per influir sobre alguns grans pintors nord-americans (com un jove Jackson Pollock).
André Masson, Le Labyrinthe, 1938. Huile sur toile, 120 x 61 cm. Don de Basil et Elisa Goulandris en 1982, Centre
Pompidou, Paris, Musée national d'art moderne / Centre de création industrielle. Inv. : AM 1982-46. Photo Centre Pompidou, MNAM-CCI/Philippe Migeat/Dist. RMN-GP © Adagp, Paris 2019.
Retorn a Europa
En acabar la Segona Guerra Mundial, Masson va tornar a França. Va establir-se a Tholonet, on hi havia viscut el seu admirat Cézanne, i en certa mesura va retornar als seus inicis artístics. Però ben aviat va interessar-se per l’art i per la filosofia xinesa i la seva pintura evolucionaria de forma sorprenent, adoptant aires orientals, i suggerint més emocions que realitats físiques. Els darrers anys de la seva vida, van ser poc prolífics. Molt malalt, va pintar molt poc, tot i que mai va abandonar del tot l’art.
André Masson, La Pythie, 1943. Huile et tempera sur toile, 130,5 x 106,5 cm. Achat en 1981, Centre Pompidou, Paris, Musée national d'art moderne / Centre de création industrielle. Inv. : AM 1981-21. Photo Centre Pompidou, MNAM-CCI, Dist. RMNGP/ Adam Rzepka © Adagp, Paris 2019.
Explorar Ceret i Masson alhora
Hi ha qui diu que Ceret va ser “la Meca del cubisme”, perquè allà s’hi van reunir, a la primera meitat del segle XX, destacats artistes que farien carrera mundial. Alguns dels paisatges emblemàtics del poble els podem trobar pintats per destacats artistes en diferents estils. A partir d’aquest fet, l’Ajuntament de Ceret va decidir crear un Museu d’Art Modern, que recollís tot aquest llegat. Amb el temps, la seva col·lecció permanent s’ha consolidat (un nombre important de quadres de l’exposició de Masson venen dels seus magatzems). I, de tant en tant, fan exposicions sobre autors de gran anomenada, que mereixen els elogis de les grans institucions artístiques. De fet, aquesta mostra sobre Masson ha estat catalogada com a exposició d’interès nacional pel govern francès. Els qui tinguin pensat visitar la Catalunya Nord, tenen una magnífica oportunitat de conèixer l’obra d’un artista fascinant i, alhora, de passejar-se per un poblet amb encant. Els amants de l’art de Catalunya farien bé en incloure el museu de Ceret dins les seves rutes. No és un centre menor, com alguns podrien pensar. I André Masson pot resultar tota una sorpresa.
Foto de portada: André Masson, Le couvent des Capucins à Céret, 1919, Huile sur toile, 61 x 73 cm. Musée d'art moderne de Céret. Photo Robin Townsend © Adagp, Paris 2019.