Amistades Peligrosas ha tornat. El grup integrat per Cristina del Valle i Marcos Rodríguez està de gira amb el seu últim àlbum Pacto de sal. I ja pensen en el següent amb quatre temes fixos. A més, també preparen una gira per Llatinoamèrica. Entre concert i viatges encara tenen temps per analitzar la situació i els drets a Espanya on "sembla que hi ha una regressió". Per Amistades Peligrosas l'aplicació de l'"article 155 és l'acte de més gravetat política que es pot cometre contra una ciutadania" i assegura que "els presos polítics són una vergonya per a un país". El grup, que actuarà aquest dissabte al Festival Íntims de Barcelona, considera que haurien de ser absolts.

Què té Pacto de sal que no tinguin els altres discos d'Amistades?

Cristina del Valle: Crec que el més fort i més impactant és que en Marcos que no ve d'Amistades ha aconseguit que en la majoria de cançons, que són seves, hi hagi el segell d'Amistades més pur que mai. Això no es pot prefabricar. Aquí, lluny de crear un producte, s'ha embolicat de màgia i s'ha fet reviure l'essència més pura d'Amistades. És un disc que el sents i continua mantenint l'essència d'una cosa personal. El més important és tenir identitat i diferenciar-se de la resta.

Les comparacions existeixen. En què ha canviat Amistades Peligrosas en aquests anys?

CDV: Mantenir la teva essència és el que perdura en el temps. Sempre hem estat una mica a favor del mestissatge, fugint dels prejudicis. Per la música, tenir-los és estar mort. Quan els tens acabes amb la part creativa. D'alguna manera és com una amanida. Tens els elements, els agafes i els poses. Aquests tenen la personalitat pròpia d'on els has barrejat. Sempre busquem estar una mica en l'avantguarda. Amistades ha tornat amb una realitat present i actual.

Què busquen les lletres d'Amistades Peligrosas?

Marcos Rodríguez: Parlo per la meva part que soc el que ha fet les cançons. M'agrada escriure de coses que he viscut jo o passen al meu voltant. M'agrada saber sobre què escric. Llavors potser no soc d'escriure una lletra com de reggaeton, no m'agrada faltar al respecte. Soc molt partidari de la igualtat. Si les faig jo sortirà reflectit el que penso. Algunes lletres estaven escrites fins i tot abans de conèixer la Cristina. Entre els dos els hi vam donar algun toc i realment ens sonava molt a Amistades.

CDV: Amor que entiende és una cançó que parla de dues lesbianes i la visibilitat en un moment social que sembla que patim una regressió. Sembla que un tsunami ens està tornant tot el progrés fet amb el moviment LGTBI. Quan fas mal al sistema, aquest es rebel·la. Les cançons serveixen com a mapa. Són bufetades que ens mostren realitats. Els artistes no podem continuar permetent que aquest món camini sense que hi puguem intervenir. Volem fer cançons que donin visibilitat.

Parlant de drets. Tornen a Catalunya just una setmana abans d'acabar el judici al procés. Què en pensen d'això?

CDV: Hem tingut un detall que ha estat cantar una de les nostres cançons en català en totes les entrevistes. L'aplicació del 155 em sembla el més greu que ha passat en aquest país en molts anys. Gravíssim. Ho he dit públicament i m'ha costat unes esbroncades increïbles. El 155 és l'acte de més gravetat política que es pot cometre contra una ciutadania.

I els presos polítics?

CDV: Els presos polítics són una vergonya per a un país. Cap país d'Europa no té persones elegides políticament que representen una població a la presó. Això és un insult. Encara que molta gent calli i no ho digui. Crec que és un tema que en el fons provoca vergonya.