Albert Sánchez Piñol és coguionista, amb el director Carles Porta, de la sèrie Comtes, una sèrie històrica produïda per la Xarxa que explica, en quatre episodis, la vida i obra dels quatre primers comtes de la Casa de Barcelona i els problemes que van tenir a l’hora de consolidar el seu territori com a entitat sobirana front a l’imperi dels francs, situat al Nord, i malgrat l’amenaça àrab, al Sud. La sèrie combina les explicacions dels historiadors especialistes en el període amb episodis dramatitzats. Comtes s’emetrà a través de les televisions locals del 27 al 30 de desembre. A l'acte de presentació de la sèrie, Sánchez Piñol ha parlat amb El Nacional.

Albert Sanchez Piñol - Sergi Alcazar

Què tenen aquests comtes perquè resulti interessant fer-ne una sèrie?

La gràcia no està tant en ells, ja que tenim poca documentació sobre la seva vida, com en els conflictes que van tenir que afrontar. Comandaven un territori petit ubicat entre dos grans potències: l’imperi carolingi i el món musulmà de Còrdova. Aquests individus van tenir que governar fent front a dilemes impossibles. No ho van tenir fàcil.

Sembla que els historiadors tinguin més amics a l’any mil que al segle XXI

Tenim prou documentació d’aquests comtes com per fer-ne una sèrie fidedigna?

A mi em sorprèn el nivell dels nostres historiadors. M’ha xocat la familiaritat amb que els experts que han col·laborat amb la sèrie parlen d'aquests comtes. Sembla que tinguin més amics a l’any mil que al segle XXI. Malgrat tot, els buits són immensos. Fa més de 1.000 anys, de tot això. D’alguns comtes en sabem relativament poc, però coneixem les línies essencials dels seus governs.

La sèrie barreja realitat i ficció?

No. És una sèrie basada en fets reals, i volem ser molt rigorosos. El que he fet jo, com a guionista, ha estat posar imatges a les trames que ens expliquen els historiadors. Nosaltres vam voler ser molt fidels al discurs acadèmic, però aquest no és únic. Hi ha veus i veus... Vam haver de triar allò en què tots els experts coincidien.

Com ho van fer per plasmar la història d’aquests comtes en episodis de 30 minuts?

Jo havia de ser molt sintètic. Alguns d’aquests comtes van regnar 30 anys, molt per a aquella època, però jo havia d’explicar-ho tot en quatre seqüències. Per això, només em centro en allò que m’interessa. Jo no puc explicar tots els detalls de la vida de Guifré el Pilós, però explico els conflictes vitals, en unes poques escenes. Com a dramaturg, per dir-ho així, prenc un comte, i em fixo en allò essencial de la seva trajectòria.

Hi ha reis que en la seva vida no han fet res més que caçar elefants, i sobre aquests no hi ha res per escriure

Borrell II

Què tenen d’especial aquests quatre comtes?

Hi ha reis que en la seva vida no han fet res més que caçar elefants, i sobre aquests no hi ha res per escriure, però sobre els quatre primers comtes catalans hi ha molt de tema. El primer, Guifré el Pilós, arriba a Catalunya com a delegat del govern del rei dels francs, però es troba amb una societat molt dinàmica, que s’està expandint. I aquí hi ha un conflicte. El comte ha d’escollir entre la seva societat i el seu rei, i això és un conflicte de primera categoria narrativament parlant. Ell se suma a les teories expansionistes del seu poble i acaba morint en combat.

Els altres comtes també tenen conflictes tan apassionants?

El segon, Guifré Borrell, ha rebut l’herència del poder, però ha de conservar-lo, perquè el rei carolingi reclama el territori. No li serà fàcil. El tercer, Sunyer, és potser el més tràgic de tots, perquè és un expansionista en un territori molt petit. Barcelona tenia 2.500 habitants, i als comtats catalans només hi havia dos nuclis urbans més. En canvi Còrdova tenia al voltant de 250.000 habitants. Hi havia una desproporció de forces brutal, i malgrat tot Sunyer avança i conquereix territoris. Però els hongaresos, en una incursió, maten el primogènit de Sunyer. I el comte, que ho havia fet tot per transmetre el poder al seu fill, ho perd tot. Acabarà tancant-se en un convent. I el quart, Borrell, que cogoverna amb el seu germà Miró una temporada, ha de fer front a Almansor. Demana ajuda a tothom, al rei dels francs, al Papa, als cavallers cristians, però ningú l’ajuda. A la fi, Almansor va destruir Barcelona; els contemporanis parlaven de la conquesta com “el dia que va morir Barcelona”, perquè els àrabs ho van arrasar tot. Però Borrell va sobreviure, perquè no era a la ciutat en el moment de l’atac.

La sèrie es centra en la vida dels comtes o en la societat de la seva època?

A mi, el que m’hagués agradat és desenvolupar molts més aspectes de la societat d’aquell moment, composada majoritàriament per pagesos. Si haguéssim tingut més recursos haguéssim fet una cosa molt més complerta, explicant com vivia la gent de a peu als segles IX i X, però en aquestes circumstàncies ens hem hagut de centrar en els conflictes de les elits. Narrativament el tema era molt llaminer, però l’audiovisual és molt car. Hi ha una desesperant falta de recursos, i has d’aclimatar la narrativa als recursos disponibles.

A aquests personatges ni tan sols es definien com a catalans

Albert Sanchez Piñol - Sergi Alcazar

Els comtes que es descriuen a la sèrie, serien els primers catalans?

No. Aquests personatges ni tan sols es definien com a catalans. De fet, no tenien ni tan sols un nom per a designar-se. Aquesta tanda de capítols de la sèrie explica com neix Catalunya; hauríem de fer-ne una altra per explicar com neixen els catalans.

Què li ha ensenyat aquesta experiència de la història de Catalunya

Aquest país no ha avançat per les victòries, sinó per les derrotes. Guifré el Pilós funda el país en el sentit que és el primer que transmet el poder als seus descendents. El seu successor ja no és un delegat del rei, sinó que crea una nissaga. Però això ho fa perquè s’està morint, perquè l’han ferit en una batalla. I el quart episodi, amb el que acaba aquesta tongada, és quan Almansor arrasa Barcelona. Però aquesta derrota suposa el trencament definitiu amb la potència del Nord. Com que no han arribat socors dels francs, Borrell trenca amb l’imperi, definitivament.

A Victus abordava la guerra de Successió, ara ha analitzat els segles IX i X. Pensa continuar escrivint sobre la història de Catalunya?

No ho sé. Qualsevol període històric d’aquest país és interessant per les seves línies de conflicte. Per la gent que va haver de viure aquestes situacions, devia ser terrible, però per a l’historiador és una delícia. No hi ha un segle avorrit en la història de Catalunya.

És al·lucinant que durant 40 anys d’autonomisme a ningú se li hagués ocorregut fer una sèrie documentada sobre els origen del nostre país

Perquè fer ara aquesta sèrie?

El sorprenent no és que es faci ara, sinó que no s’hagi fet abans. És al·lucinant que durant 40 anys d’autonomisme a ningú se li hagués ocorregut fer una sèrie documentada sobre els orígens del nostre país. És com si a França no s’haguessin dedicat esforços a fer una pel·lícula sobre Joana d’Arc. La televisió alemanya dedica molts recursos a reflectir la figura de Carlemany. Aquí l’únic que es va fer, en tots aquests anys d’autonomia, és el Dragui.

No es podria acusar a una sèrie com Comtes de fer adoctrinament?

Hi ha gent que creu que explicar la història catalana als nens catalans és adoctrinament. Si és així, espero més recursos per continuar fent adoctrinament.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat