Marc Castells, president de la Diputació de Barcelona, ha presentat, en ple Any Europeu del Patrimoni, el que ha qualificat d'una "aposta sense precedents": la inversió de 23,5 milions d'euros en preservació, manteniment i revalorització del patrimoni arquitectònic i arqueològic a 200 municipis de tota la demarcació de Barcelona. Un salt endavant molt notable en relació a iniciatives anteriors de la mateixa institució, que pretén posar en valor indrets emblemàtics del país. Castells ha definit aquesta actuació com "Una aportació que no té comparació a Europa en entitats no estatals". Amb aquest pas, segons Castells, "Barcelona es posa a l'avantguarda d'Europa i del món en la defensa del patrimoni arquitectònic".
Castell de Santa Maria de Besora. Foto: Otger Cataló.
De les trinxeres al Teatre de la Passió d'Olesa
La iniciativa de la Diputació afectarà a tot tipus de patrimoni arquitectònic: esglésies, castells, museus, jaciments arqueològics... Uns projectes que han estat sol·licitats pels municipis afectats i que es duran a terme durant el curs 2019, quan s'hagi produït les licitacions corresponents. Algunes de les iniciatives intervenen sobre edificis emblemàtics que calia millorar, com la Casa Bas de Capellades, alguns que amenaçaven ruïna, com l'ermita de Sant Fruitós de Gurb, i d'altres que tan sols es volien millorar per fer-ne un ús més adequat, com la Casa Museu Abelló de Mollet, o l'edifici de la Presó de Mataró, que es vol reconvertir en un centre d'arts. Fins i tot s'ha concedit una ajuda per a la rehabilitació d'alguns elements del Teatre de la Passió d'Olesa de Montserrat. Entre les intervencions arqueològiques, s'hi inclouen intervencions sobre restes de temps antics, com el jaciment paleontològic de Fumanya, a Fígols, o el castell de Santa Maria de Besora, però també algunes contemporànies, com les trinxeres de la guerra civil d'Abrera o els pous de glaç de diverses poblacions. També es contemplen fons per al manteniment dels emblemàtics Jardins Artigues, dissenyats per Gaudí, a la Pobla de Lillet.
Casa Museu Abelló, de Mollet. Foto: J.T. Curses.
Del valor simbòlic al retorn econòmic
Joan Closa ha volgut remarcar que tots aquests espais en què s'intervindrà tenen un alt valor simbòlic per a les poblacions locals, i Marc Castells ha insistit en què són obres que són rebudes amb molt d'entusiasme per la població local. Closa afirma que aquestes iniciatives, tenen, a més a més, un alt valor a nivell documental, perquè garanteixen la preservació del passat. Castells ha puntualitzat que, a més de l'impacte simbòlic i històric, s'espera que aquesta campanya tingui també un impacte econòmic de retorn, gràcies a que afavorirà que creixi el nombre dels visitants, locals i estrangers, per tot el territori. A més a més, en aquelles actuacions que tinguin lloc sobre patrimoni privat, la Diputació ha exigit un conveni entre el propietari i les institucions locals, perquè es garanteixi un ús públic a mitja termini d'aquestes infraestructures revaloritzades amb diner públic.
Jardins Artigas de la Pobla de Lillet. Foto: FGC.
Tot va començar a Empúries
Joan Closa, director del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació, ha explicat que s'han atès 201 peticions, tant de jaciments arqueològics com d'edificis. Els municipis podien arribar a rebre 200.000 euros, repartits entre dos projectes. La tria entre les peticions presentades s'ha efectuat en base a quatre criteris: qualitat, viabilitat, idoneïtat i cofinançament. Un 25% dels projectes han anat a parar a pobles amb menys de 1.000 habitants, que no assumeixen cap cofinançament de les iniciatives. En els edificis s'ha donat especial protecció als Bens Culturals d'Interés Nacional i en el cas dels jaciments arqueològics se n'ha valorat especialment les iniciatives que intenten fer divulgació d'aquest patrimoni. Closa s'ha felicitat de l'alt nivell de les peticions. I Marc Castells ha volgut recordar el gran bagatge en aquest àmbit de la Diputació, ja que des de fa més d'un segle, des del 1914, disposa d'un Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), que ha fet una tasca capdavantera en l'àmbit del patrimoni, amb restauracions monumentals com la del jaciment grec d'Empúries.
Foto de portada: Capella de Sant Fruitós del Grau, a Gurb. Foto: Miquel Vico.