Si el Tribunal Constitucional tingués ulls arreu de segur que ja hauria impugnat el perfil de Twitter d'Ai Sakuma, una japonesa enamorada de la cultura i la música en català, que es defineix a ella mateixa com a “japonesa en via de catalanització”. “Penso diàriament en català. Els meus professors m’ensenyen els costums catalans i la meva primera professora em regala l’almanac cada any, per això m’expresso amb humor”, reconeix Sakuma.
De fet, remirant el seu compte de Twitter queda palès que el català és molt més que un passatemps per a Sakuma, ja que bona part dels seus tuits els escriu en aquesta llengua. “Vaig començar a escriure en català per practicar, ja que al Japó no tinc gaires oportunitats per fer-ho i d’aquesta manera em poso en contacte amb catalans”.
No obstant això, tot i que ara el català forma part del seu dia a dia, hi va topar de forma casual: “En un inici estudiava castellà, un dia vaig comprar uns CDs a una botiga per millorar el meu nivell, però quan vaig arribar a casa i els vaig reproduir, no entenia res de res, encara que llegís els llibrets”.
La seva professora de castellà d’aleshores va ser la que la va treure de dubtes, els CDs que havia comprat eren d'Ojos de Brujo, Dusminguet i Cheb Balowski, aquests últims amb cançons en català, per això no entenia les lletres. Davant d'aquesta curiositat, la seva professora, una noia de València, li va deixar un altre disc en català, Amic, Amat de Maria del Mar Bonet. “En sentir-lo em va encantar, perquè per a mi, la sonoritat del català era més agradable que la del castellà i em va relaxar moltíssim”, recorda Sakuma.
En aquest moment, un nou món se li va obrir i es va decidir a estudiar el català per entendre les cançons que escoltava. Però per un conjunt de circumstàncies, Sakuma no va poder estudiar català, ja que la seva professora, que fins llavors li ensenyava castellà, va agafar la baixa de maternitat. “Tenia ganes d’aprendre català per saber el sentit de les lletres, però no va ser possible, vaig haver d’esperar uns anys més fins a tenir l’oportunitat de conèixer una professora catalana”.
Durant aquesta època, mentre no trobava cap professora a Tòquio, Sakuma llegia els diaris catalans en castellà per saber més coses de Catalunya. Una lectura diària que la va portar a descobrir la relació Catalunya–Espanya. “En aquell moment em vaig adonar que hi havia diferents opinions entre Catalunya i la resta d’Espanya. Cap dels professors de castellà m’ho havia explicat fins aquest moment i per això vaig arribar a pensar que no podria entendre’l si no l’estudiava”.
Sakuma en una classe de català a l'acadèmia Liberarte de Tòquio / A.S.
La música, el seu gran hobby
Amb tot, l’element principal que la va portar a iniciar-se en l’estudi del català, ara fa 8 anys, va ser la música. Sakuma volia entendre el significat de les lletres de les cançons que dia rere dia sonaven al seu reproductor de música. “Escolto freqüentment Blaumut, Els Amics de les Arts, Manel, Joan Dausà, La Troba Kung-Fú, Itaca Band, La Pegatina, Txarango, Obeses... A Catalunya hi ha molts grups excel·lents!”, celebra Sakuma.
De fet, tot i els nombrosos quilòmetres que separen el Japó de Catalunya, Sakuma ha tingut l’oportunitat de veure algun dels grups en directe gràcies als concerts que han fet al país asiàtic. “Quan venen al Japó, intento anar a veure’ls”. Així doncs, ha pogut veure Ojos de Brujo, La Pegatina, Txarango i Itaca Band en directe al seu país.
A més a més, Sakuma va visitar fa uns anys Catalunya i va aprofitar per anar a un concert de Blaumut, un fet que reviurà d’aquí uns mesos quan torni a terres catalanes. “L’objectiu principal del meu viatge serà anar a un concert de Blaumut i un d’Els Amics de les Arts”, explica Sakuma.
Uns concerts que espera amb candeletes, encara que reconeix que, tot i portar 8 anys estudiant català, no entén al 100% el significat de les lletres de les cançons. Tot i això, capgira a aquest factor advers i reconeix que així “amb la melodia pot imaginar lliurement el missatge de la cançó”.
En aquest sentit, posa com a exemple les cançons de Blaumut, un tipus de música que barreja el so del pop i el folk, cançons que qualifica d'"haikus amb música". "Les seves lletres no són tan detallades però les melodies són molt eloqüents i em submergeixo en el món de fantasia”. Gràcies a aquesta immersió, aconsegueix trencar la barrera idiomàtica i cultural, i amarar-se de la sonoritat de les músiques i les lletres de Blaumut, o de qualsevol altre grup català.
Castellers, Sant Jordi i gegants
De fet, en un inici, la música també li va obrir la porta a les tradicions i a les festes populars catalanes, ja que cançons d’Obeses o de La Troba Kung-Fú li van ensenyar que és la Diada de Sant Jordi o la revetlla de Sant Joan. Un primer contacte amb les tradicions catalanes que va ampliar a l'acadèmia on estudia català a Tòquio, ja que cada any celebren la diada de Sant Jordi, cosa que li permet descobrir i aprendre més coses de la llegenda que dona nom a la diada.
D’altra banda, Sakuma destaca que a la capital del Japó hi ha una organització de catalans, el Casal Català de Tòquio, que durant l’any organitza diverses activitats relacionades amb la cultura catalana, com ara la celebració d'activitats per la Diada de l'Onze de Setembre.
Ara bé, una de les coses que més criden l'atenció a Sakuma són els castellers. La bellesa i l’espectacularitat de les construccions les va viure en primera persona fa tres anys durant unes Festes de la Mercè a Barcelona i encara en manté ben present el record. “Eren molt impressionants, havia vist algun cop els castellers a través de la televisió o internet, però mai en directe. Veure com entraven a la plaça amb el pilar construït em va impressionar”, afirma Sakuma.
Els gegants, i sobretot la diferència dels vestits que llueixen, uns amb aires més "nobles" i d'altres "més tradicionals", també la van impactar. No obstant, reconeix que encara té algunes assignatures pendents en l’àmbit de la cultura catalana, com ara veure en directe un correfoc, un ball de bastons i una ballada de sardanes.
Aquesta immersió en la cultura catalana li ha permès establir similituds i diferències entre totes dues cultures i, tot i que des de fora pot semblar que la cultura catalana i la japonesa són força oposades, Sakuma hi veu certes coses en comú.
La més important, el poder de les estacions. “Em sembla que la cultura catalana dona molta importància a la transició d’estacions. Per exemple, se celebra Sant Jordi a la primavera, Sant Joan a l’estiu, la castanyada a la tardor i la calçotada a l’hivern”. Un aspecte que també és important per als japonesos.
A més a més, Sakuma es mostra molt satisfeta per l’intercanvi cultural entre Barcelona i el Japó, “molts turistes japonesos senten simpatia per les obres modernistes i els agrada visitar-les. D’altra banda, els nostres animes, com Bola de Drac o Mazinger Z, tenen popularitat a Catalunya”.
Malgrat aquesta predilecció per Catalunya, Sakuma confessa que ara mateix seria incapaç de deixar la seva terra natal i començar una nova aventura a terres catalanes: "Tot i que m'agrada Catalunya, prefereixo ser japonesa. Estimo el meu país i tenint en compte el meu caràcter em seria difícil viure-hi. Ja no sóc jove, tinc el cap una mica dur". Això sí, confessa que no li faria res trobar una feina relacionada amb Catalunya que li permetés seguir millorant els seus coneixements.
Mentrestant, a més de 10.000 quilòmetres, aquesta japonesa llicenciada en dret seguirà estudiant català i barallant-se amb l'ús dels pronoms febles, mentre taral·leja cançons de Blaumut o Els Amics de les Arts.