Joan Jordi Miralles va guanyar l'any passat el premi Joanot Martorell, que forma part dels Premis Ciutat de Gandia, amb Aglutinació, una novel·la que s'escapa a l'habitual format de la novel·la "de premi": no té cap element històric, no té un rerefons polític clar, no és una obra tancada en què l'autor ofereixi la seva interpretació al lector, no hi ha herois, es rebutja qualsevol tipus de moralina... Aquesta novel·la, atípica en la seva categoria, ha estat publicada per Edicions 62.

londres aglutinacio pixabay

L'emigrant

El protagonista d'aquesta obra escrita en primera persona és un català que intenta buscar-se la vida en un Londres ferotge i caríssim, on hi ha tot un submón d'estrangers que fan la viu-viu de feineta en feineta, dormint en racons tèrbols, menjant el mínim... Gent sense feina fixa, sense domicili fix, sense parella fixa, allunyats de la família... Gent d'arreu del món: de Corea, d'Austràlia, dels Estats Units, de les Filipines, de Galícia... Individus que són arrossegats per les dinàmiques urbanes de Londres i que malgrat tot tracten de sortir-se'n amb energia, tot i que algunes nits acabin dormint al ras o passant les hores a una cafeteria. No són individus amb una vida modèlica, i els seus principis tampoc són gaire modèlics. El protagonista compartirà explotació, vida boja i manca de principis amb aquest submón londinenc en el que no importa a ningú. És, com afirma en algun punt de la novel·la, "una merda amb potes".

aglutinació londres pixabay

Alcohol, drogues, sexe...

El Londres de Miralles no és la capital de l'ordre... Els empresaris no respecten la legislacions laborals, exploten sense principis als treballadors estrangers i paguen en negre. Es relloguen espais infectes, a preus extraordinaris. La gent s'allibera de les tensions amb borratxeres públiques i vicis ocults (o amb crisis religioses, cristianes o paranormals). Fins i tot hi ha rituals satànics que acaben amb assassinat El protagonista, com bona part dels personatges de la novel·la intenta alliberar-se de les incerteses diàries, de l'explotació laboral i de la tensió inherent amb una vida esbojarrada. Usarà el sexe com a via per desfogar-se, s'emborratxarà amb freqüència i no farà un lleig quan li ofereixin drogues...

Sense moral

Aglutinació no és una novel·la de denúncia; explica moltes situacions injustes, però el seu objectiu no és canviar el món. Tampoc és una novel·la de llagrimeta: no hi ha ombra de compassió pels personatges; alguns, malgrat ser víctimes d'una situació injusta, són autèntics malànimes. El centre de la novel·la és la psique del protagonista, que fuig d'un secret estrany, i que acaba immers en aquest zoo humà que és el Londres dels més marginats. L'eix de la trama és la situació de desorientació, caos i buidor que afecta al protagonista, i també a l'univers que el rodeja, un univers fet per personatges que apareixen de sobte i desapareixen sense deixar rastre, perquè no compten per a res, perquè res no els uneix més enllà del torrent que els mena i que més endavant els separa...

Contundent

Aglutinació té un cert aire démodé. No és exactament l'escriptura automàtica dels anys seixanta, però en té alguna influència. És un llibre escrit amb força, deixant-se endur per la història, sense repensar-s'ho gaire... Però la manca d'una estructura clara encaixa perfectament amb la trama: la confusió del personatge és reflectida en l'evolució erràtica de la història, que avança i retrocedeix sense rumb. La novel·la de Joan Jordi Miralles és d'una gran contundència i ens guia pels submons, no només de la ciutat de Londres, sinó també de l'ànima humana quan el cos està sotmès a unes condicions degradants. Aglutinació és una novel·la frenètica, difícil de deixar a mitges. En aquest cas, l'aire empudegat dels barris baixos de Londres és una onada d'aire fresc per a la literatura catalana.