La Virreina Centre de la Imatge presenta, fins el 18 de juny, l'exposició Pilar Monsell, Àfrica 915, paradís perdut, un muntatge inspirat en el documental Àfrica 815 (2014) en què la directora Pilar Monsell retratava la vida del seu pare, el psiquiatre Manuel M. Monsell. La pel·lícula, que va ser molt premiada, repassava la trajectòria vital del doctor a partir de les fotografies que ell feia, a partir d'algunes cintes gravades per ell en Super 8, a partir de les seves memòries (no publicades) i, sobretot, a partir d'una sèrie d'entrevistes entre pare i filla. De forma contínua, els records del pare duen al Nord de l'Àfrica, un territori que ocupa un espai mític en els records de Manuel Monsell. L'exposició de la Virreina, comissariada per Valentín Roma, completa la projecció de la pel·lícula (que es va emetent de forma continuada) amb algunes de les preses rebutjades en el documental, amb algunes de les fotografies de Manuel Monsell i amb els diaris que va usar Pilar Monsell per preparar el film.
El Sahara
El 1964 Manuel Monsell, que tot just havia acabat la carrera de Medicina, va ser enviat al Sahara. El que per a d'altres soldats era una notícia pèssima, per a Monsell va ser una gran ocasió: li va permetre allunyar-se de la tutela familiar, començar a exercir la Medicina i, sobretot, practicar amb certa facilitat la seva homosexualitat. Definia el dia de la seva arribada a l'Àfrica com "el dia del meu alliberament". L'exèrcit colonial espanyol, amb la seva aparença de virilitat extrema, fomentava les relacions homoeròtiques, en el marc de la "camaradería", que en alguns casos acabava en oberta homosexualitat (tal i com s'entreveu a la pel·lícula de propaganda militarista i colonialista Harka, de Carlos Arévalo). Manuel Monsell va trobar en el seu servei militar un paradís: com a metge, i essent més gran que la resta de reclutes, va establir relacions amb alguns d'ells ("los más bellos y complacientes", segons afirma al documental). Al Sahara, segons Mosell, l'homosexualitat era "fàcil", i tan sols s'exigia discreció. L'univers dels reclutes era un món sense dones i a desgrat de la moralina franquista, les relacions entre homes eren tolerades. El metge també va establir relacions sexuals amb alguns saharians... El colonialisme, per a Monsell, va ser una festa.
L'altre somni orientalista
Monsell va sortir fascinat del Sahara. No hi tornaria físicament, però el Sahara continuaria present a la seva ment i constituiria un motiu recorrent a les seves memòries. Les mancances que el metge tenia a Occident les projectaria a Orient. El Magreb esdevindria el seu somni orientalista, amb una connotació clarament sexual. I malgrat tot Monsell, a desgrat de la seva homosexualitat, acabaria casant-se perquè volia tenir fills. En les converses amb la seva filla que apareixen al documental reconeix que va fer un esforç per adaptar-se a la "normalitat". Però no li va sortir bé. El mateix Monsell reconeixia que en la seva vida hi havia tingut un fort impacte el seu fracàs matrimonial, i també el seu fracàs professional. Front a aquesta sensació d'angoixa, va intentar el retorn al món àrab, guiat per la seva fascinació pels records amb les seves relacions homosexuals al Sahara. Va tornar a l'Àfrica com a turista, i al Marroc mantindria algunes relacions amb nois joves (deixaria constància de la fascinació que sentia per ells en les seves fotografies). Fins i tot, quan ja tenia 52 anys, va intentar reconstruir la seva vida familiar amb un jove àrab que va instal·lar a casa seva: aquest intent també fracassaria. En aquest context, Monsell es dedicaria a escriure les seves memòries, sobretot, "per alliberar-se". Aquestes memòries serien la base que usaria la seva filla Pilar per construir el documental Àfrica, 815.
Interpretacions
El dossier de premsa de l'exposició Àfrica 815 aporta sucoses reflexions sobre el tema colonial i sobre la relació entre moral sexual i fenomen colonial. Posa de manifest les contradiccions de Manuel Monsell i analitza la seva visió orientalista, tot explicant la vinculació entre el seu mite sexual i familiar nord-africà i una situació de domini derivada de la situació colonial i de la superioritat econòmica. Però l'exposició en realitat transmet poc aquest anàlisi, perquè acaba respectant molt la visió del documental de Pilar Monsell i no ampliant-la gaire. La pel·lícula Àfrica 815, és una obra molt premiada, sobretot, perquè va oferir un nou tipus de biografia, en certa mesura compartida entre director i biografiat. Es tracta d'un treball molt poc reflexiu: aporta declaracions, sentiments, records... Però no parteix de la voluntat de fer-ne una relectura. Es limita a plantejar-se com un "testimoni modest". I així, fins a cert punt, la posició del protagonista es naturalitza. La seva situació de domini colonial i econòmic, que ell percep com a normal, es transmet al qui veu el documental, que fàcilment també la veurà com a normal. I el fet que el protagonista pateixi per l'homofòbia i se sotmeti a les normes socials per acomplir els estàndars de "normalitat" fa que tan sols se'l vegi a ell com a víctima, i s'invisibilitzi la submissió dels saharians.
D'autor
Àfrica 815 no és una pel·lícula per a grans públics. De fet, té un aire molt familiar: a vegades el so es perd, la imatge trontolla sovint... El ritme és lent: amb uns llarguíssims plans de la vida quotidiana del pare, un ús recurrent d'unes poques fotografies saharianes... L'exposició no ofereix un gran volum d'informació addicional a la que ja aporta el documental... De fet, és una mostra de petit format, encabida a una de les sales més petites de la Virreina. I, malgrat tot, pot tenir un gran interés, no només per als interessats en el gènere del documental biogràfic, sinó també per tots aquells interessats en el colonialisme espanyol a l'Àfrica. Sens dubte, aquesta exposició i el visionat de la pel·lícula África 815 aportaran nous elements de reflexió sobre la història del Sahara, al marge dels que apareixien als textos militaristes d'exaltació de la presència colonial espanyola.