Aquest dissabte, la Fatarella commemora els 80 anys dels anomenats "Fets de la Fatarella", en els quals es va executar extrajudicialment un grup de pagesos que s'oposaven a la CNT/FAI. L'acte principal tindrà lloc a la capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia, un dels escenaris de les execucions, on hi haurà parlaments de Raül Romeva, conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència; Francisco Blanch, alcalde de la Fatarella; Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona; Agustí Colomines, de la Càtedra Josep Termes; Josep Sánchez Cervelló, de la Universitat Rovira i Virgili; i Josep Maria Solé i Sabaté, de la Universitat de Barcelona. Posteriorment s'inaugurarà un monument en record de les víctimes al Parc Mirador de la Terra Alta, al cementiri vell. Finalment, se celebrarà una missa, organitzada per l'Ajuntament, en record dels morts.
Entre caciquisme i revolució
El professor Pelai Pagès va publicar el 2004 un interessant petit estudi sobre els Fets de la Fatarella. Pagès va destacar que la Fatarella era un poble reaccionari, en què el caciquisme va sobreviure a la República i fins i tot a l'inici de la guerra. Per altra banda, apunta que les col·lectivitzacions imposades per la CNT van provocar molt de malestar a les comarques de Tarragona. L'espurna que va fer esclatar els incidents va ser el fet que Josep Mola i Nicolás Santamaría, del Comitè Regional de Tarragona de la CNT, es presentessin al poble per organitzar la col·lectivització, a la que s'oposaven els representants locals de la UGT, el PSUC, l'ERC i la Unió de Rabassaires. El 24 de gener, les forces vives locals van expulsar Mola i Santamaría del poble i van entrar a la seu de la CNT i van requisar armes i efectes dels anarcosindicalistes.
La resposta de la FAI
Les patrulles de control anarquistes, amb centenars de militants, van arribar al poble el dia 25 i van trobar la carretera bloquejada per troncs. Va començar un combat en què va morir un militant anarquista. La medicació dels representants de la Generalitat va fracassar perquè van ser atacats pels habitants de la Fatarella. Davant aquesta situació, les patrulles de control van permetre que sortís qui volgués del poble, i van marxar dones, nens i alguns homes. Quan les patrulles de control van ocupar la capella de la Misericòrdia van executar alguns dels vilatans que se'ls havien resistit. Durant la nit del 25 al 26, el poble va caure en mans dels que l'assetjaven i alguns dels rebels van ser executats. Les xifres són molt confuses, perquè va haver-hi morts en combat als dos bàndols, però, segons Pagès, es podria haver executat fins a 31 persones. També el professor Josep Térmens va estudiar aquests fets i va publicar el llibre Misèria contra pobresa. Els fets de la Fatarella del gener de 1937 (editorial Afers). La teoria de Térmens és que les col·lectivitzacions van acabar per provocar un conflicte entre gent que vivia en la misèria, que impulsava les col·lectivitzacions, i gent pobra, que s'oposava a la reforma agrària.
Preludi als Fets de Maig
La CNT / FAI va argumentar sempre que els Fets de la Fatarella havien estat provocats per una pagesia que simpatitzava amb el feixisme i que comptava amb el suport actiu de la cinquena columna, els serveis secrets franquistes. En canvi, el PSUC, la UGT, la Unió de Rabassaires, l'Esquerra i la Generalitat van denunciar que els fets havien estat provocats per les col·lectivitzacions forçoses de la CNT. Tots ells apuntaven que calia donar la prioritat a l'esforç de guerra i paralitzar la revolució (i també la reforma agrària). Al febrer de 1937 la Generalitat va dictar un decret per frenar les col·lectivitzacions al Baix Ebre i al març es va decretar la dissolució de les patrulles de control. Però alguns sectors de la CNT i del POUM no van acceptar aquestes disposicions. Al març a la Cerdanya va haver-hi xocs armats entre forces de la Generalitat, d'ERC i del PSUC, per una banda, i milicians de la CNT i del POUM, per l'altre. Al maig, a Barcelona, la lluita política es resoldria a trets. La CNT quedaria bandejada del poder i el POUM seria anorreat per la repressió estalinista.
Foto de portada: Raül Romeva, Josep Poblet i Francisco Blanch a la inauguració del monument. ACN.