La nova temporada de teatres puja el teló amb moltes ganes i empenta. Si la pandèmia va provocar l’aturada, la reubicació o inclús la cancel·lació de molts espectacles, aquest setembre els escenaris arriben amb les piles carregades i amb la convicció de ser espais totalment segurs. La riquesa temàtica també és un fet i un reclam: des de clàssics de la dramatúrgia fins a guions originals o adaptacions que beuen de l’actualitat més sonada. Si tens ganes d’empapar-te de cultura, has de tenir en compte aquests títols.
Un repartiment de luxe que parla d’un tema molt present en el món laboral: la bretxa generacional i les pors i anhels que s’amaguen rere les actituds que tenim davant les oportunitats. L’actriu veterana (Emma Vilarasau) i l’actriu emergent (Nausicaa Bonnín); totes dues interpretant un mateix personatge i totes dues havent de gestionar dues maneres diferents d’entendre la professió. Una vol arribar lluny i l’altre tem desaparèixer d’escena. Podran complementar-se mútuament o acabaran devorant-se? Aquesta adaptació del clàssic All about Eve de Joseph L. Mankiewicz està dirigida per Sílvia Munt i es podrà veure al Teatre Goya fins el 31 d’octubre.
Una de les obres mestres del premi Nobel de Literatura, Mario Vargas Llosa, puja a l’escenari amb Juan Echanove com a gran protagonista. La història narra els últims dies del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana des dels ulls d’Urania Cabral, advocada que va abandonar el país de petita però que hi torna 30 anys després per visitar al seu pare, un antic alt càrrec del Règim. Basada en fets reals, l’obra és l’antídot perfecte contra la barbàrie. En cartellera al Teatre Poliorama fins el 3 d’octubre.
El Teatre Poliorama també acull fins el 30 de setembre l’espectacle Ovelles, que parla de com les herències ens poden portar un munt de maldecaps. En Víctor, l’Arnau i l’Alba són tres germans de Barcelona que hauran de posar-se d’acord i debatre llargament sobre una decisió que no esperaven i que, potser, pot canviar la relació que han mantingut fins ara. És una obra en clau humorística que parla de la frustració d’una generació, però també de la capacitat de reinventar-se davant els factors externs que no podem evitar. La interpretació va a càrrec de Biel Duran, Sara Espígul i Albert Triola.
Poques presentacions necessita Agatha Christie, i tampoc un dels seus personatges cúspides: Hércules Poirot, possiblement el millor detectiu (fictici) del món. Assassinat a l’Orient Express té un munt d’adaptacions, tant en cinema com en teatre; es tracta d’una història de misteri que passa en un tren, en ple hivern, i l’objectiu de la qual és esbrinar qui va matar el passatger assassinat durant la tempesta de neu que atura el tren. Degut a l’acumulació de neu, ningú pot ni entrar ni sortir del vagó, així que l’assassí només pot ser un dels 8 passatgers. Qui serà el malvat? I perquè ha comès el crim? Eduard Farelo signa el paper del detectiu, que podrà veure’s fins el 24 d’octubre al Teatre Condal.
Sabeu la història de Les verges suïcides? Amb Aquell dia tèrbol que vaig sortir d'un cinema de l'Eixample i vaig decidir convertir-me en un om la directora Alícia Gorina dona veu als personatges idealitzats d’aquesta pel·lícula icònica del 2000 dirigida per Sofia Coppola, 20 anys després de la tragèdia. Un reclam perquè les 5 noies puguin explicar-se, almenys en boca de les adolescents d’avui en dia - i fins el 14 de novembre al Teatre Lliure. Per fer memòria, en el film original, els veïns de les germanes Lisbon intenten resoldre el misteri del seu suïcidi col·lectiu 25 anys després dels fets, posant èmfasi en el seu entorn i context al Detroit els anys 70. Aquí el tràiler:
Una obra polifacètica basada en els relats del recull homònim d’Empar Moliner. Una selecció dels contes més divertits (tot i que també n’hi ha algun de tristot, avisa l’autora, perquè no s’ha pogut evitar). Moments de la vida moderna que representen amb enginy i ironia Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre, companyies que han influenciat des de sempre en la vida de Moliner. Com ella mateixa diu: “he sortit trasbalsada (aquesta és la paraula) d’algunes de les obres que han fet, he sortit cantant i volent abraçar desconeguts”. Ara és ella qui desitja als espectadors que, quan surtin, vulguin abraçar a qui no coneixen. Fins el 7 de novembre al Teatre Poliorama.
David Verdaguer i Mar Ulldemolins es posen en la pell d’en Dani i la Laura. Ell és un administratiu divorciat que odia la seva feina; ella treballa en una posició d’alta direcció que li agrada, però no té família propera. Quan es coneixen a la festa que la Laura fa per estrenar el seu pis, la confluència d’energies i anècdotes pot marcar l’inici de tot. O no? Una obra fresca que posa damunt la taula temes contemporanis i que constata, amb una gran efectivitat, que tots tenim parts fosques i altres que aporten llum. Dirigida per Pau Carrió, l’adaptació del text de David Eldridge estarà a La Villarroel fins el 17 d’octubre.
