Després que el coronavirus demorés l'anterior Dia del Llibre i condemnés llibreters i lectors a celebrar Sant Jordi en un calorós 23 de juliol, enguany la situació epidemiològica impedirà per segona vegada veure les rambles, passeigs i carrers de Catalunya plens de gent comprant llibres com si les llibreries només obrissin un dia l'any, però malgrat que el Sant Jordi 2021 es presenti excepcional i estrany, hi ha una cosa que es manté igual que sempre: des de la premsa cultural ens passarem els pròxims dies tonant la tabarra amb recomanacions, propostes i llistes de llibres amb les principals novetats d'enguany. A Revers ens agrada veure les coses des d'un punt de vista peculiar, però, per això la primera llista de recomanacions pel Sant Jordi 2021 hem volgut que sigui diferent: en primer lloc, que sigui una llista de literatura i sense best sellers comercials, per descomptat. I en segon lloc, que contingui aquells bons llibres editats en els darrers dotze mesos però que ja no són novetat. És a dir, els llibres desgraciadament sepultats per les novetats i dels quals aquests dies no parlarà ningú per molt que siguin més bons llibres dels que parlarà tothom.
Amor i no, Alba Dalmau (Angle Editorial)
Existeix l'amistat després de l'amor? Si el món es divideix entre les persones que tenen bon rotllo amb els seus ex i les que no volen veure ni en pintura a aquells amb qui han compartit l'amor, Amor i no es focalitza en els primers per narrar la història de la Carme i l'Yngve, una parella que acaba partint peres temps després d'haver-se enamorat màgicament a Roma, però sense que això signifiqui que s'allunyin l'un de l'altre. Amistat o amor, però? Pot parlar-se de relació quan una relació ho té tot menys sexe, doncs? Aquestes són dues de les qüestions que Alba Dalmau (Cardedeu, 1987) planteja en aquesta novel·la, la seva tercera obra després d'El camí dels esbarzers (2019) i Estàndards (2017).
Els anells de Saturn, W. G. Sebald (Flâneur)
No ens enganyem: es fa molt complicat definir si Els anells de Saturn és o no és una novel·la. Per sort, això no és el que importa, ja que sigui el que sigui, paga la pena: parlant clar, Els anells de Saturn és una cosa inclassificable, un text a mig camí entre la biografia, el dietari, la crònica de viatges, la reflexió moral i les memòries on hi ha espai, fins i tot, per topar-se amb fotografies fetes pel mateix autor. El llibre recull l'excursió de Sebald a la costa est d'Anglaterra, l'any 1992, convertint les passejades a peu en l'única acció real protagonitzada pel narrador del llibre i el paisatge com l'objecte que li serveix d'excusa per jugar amb el text, crear un univers literari propi i escriure sobre el temps, l'oblit i la identitat, els grans temes d'aquest autor mort en accident de trànsit l'any 2001.
Abans de les cinc som a casa, Albert Forns (Edicions 62)
Una novel·la singular i fascinant amb dos protagonistes involuntaris: el narrador que un dia compra als Encants el dietari escrit en setze llibretes d'algú absolutament anònim, i l'autor del dietari, l'Hilari, que anirem coneixent a mesura que el narrador ens detalli tot allò que va descobrint d'algú ordinari però especial. Albert Forns (Granollers, 1982), un dels narradors més originals i magnètics de la literatura catalana actual, du a terme una investigació detectivesca terriblement divertida per tal de descobrir íntimament qui va ser aquest tal Hilari que en ple franquisme va anotar el seu avorrit i aparentment poc interessant dia a dia en una llibreta durant gairebé dues dècades. Un viatge no només a un temps passat, sinó també a la vida d'algú que, gràcies al joc de miralls de Forns, s'acaba fent estimar de forma entranyable.
Nosaltres qui, Mireia Calafell
Qui som nosaltres? O més ben dit, qui volem ser? El nou poemari de Mireia Calafell (Barcelona, 1980) es basteix sobre la premissa que hi ha dues actituds o lògiques possibles per respondre la pregunta: la vertical i l’horitzontal. Amb aquest plantejament, aquest meravellós llibre de poemes s'estructura en una primera part "Vertical" amb textos que reflexionen sobre nosaltres des d'una òptica mítica i d'herència cultural amb necessitat de revisió, i una segona part, "Horitzontal", en la qual l'autora de Tantes mudes (Perifèric Edicions, 2015) parla de nosaltres i de la paraula com a eina terapèutica per a éssers vulnerables que pateixen i gaudeixen, que ploren i riuen, que viuen i, en definitiva, moren.
Lo ferrer de tall, Frederic Soler "Pitarra" (Adesiara)
Posem-nos dempeus, per favor. Quan José Mourinho va afirmar que Catalunya és un país de teatre, potser no sabia qui era "Serafí Pitarra", però sens dubte sense l'obra de "Pitarra" (pseudònim de Frederic Soler), la història del teatre català no hauria causat mai la curiositat de Mourinho. Nascut l'any 1839 al cor de la Barcelona vella, Soler va ser un autor de masses i molt popular durant la Renaixença, capaç de connectar amb el gran públic i de fer-ho mitjançant l'humor i la sàtira, però, també va escriure obres dramàtiques com Lo ferrer de tall, on la crítica de la noblesa més depravada contrasta amb la reivindicació de l'ètica del treball i de l'honradesa. Per què paga la pena llegir aquesta història en la qual un baró cràpula i desvagat ordeix un pla per poder seduir Rosa, la filla d'un ferrer de tall íntegre i treballador? Perquè descobrir a "Pitarra" hauria de ser un imperatiu al nostre país i, per desgràcia, res fa presagiar que les seves obres s'estrenin aviat als nostres teatres.
Tsunami, Albert Pijuan (Angle Editorial)
Fa pocs mesos en aquest mateix mitjà, Pau Cusí definia Tsunami com "una obra amb una creativitat de magnitud 9,0 en l'escala de Richter que només podia escriure un xalat". Aquest xalat en qüestió és Albert Pijuan (Calafell, 1988), guanyador del Premi Ciutat de Tarragona 2020 amb aquesta novel·la atrevida on el sexe, les drogues, l'alcohol, la violència, els diners i l'amor comparteixen protagonisme amb les catàstrofes naturals, ja que el tsunami d'Sri Lanka l'any 2004 serveix de punt de partida per aquesta història de negocis familiars en la qual l'autor calafellenc retrata d'una forma descarnada i frescael filldeputisme que impera en la nostra societat.
Les flors del mal, Charles Baudelaire (Proa)
Per acabar, un llibre que hauria de figurar a algun prestatge de totes les cases del món, per bé que ja ens conformaríem que aquesta brutal traducció de Pere Rovira sobre l'obra mestra de Charles Baudelaire formés part del mobiliari de totes les cases existents entre Salses, Guardamar, Fraga i Maó. Va ser Borges qui va dir que "un hogar sin Las flores del mal es como una casa sin lavabo", però la realitat és que, més enllà del to irònic de la frase, els poemes de l'autor francès de qui aquest mes se celebra el bicentenari van marcar un abans i un després en la història de la literatura occidental. Compreu-lo i no us en penedireu, fins i tot si no sou amants de la poesia: a IKEA mai no hi haurà res tan valuós per casa vostra com un llibre de Baudelaire.
