Hi ha moltes sèries que han esdevingut clàssics moderns i que s’han convertit en el referent d’altres produccions televisives. Però resisteixen bé el pas del temps? Són d’aquelles que t’agraden menys quan les tornes a mirar. Us proposem cinc exemples de sèries que s’han fet icòniques dels seus respectius gèneres i que fins i tot milloren quan les recuperes perquè s’han tornat encara més arriscades, originals o políticament incorrectes.
Una mirada addictiva i subversiva a la caiguda de la República romana
1. Roma (HBO Max)
Just quan fa vint anys de la seva estrena, aquesta superproducció d’HBO es manté com una mirada addictiva i subversiva a la caiguda de la República romana. Continua funcionant com a recreació històrica (amb algunes notables llicències dramàtiques, per descomptat), com a descripció de personatges (amb els grans Ray Stevenson i Polly Walker al capdavant) i com a actualització d’un gènere gairebé extingit. Va durar només dues temporades, però no té cap episodi fluix.
Un prodigi d’emoció, imaginació i amor al fantàstic
2. Fringe (HBO Max)
Un dels primers casos moderns de sèrie “salvada” a l’últim moment per una temporada final, la cinquena, que és justament la pitjor. Però quin viatge que ens va regalar. Les aventures dels Bishop i de l’agent Olivia Dunham (t’estimem, Anna Torv) per dimensions paral·leles és un prodigi d’emoció, imaginació i amor al fantàstic. És tan bona que te la pots mirar com un procedimental (és a dir, amb episodis autoconclusius) i rutlla amb la mateixa intensitat.
Una rotunda obra mestra estrenada fa 35 (!) anys sobre un metge que va a un petit poble d’Alaska
3. Doctor en Alaska (Filmin)
Sovint, quan arriba algun títol icònic a una plataforma i el recuperem, descobrim que els anys li han caigut com una llosa. No és el cas d’aquesta rotunda obra mestra estrenada fa 35 (!) anys sobre un metge que va a un petit poble d’Alaska a contracor i acaba enamorat, com nosaltres, de la profunda excentricitat dels seus habitants. Ningú l’ha pogut superar perquè és inimitable, i aquest és el veritable secret del seu èxit. Ah, i té la millor sintonia de la tele dels 90.
Era i és molt valenta, es va atrevir a parlar de temes que eren i són poc visibles a la televisió
4. Orange is the new black (Netflix)
Va ser una de les primeres sèries de Netflix i no totes les seves temporades (en té set) estan al mateix nivell. Però quan la tornes a veure descobreixes que era i és molt valenta, que es va atrevir a parlar de temes que eren i són poc visibles a la televisió i que reuneix un planter d’actrius realment extraordinari. Sap conjugar drama, comèdia i thriller amb una intel·ligència poc habitual, a banda que trenca uns quants clixés de les històries de presons.
Àcida, colpidora, desarmant i divertidíssima crònica d’una crisi vital
5. Fleabag (Amazon)
Hi ha sèries que hauries volgut que fossin eternes, però com que van durar massa poc acabes valorant-ne cada minut. És exactament el que passa quan tornes a mirar aquesta àcida, colpidora, desarmant i divertidíssima crònica d’una crisi vital que et posa un mirall cada 30 segons i ens va fer adorar Phoebe Waller-Bridge, creadora i protagonista, fins a l’infinit. Mai dotze episodis (dividits en dues temporades) havien donat per a tant.