Sempre les mateixes preguntes, sempre el mateix dilema: “quin llibre trio?”, “m'agradarà l’argument?”, “per quina opció em decanto: una novel·la delirant o un assaig profund; una comèdia romàntica amena o un drama punyent?”. I és que començar una lectura sovint significa furgar dins la closca i reconèixer en veu alta necessitats que potser no estem preparats per mirar als ulls. Perquè cada moment vital requereix un estímul, i cada acompanyament necessita un parèntesis concret, un llibre potser fugaç que faci d’amic i amant, de camarada i terapeuta. Aquesta setmana les llibreries han tornat a rebre novetats editorials, i casualment n’hi ha 5 que posen sobre la taula la delicadesa dels instints humans. Ja sigui per aprendre a conviure amb la tragèdia, per superar sensacions traumàtiques o per començar a treure-li ferro a tot allò que no podem preveure, aquests llibres prescindeixen de la superficialitat per desgranar cada racó que s’amaga en la nostra estructura emocional: per mirar cap endins i abraçar-se amb força.

1
La llista de les coses impossibles
Laura Gonzalvo

La llista de les coses impossibles (Columna) és la història de la Clara i en Guim: o millor dit, una història de somnis i realitats, de desitjos i de ferides. De com prenem les decisions sense tenir cap mena de certesa sobre què arribarà després; de com el que decidim acaba tenint un impacte inesborrable en el nostre futur. En Guim deixa la relació que té amb la Clara i només sis mesos després es queda tetraplègic en un accident de moto. La seva vida canvia; el que espera d'ella, també. És possible reconstruir unes expectatives determinades quan han canviat absolutament totes les cartes del joc? Novel·la guanyadora del Premi Carlemany 2021 per al Foment de la Lectura, aquest relat és una probabilitat massa gran: una mostra de tot el que tenim, de tot el que podríem tenir o de tot el que acabarem tenint. 

2
No se'n surt
Jordi Brescó

Un succés traumàtic, una mort i dos amics que durant anys han mirat cap una altra banda per no afrontar el dolor. Què faries tu si t’enfonsessis en una espiral autodestructiva de la que no saps sortir? I què faries si, tenint la oportunitat de sortir-ne, te n’adonessis que les conseqüències d’obrir les ferides poden ser més terribles que empassar saliva i fer com si no hagués passat res? En Magí i en Berni hauran de parar en sec i decidir mentre lluiten contra sí mateixos. Ambientada al poble lleidatà de Castellserà, No se’n surt (Pagès Editors) és la primera novel·la de ficció del periodista Jordi Brescó i va guanyar l’accèssit del XXXIII Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2021.

[banner-AMP_0]

3
Llibre de preludis
Jaume Cabré

Una reedició pertinent d'un llibre de quatre relats que es relliguen entre sí per la presència de la música com a poder transformador: Lubovski o la desraó, Nocturn, Sang de violí i Tota l'aigua del cel construeixen aquest Llibre de preludis (Proa), en el que Jaume Cabré recupera personatges i escenaris familiars per als seus lectors, acostumats a endinsar-se en lectures provocadores i transgressores que no tenen res de planes ni banals. Un recull que arriba ara que l'autor català més internacional acaba de complir 75 anys

4
El aire que me falta
Luiz Schwarcz

Un testimoni valent sobre la lluita contra la tristesa, la melangia, l’angoixa i la por. Sobre com ens podem quedar sense aire i tornar a respirar, com li va passar a Luiz Schwarcz a la cima d’una muntanya dels Alps quan més necessitava omplir els pulmons: en aquell moment, va néixer la decisió d’escriure aquest llibre. El aire que me falta (Literatura Random House) és la història del seu pare, que va abandonar-ho tot per escapar del terror nazi, una herència mortificadora que l’autor s’ha anat carregant durant tota la vida, i que parla en forma de depressió, traumes i experiències colpidores a través d’aquestes pàgines amb les que ha volgut recuperar l’alè.

[banner-AMP_1]

5
Los diarios de la anguila
Paula Bonet

L'any 2018, Paula Bonet va necessitar fugir per buscar un espai on protegir-se. Així que va agafar llapis, pintures i un quadern de tapes negres i va marxar a Santiago de Xile, la ciutat que ja la va acollir vint anys enrere i que considera la seva segona llar. Los diarios de la anguila (Anagrama) és el diari particular de l'autora, el seu refugi per trobar serenitat i poder contemplar el món des de la sentimentalitat més descarnada. Material introspectiu amb reflexions, paisatges, pensaments, retrats col·lectius de les persones que l'acompanyen i, en definitiva, un viatge interior que cobra vida pròpia d'una forma gairebé màgica.