L’any 1997, quan Netflix no era més que una idea per repartir DVDs i Amazon era una petita empresa de venda online, una potent cadena per cable es convertia en la primera a emetre per satèl·lit. Els preus de la subscripció, però, eren molt elevats, de manera que només hi havia una solució: crear continguts d’alta qualitat pels quals la gent estigués disposada a pagar. D’aquí surten Los Soprano, The Wire, Six Feet Under, Band of Brothers i una llarga llista d’èxits que van convertir HBO en una cadena, ara també plataforma, de gran prestigi. Però amb l’auge de les plataformes i, sobretot, des del final de Joc de trons, HBO sembla haver perdut l’estatus que tenia, i això que al seu catàleg segueix oferint sèries que valen molt la pena, com aquestes 4 que us presentem a continuació.
Una obra mestra que sempre ha passat per sota del radar del mainstream per la seva enorme densitat. I sí, és densa, però perquè és profunda. The Leftovers arriba fins al nucli de temes com la fe i el sentit de la vida, anant més enllà d’on cap altra sèrie ha arribat mai. La premissa inicial és la misteriosa desaparició del 2% de la població mundial. Però el que es planteja a partir d’aquí no és la resolució del misteri, sinó com conviuen els protagonistes amb l’interrogant de no saber què ha passat. Uns protagonistes dotats d’una gran complexitat psicològica gràcies a un recurs característic del seu creador Damon Lindelof (Perdidos) com és centrar cada capítol al voltant d’un d’ells. Així, t’acabes enganxant als personatges, com també a les magnífiques melodies de la banda sonora de Max Ritcher.
Seguim amb Lindelof per parlar d’una de les millors minisèries dels darrers anys, una adaptació de l’emblemàtic còmic d’Alan Moore que, més enllà de referències i personatges, s’allunya radicalment de l’obra original i de la pel·lícula homònima de l’any 2009. Barrejant elements històrics, com la massacre de Tulsa amb la que arrenca la sèrie, amb components de ciència-ficció, com el personatge del Doctor Manhattan, Watchmen busca presentar conflictes molt més propers a la nostra realitat, relacionats, sobretot, amb el poder i la raça. El resultat d’aquesta ambiciosa mescla és excel·lent, perquè aconsegueix entretenir alhora que transmetre de forma clara el missatge, sense deixar d’homenatjar la novel·la gràfica original (lectura molt recomanable més enllà de si mireu o no la sèrie).
Dilluns, 18 d’octubre, arriba la tercera temporada de Succession. Hi ha nervis. Especialment després de l’apoteòsic final de la segona temporada. És, potser, la millor sèrie que emet HBO actualment? Per qui no estigui al dia, l’obra de Jesse Armstrong segueix la història de la família Roy, posseïdors d’un dels majors conglomerats de comunicació del món, però posseïdors també de molta mesquinesa, fam de poder i ganes de trair-se els uns als altres. La sèrie ha estat celebrada, sobretot, per uns guions shakespearians plens de matisos, unes actuacions absolutament magistrals i una banda sonora que posa la pell de gallina només d’escoltar-la.
I a l’espera de la tercera de Succession, el millor que HBO ens ha portat aquest any ha estat aquesta magnífica sèrie sobre un cas d’assassinat en una petita població de Pensilvània que ha de ser resolt per la detectiu Mare. La interpretació de Kate Winslet en aquest paper és senzillament espectacular, deixant a tothom bocabadat pel dolor que aconsegueix transmetre. El dolor d’un passat tràgic i el d’un present misteriós. I en aquesta dicotomia entre el que va passar i el que passa, Mare of Easttown es mou a la perfecció servint-se d’un gran repartiment de personatges que ajuden a lligar present i passat, encara que sembli que tots amaguen alguna cosa.