Fa un quart de segle que James Cameron complia el seu somni i estrenava la pel·lícula que ho havia de canviar tot. Fa un quart de segle que Titanic iniciava un camí sense retorn pel cinema contemporani. Fa un quart de segle que l’intimisme d’una història d’amor potser impossible, marcada per les diferències de classe i per la tragèdia imminent, es donava la mà amb una maquinària de producció mai vista, amb un desplegament de tecnologia que va deixar bocabadats els milions d’espectadors que no van deixar de fer cua durant mesos. Fa un quart de segle que James Cameron va fer reis del món Leonardo DiCaprio i Kate Winslet. Fa un quart de segle que Titanic va començar a trencar tots els rècords possibles.
'Titanic' celebra 25 anys amb una reestrena en 3D als cinemes
Ara, per celebrar els seus 25 anys de vida, la pel·lícula més cara, la més vista, la més oscaritzada, torna a les sales de cinema, remasteritzada i en 3D. I bufem les espelmes mentre recordem 25 curiositats sobre la pel·lícula que ho va canviar tot.
1. Titanic continua sent la tercera pel·lícula més taquillera de la història, amb més de dos mil milions de dòlars de recaptació. Va encapçalar el ranking durant més d’una dècada, i només ha estat superada posteriorment per Avatar (2009) i per Avengers: Endgame (2019). Un lloc privilegiat que podria canviar aquesta mateixa setmana. I és que el propi James Cameron i el seu Avatar: El sentit de l’aigua amenacen la presència al podi de Titanic. Només 20 milions les separen, i aquesta mateixa setmana es podria fer realitat el sorpasso i avançar-la.
2. Titanic va empatar amb Ben-Hur (1959), i després s’hi uniria El Senyor dels Anells: El retorn del rei (2003), amb 11 Oscars al sarró, com les més premiades de la història. A banda de l’estatueta a Millor Pel·lícula, també es va endur les de Fotografia, Muntatge, Direcció Artística, Vestuari, Banda Sonora (per James Horner), Cançó (per Horner i Céline Dion), So, Efectes de So i Efectes Visuals. I, és clar, l’Oscar a Millor Director, per un James Cameron que el va aixecar al crit de “Soc el rei del món!”.
3. La preproducció de Titanic no permetia endevinar l’èxit que hauria d’arribar en el futur. James Cameron havia convençut 20th Century Fox afirmant que podria fer la pel·lícula per 80 milions de dòlars, però ràpidament va quedar clar que aquesta era una xifra massa conservadora. Les estimacions pròpies de la Fox van pressupostar el film en 135 milions de dòlars, però la construcció del plató aviat va resultar tan costosa i va consumir tant de temps que la pel·lícula ja portava dos mesos de retard abans de començar a rodar cap escena. Això va requerir l'ajuda d'un segon estudi per fer front als costos. Universal Pictures va estar en negociacions durant molt de temps, però finalment va abandonar. Va ser Paramount Pictures la que va aportar 65 milions de dòlars addicionals a canvi dels drets de distribució als Estats Units. Aquest va ser l'abast de la contribució de Paramount, el que significa que Fox encara era responsable de tots els futurs sobrepassos pressupostaris, i sens dubte hauria significat la fallida econòmica per l'estudi si la pel·lícula no hagués tingut tant d'èxit.
4. El cost total de la pel·lícula acabaria sent de 200 milions de dòlars, la producció més cara de la història fins aquell moment, un cost major del que va suposar construir el vaixell a principis del segle passat: el Titanic va costar set milions i mig de dòlars de l’època, que ara equivaldrien a uns entre 120 i 150 milions de dòlars.
5. Parlem del repartiment. Leonardo DiCaprio era, en aquell moment, un ídol d’adolescents, que omplien les carpetes amb les seves fotografies, gràcies a films com Romeo & Julieta. Cameron pensava en ell, però també en Matthew McConaughey, qui, de fet, va superar diverses proves de càmera i va arribar a fer les primeres lectures de guió amb Kate Winslet. També van audicionar per a la feina Christian Bale i Paul Rudd. En realitat, River Phoenix havia estat la primera opció imaginada per James Cameron per interpretar Jack Dawson, però l’actor va morir l’octubre de 1993, molt abans que la producció comencés.
6. No només no va ser la primera opció, sinó que Kate Winslet va lluitar moltíssim per aconseguir el paper, amb aspirants tan potents com Claire Danes, que acabava de rodar Romeo & Julieta amb DiCaprio. Winslet va confessar haver enviat un ram de roses a James Cameron amb el missatge "From your Rose" després d'una audició. L’actriu, a més, ha declarat que la decisió de Cameron va ser valenta: ''Es va arriscar escollint-me. Moltes de les meves contemporànies, com Uma Thurman, Gwyneth Paltrow o Winona Ryder, eren candidates molt més fermes que jo. Vaig tenir sort”.
7. Robert De Niro era l’actor escollit per interpretar el capità del Titanic, però una infecció gastrointestinal va obligar a substituir-lo. Cameron va donar el paper al britànic Bernard Hill.
8. Kate Winslet i Leonardo DiCaprio es van conèixer al Festival de Canes, l’any 1996. Winslet sabia que DiCaprio era un dels aspirants més ferms a protagonitzar Titanic, però que dubtava sobre si acceptar el paper de Jack. Va descobrir on era la seva habitació d'hotel i va decidir picar-li a la porta xerrar amb ell sobre la pel·lícula per intentar convèncer-lo.
9. De fet, poc abans de començar el rodatge, Leonardo DiCaprio va voler abandonar la pel·lícula. James Cameron explicava fa unes setmanes que va haver de convèncer l’actor, perquè en aquell moment creia que a la seva carrera li convenia seguir fent personatges al límit, com els d’A qui estima, en Gilbert Grape? (1993) o Diari d’un rebel (1995), i que el de Titanic no era un repte suficient per a ell. “Li vaig dir que havia fet personatges amb problemes, addiccions i coses per l’estil. Que això no era Ricard III. I que quan pogués fer el que feien James Stewart o Gregory Peck només estant allà drets... Ells no coixejaven, ni tenien problemes de parla. Que això era molt més difícil i que probablement no estava preparat. Quan li vaig dir això, el cap li va fer un click, i va entendre que sí que era un repte per a ell”.
10. Molt s’ha escrit sobre la química entre Leonardo DiCaprio i Kate Winslet, davant i darrere la càmera. En aquests 25 anys han desmentit en diverses ocasions una història d’amor a la vida real (“seria com un incest”, va dir l’actriu a Rolling Stone), però també s’han llençat floretes continuament. James Cameron ha dit en moltes entrevistes que “la química entre tots dos es va manifestar en la primera fracció de segon que els vaig veure junts en una mateixa habitació". I la parella d’intèrprets ha explicat que tenen “una màgia especial". Tots dos han explicat que mantenen una gran amistat que el pas del temps no ha trencat. I, de fet, van tornar a treballar junts a Revolutionary Road (2008), i DiCaprio va ser un dels poquíssims convidats al casament secret de Winslet amb Ned Rocknroll.
11. Algunes dades expliquen la minuciositat de James Cameron. Tot el gruix del film, el que correspon a les escenes ambientades l’any 1912 (per tant, traient de l’equació la part contemporània del relat, els crèdits inicials i els finals), té una durada total de dues hores i quaranta minuts, el temps exacte que va trigar a enfonsar-se el Titanic.
12. Una altra dada similar: l’escena de la col·lisió del vaixell amb l'iceberg dura els mateixos 37 segons que es calcula que va durar el xoc real.
13. James Cameron va contractar un grup de 150 persones per fer d’extres que havien d’estar disponibles durant tot el rodatge. El seu nivell de perfeccionisme el va portar a explicar a cadascun d’ells quin era el nom i el passat del seu personatge (la majoria dels quals ni tan sols tenien frase), i els van impartir un curs per aprendre les normes de comportament adequades en un creuer com el Titanic, l’any 1912. Va comptar amb la col·laboració de la coreògrafa Lynne Hockney, que també va produir un vídeo, Titanic Etiquette: A Time Traveler's Guide, que es reproduïa en bucle durant el rodatge.
14. Les cartes del menú que es serveix durant la pel·lícula són còpies fidels de les que hi havia al Titanic. Els sopars constaven de fins a tretze plats, cadascun amb un vi d'acompanyament diferent, i podien durar fins a quatre o cinc hores. De la mateixa manera, les catifes que apareixen a la pel·lícula van ser elaborades per la mateixa companyia de catifes que les havia fet l’any 1912.
15. Un astrofísic va posar a prova el perfeccionisme de James Cameron. Quan Neil deGrasse va veure la pel·lícula, va decidir escriure al director per explicar-li que, en el moment en què la protagonista intenta sobreviure al naufragi al damunt d’una porta, el cel i el camp estelar que té sobre elcap no s’ajustava al que hi havia la nit del 14 al 15 d’abril de 1912. Cameron va demanar a Neil deGrasse quin era el mapa correcte d’estrelles al cel d’aquella nit i, quan la pel·lícula es va reestrenar en 3D l’any 2012 (per commemorar el centenari del naufragi), el cineasta va fer els canvis pertinents. Avui, el cel que apareix a l’escena s’ajusta als càlculs de l’astrofísic.
16. Parlem de moments icònics de la pel·lícula. La famosa frase "Soc el rei del món!" va ser una improvisació de Leonardo DiCaprio a l'hora de rodar, no figurava al guió.
17. Un altre moment ben recordat, el de la inundació de la sala Grand Staircase: rodar-lo era tot un repte, perquè només es podia fer una presa, ja que, després de mullar-se, tot el mobiliari quedaria inservible. Va sortir bé. Per enfonsar la Grand Staircase es va construir un dipòsit d’aigua d’uns 19 milions de litres construït expressament per a la pel·lícula.
18. Una altra dada: a l'escena en què es veuen unes mans dibuixant Rose, no són les de Leonardo DiCaprio, sinó les del mateix James Cameron. Tot i això, en postproducció van haver de voltejar les imatges, perquè el director és esquerrà. Respecte al moment del dibuix, Kate Winslet s’ha lamentat algunes vegades d’haver acceptat fer-la. Fins al dia d'avui, Winslet afirma que la gent encara se li acosta pel carrer demanant-li que signi el dibuix de la pel·lícula. "No el signo mai. Em fa sentir molt incòmoda", ha declarat.
19. I sí, sobre l’etern dilema de si Jack i Rose podrien haver compartit aquella porta per sobreviure tots dos... Per començar, aclarim que el tros de fusta no era una porta, sino la part superior del marc d'una porta. Està inspirada en un artefacte real que va sobreviure a l'enfonsament del vaixell i que es pot veure al Museu Marítim de l'Atlàntic a Halifax, Nova Escòcia.
20. Cameron, Winslet i DiCaprio han hagut de seguir responent durant 25 anys a la pregunta de si els dos protagonistes podrien haver sobreviscut. A banda de moments com el de Kate Winslet al The Late Show with Stephen Colbert, reproduint l’escena amb el còmic, James Cameron va tancar el debat en un programa especial en col·laboració amb National Geographic. El cineasta abordava una sèrie de proves amb especialistes, que consistien en recrear la famosa escena del final de Titanic per aprofundir en els detalls científics i comprovar fins a quin punt era possible la supervivència de Jack. En tot cas, Cameron va deixar clar que qualsevol altra conclusió hauria deixat sense sentit el romàntic missatge final de sacrifici de la pel·lícula.
21. El rodatge no va ser gaire plàcid per a cap dels implicats. Una mostra: a la filmació de les escenes del naufragi, James Cameron va obligar que l’aigua on es sumergien actors i extres estigués molt freda, a uns 15 graus, per aconseguir reaccions autèntiques. Kate Winslet, que no va voler fer servir neoprè, va patir hipotèrmia i va estar a punt d’abandonar el rodatge. De fet, molts dels membres del repartiment van patir refredats, grips o infeccions renals després de passar hores en aigua freda. I alguns especialistes van patir diverses fractures d’ossos. Després d'aquesta experiència tan extenuant, Winslet va afirmar que li haurien de pagar una gran quantitat de diners per tornar a treballar amb Cameron. Aparentment, la seva petició va ser atesa, perquè ha repetit amb el cineasta a Avatar: El sentit de l’aigua.
22. Molt més extravagant va ser un altre dels contratemps que es van patir. A l'última nit del rodatge, algú va barrejar PCP (al·lucinògen també conegut com pols d'àngel) a la sopa de cloïsses servida al repartiment i a l’equip del film. 80 persones van emmalaltir i més de 50 van ser traslladades a l'hospital. Inicialment, es va sospitar d’una intoxicació de marisc. James Cameron recorda que el director de fotografia liderava una conga, que l'assistent de direcció parlava amb ell per walkie-talkie tot i tenir-lo al davant, i que un membre de l’equip exigia veure un capellà. Les analítiques van demostrar que, efectivament, havien estat drogats. Els culpables mai van ser atrapats.
23. Si hi ha anècdota sobre drogues, també n’hi ha respecte al sexe. Concretament, pel que fa a l’escena sexual entre els dos protagonistes. Per trencar el gel amb Leonardo DiCaprio, a Kate Winslet no se li va acudir una cosa millor que ensenyar-li el seu cos nu sense avisar, fent un flash, obrint i tancant-se la roba com una exhibicionista. I l’actriu, a més, va imposar unes quantes regles senzilles al seu company a l’hora de rodar les escenes de petons: res de cafè, de ceba, d’all i de fumar abans de filmar-les. DiCaprio va acceptar, però després procediria a fer exactament totes aquestes coses a propòsit. Winslet li va posar el renom d’Stinky Leo ('Leo el Pudent'), una nova mostra de la bona relació que tenien. Menys lúbriques però igualment divertides van ser les classes de polka que van rebre la parella protagonista, per a les escenes de la festa a tercera classe.
24. Quan James Cameron va decidir incloure imatges reals de les restes del Titanic al fons del mar, no va voler filmar-les simplement des de l'interior d'un submergible, com s'havia fet amb el documental IMAX Titanica. Per poder rodar des de fora del submarí, el germà de Cameron, Mike Cameron, i PanaVision van desenvolupar un sistema de càmeres capaç de suportar les 400 atmosferes (5.878,38 psi) de pressió a la profunditat on són les restes. James Cameron va fer 12 immersions i va trobar una experiència emocional aclaparadora quan va veure el vaixell enfonsat. Explicava que després del primer descens, tan bon punt va tornar a la superfície, va esclatar a plorar en adonar-se de la magnitud de la tragèdia històrica que acabava de presenciar. Va acabar passant més temps al vaixell enfonsat que els seus passatgers vius.
25. A causa de l'enorme excés de pressupost, els executius de la 20th Century Fox van suggerir una hora de retallades específiques de la pel·lícula, perquè les tres hores de durada que tenia significaven menys projeccions i, per tant, menys recaptació. La resposta de James Cameron ha passat a la història: "Voleu tallar la meva pel·lícula? M'haureu d'acomiadar! I si em voleu acomiadar, m'haureu de matar!" Els directius van rebutjar l'oferta de Cameron de perdre la seva part dels beneficis, perquè consideraven que la pel·lícula no funcionaria. Cameron atribueix a Sherry Lansing, cap de la coproductora Paramount en aquell moment, l’únic suport sense fisures al muntatge de la pel·lícula. La història ens diu que cap d’aquells intel·ligentíssims executius tenia raó: els beneficis de la pel·lícula són incalculables, l’aposta de Cameron va sortir bé, i la negativa de Fox a quedar-se amb el marge de beneficis que corresponien al director per contracte va ser una pèssima decisió. De fet, l'estudi va intentar negar-li a Cameron aquest marge de beneficis, un negoci ruinós per a Fox i magnífic per al director.