Hi ha tradicions que es perden en l'origen dels temps. D'altres, que ens semblen molt reculades, en realitat tenen un origen força recent i han estat l'entusiasme popular i la seva idoneïtat els que les han arrelat a l'imaginari popular. Si ens preguntem quan vam començar a regalar llibres per Sant Jordi, és probable que algú es pensi que tot va començar amb la llegenda del cavaller i el drac (que es va esdevenir a Montblanc, per si no ho sabíeu), de la sang del qual va brollar una rosa que va ser oferta a la Princesa.
En realitat, tot just avui celebrem 90 anys de la primera Diada del Llibre que vam celebrar un 23 d'abril. Aquesta és la història d'una jugada mestra de la Història que va fondre cultura i catalanitat la primavera republicana de 1931, deixant enrere el tuf de patrioterisme espanyol que respirava la festa original.
Portada del diari republicà L'Opinió del dia de Sant Jordi de 1932. La fotografia de portada és del fotògraf Gabriel Casas.
Tot va començar, però, amb un objectiu ben diferent del Sant Jordi actual. De fet, les primeres edicions del Dia del Llibre van celebrar-se el 7 d'octubre des del seu establiment el 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera i la seva política d'exaltació pública de nacionalisme espanyol, com a Dia del Libro Español, per commemorar el naixement de Miguel de Cervantes, l'autor més cèlebre de la literatura en castellà. L'havia impulsat l'editor valencià Vicent Clavel Andrés i a través de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona va arribar al govern del general Primo de Rivera, que la va fer oficial mitjançant un reial decret signat per Alfons XIII.
Comprar llibres en català, un acte d'oposició a la dictadura
Malgrat aquest caràcter oficial, a Barcelona la festa va arrelar més que enlloc i amb un caràcter ben diferent del que volien els seus padrins polítics. No es pot oblidar que, durant aquell règim dictatorial avalat per la decadent monarquia borbònica, comprar llibres en català es va convertir en un senzill acte públic d'oposició al tarannà anticatalà del govern i en una forma de protesta i significació política. Amb una mena de paral·lelisme actual, polítics actuals com Francesc Cambó o Antoni Rovira i Virgili o noms ben presents a la premsa, com Domènec de Bellmunt o Josep Maria de Sagarra, formen l'estol dels llibres més venuts com una protohistòria del llibre mediàtic.
Un dels editors barcelonins que sap veure l'oportunitat és Antoni López Llausàs, fill i net d'editors que s'ha separat de l'empresa familiar –la Libreria Española responsable de La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa– per fundar la llibreria i l'editorial Catalònia. Llausàs és un autèntic visionari que sap veure les possibilitats de la publicitat i les necessitats de la cultura de masses en català que s'està creant a la vigília de la República, quan el règim fa fallida. Edita revistes com Imatges, D'ací o D'allà o El Be Negre, crea col·leccions literàries com Univers, dirigida per l'escriptor i influencer avant-la-lettre Carles Soldevila, i posa a la venda un dels seus grans èxits editorials, el Diccionari de Pompeu Fabra. També és un dels qui s'adona que la festa del llibre seria molt més adient, per condicions climàtiques i per opcions de venda, si se celebrés a la primavera.
Al capdavall, Cervantes i Shakespeare havien mort un 23 d'abril. Un 23 d'abril en què se celebra el dia de Sant Jordi, Patró de Catalunya des que ho havien aprovat les Corts l'any 1456, en una jornada en què el Palau de la Generalitat, on es troba la capella del sant i se'n conserva una relíquia, s'omple de roses en un ambient curull de catalanitat.
Portada del diari 'La Vanguardia' del 25 d'abril de 1931, amb una fotografia del fotògraf Josep Maria Sagarra Plana.
La glòria de l'abril republicà
L'any 1931 és el primer any en què el Dia del Llibre –que a Catalunya perd ràpidament l'adjectiu "Espanyol"– està previst que se celebri el 23 d'abril. El que ningú espera és que les eleccions del 12 d'abril siguin considerades un plebiscit sobre la monarquia, que la victòria republicana condueixi a l'exili el monarca. La glòria d'aquell 14 d'abril, en què "tot el país feia olor de farigola florida, de terra que surt d'una llarga hivernada; i nosaltres, tan joves i tan lliures, ¡amb la sensació que no ens havia calgut sinó venir al món per fer-lo canviar!", segons Joan Sales, va tenir la fortuna de poder celebrar una festa que aparellava per primera vegada llibres i roses, literatura i catalanisme, cultura i patriotisme.
Sant Jordi és una festa cívica, tot i el rerefons religiós, que va com anell al dit a l'esperit del nou règim i que, a més, té el seu epicentre tradicional al Palau des d'on Francesc Macià havia proclamat la República Catalana, que tres dies després seria reconvertida en la Generalitat de Catalunya provisional, que s'obre al públic i on es reuneixen les floristes, i el seu nou espai a la Rambla, on s'havia concentrat tot l'entusiasme d'aquells dies i on es planten les parades de llibres. Acaba de néixer una tradició que sobreviurà a la Guerra Civil, la dictadura franquista i que és ben viva avui dia.
Com assegurava la crònica de Sant Jordi de 1932 de la revista Mirador, el costum de comprar llibres aquell dia havia agafat "com el de comprar panellets per Tots Sants, gall dindi per Nadal i coques per Sant Joan". El seu director, Manuel Brunet, dos dies abans assegurava: "Només els pobles molt civilitzats consumeixen llibres i flors. I només un poble molt refinat pot aparellar les flors i els llibres".
Foto de portada: Parada de la Llibreria Catalònia, d'Antoni López Llausàs, la Diada de Sant Jordi de 1932/Gabriel Casas