A les portes de la Setmana Santa, el catàleg de novetats discogràfiques llueix curull de propostes imperdibles. Del retorn d'un clàssic modern com Jack White al trap dels pares fundacionals del gènere a casa nostra, PAWN Gang, o el sublim folk metafísic d'Anna Andreu, aquests són els 10 discos que posaran banda sonora a les vostres vacances. Gaudiu!
Quan Anna Andreu canta, el món s'atura. Dos anys després de fascinar-nos amb Els mals costums, el seu superlatiu àlbum de debut, Andreu ens torna a esgarrapar l'ànima amb aquest superlatiu exercici de folk metafísic que és La mida.
Nom capital en l'escena reggae en català, la banda d'Ontinyent Auxili firma amb Guaret la seva cinquena entrega discogràfica. Sons d'arrel a ritmes sincopats, perfecte teló de fons d'una lírica sempre compromesa i combativa. L'han tornat a liar!
El trap en català no seria el que és sense l'existència de la PAWN Gang. Pares fundadors de l'escena urbana a casa nostra, la clica de Gràcia celebra 10 anys de trajectòria amb RESPAWN, mixtape que els evidencia en un dels seus millors moments creatius en aquesta dècada.
Ja tots uns clàssics, Joey Burns i John Convertino, o el que és el mateix, Calexico, publiquen avui el seu desè treball d'estudi, El Mirador. Dotze peces amb què es tornen a mostrar com malabaristes en la mescla dels sons americana (aquell subestil del country que tendeix cap a l'indie rock, no la peça de roba) i els ritmes fronterers mexicans.
Hipnotitzador de serps a cop de mesmeritzants composicions d'indie folk, en la seva nova obra, Chloë and the Next 20th Century, Father John MIsty s'ha deixat embriagar pel so pompós i majestàtic de les big bands. El resultat és un disc que recorda a clàssics com Sail Away (1972) de Randy Newman o A Little Touch of Schmilsson in the Night (1973) de Harry Nilsson.
El més semblant a descriure la música de Health ha de ser el cor d'interns d'un frenopàtic donant-se cops de cap contra una canonada de ferro colat. Noise rock pertorbador i malaltís que captivarà als seguidors de terroristes sonors com Backxwash, Ho99o9 o Perturbator.
Amb una imatge com sorgit d'una pel·lícula de Tim Burton, Jack White, figura fonamental en el renaixement del rock a inicis de mil·lenni, reprèn la seva trajectòria creativa amb Fear Of The Dawn, el seu primer disc amb material inèdit en cinc anys. Rock d'essències clàssiques amarat de blues del delta d'alta graduació.
La gran dama del rap al País Valencià, JazzWoman, signa una nova allau de barres amb el seu tercer llarg, aquest Atlantis. Crescuda en la tradició de les xarangues llevantines, la seva proposta és un còctel molotov sònic, flamígera combinació de rap, trap i música llatina, sobre el que deixa lliscar un flow tan suggerent com contestatari i inconformista.
Arribats aquí, Kae Tempest ja no ha de demostrar res com a lletrista (ni com artista). The Line Is A Curve, el seu quart disc, és un nou artefacte de devastació massiva, on s'eleva per enèsima vegada com una de les plomes més esmolades del planeta rap i spoken word. Una obra gegant en què la britànica retrata i denuncia com ningú els petits problemes quotidians de la vida en el segle XXI.
Fins i tot les millors històries arriben al seu final. Però tot final implica sempre un renaixement, un nou inici, com si la vida fos una gran espiral infinita. Amb 15 anys de trajectòria, Inspira és tot un grup de culte de l’escena barcelonina, amb el carismàtic Jordi Lanuza al capdavant. Acaba i comença és el seu nou disc, que arriba després d’un parèntesi de cinc anys. Està produït per Pau Vallvé. Un disc que mira enrere, però obre el prisma cap a nous horitzons. La nostàlgia i el record es confronten als múltiples camins que s’obren després d’un adéu.