Aquest dimarts l'Auditori rep un espectacle que ha triomfat al Japó, i també a d'altres parts del món: l'Òpera "Vocaloid" The End, una "òpera virtual" protagonitzada per una cantant també virtual, la Hatsune Miku, una famosa "intèrpret" de l'anomenat j-pop. Aquesta obra ha estat realitzada mitjançant la tecnologia Vocaloid, desenvolupada a Barcelona pel Grup de Recerca en Tecnologia Musical, un grup capdavanter en aquest tipus de recerques. Hi ha encara entrades a la venda, a la web de l'Auditori, a un preu de 12 €. La sessió ha estat organitzada per la Fundació Japó, l'Auditori i Naves Matadero de Madrid per tal de celebrar el 150 aniversari de les relacions diplomàtiques entre el Japó i Espanya.

Made in Pompeu

Vocaloid és un programari de síntesi de veu propietat de l’empresa japonesa Yamaha, la tecnologia del qual es desenvolupa a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), per generar veus de cantants digitalment. Hatsune Miku és l’exponent més conegut d’aquest tipus de tecnologia. La comercialització a Espanya de Vocaloid en castellà la fa Voctrolabs, una spin-off de la UPF, que té altres cantants virtuals semblants a la Hatsune Miku.

Òpera ultramoderna

Anys després de la seva estrena, Vocaloid Opera The End segueix suscitant elogis com a òpera futurista i ultramoderna. Keiichiro Shibuya, ha compost i supervisat la música de l’obra. El concert que s’estrena al nostre país, i que es podrà veure a l’Auditori, aplega art, tecnologia i música electrònica, fusionats en un espectacle en què es combinen els darrers avenços en projecció de vídeo tridimensional i en so envoltant. Un concert sense cantants ni orquestra, però amb música electrònica generada per ordinador i animacions 3D projectades simultàniament en sis pantalles, Vocaloid Opera The End, és una òpera futurista que exemplifica un treball multifacètic que connecta l’art tecnològic, la cultura popular japonesa i les arts escèniques. El personatge de l’òpera, Hatsune Miku, planteja qüestions sobre la vida i la mort, a la vegada associades al món real i al virtual. Fins i tot planteja temes propis de la ciència ficció, com ara la possibilitat de generar intel·ligències artificials autoconscients, i les seves possibles conseqüències.