La Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU), un grup d'influència al que pertanyen 23 de les més potents universitats de la UE (entre les quals la Universitat de Barcelona), ha exigit a les autoritats comunitàries que es dobli el finançament de la recerca, la innovació i l’educació en el proper marc financer plurianual per a 7 anys (Multi-annual Financial Framework, MFF). La LERU aprofita que el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en seu parlamentària, la setmana passada, es va mostrar disposat a augmentar la partida destinada a aquest concepte de 80 a 160 milions d’euros.
Beneficis evidents
Les universitats al·leguen que aquest increment del pressupost generaria aproximadament 650.000 llocs de treball i afegiria un 0,46 % del PIB cap al 2040. A més a més, apunten que aquest increment "és crucial per a la competitivitat d’Europa i per a una societat europea sostenible". També afirmen que "tot i que Horitzó 2020 és actualment el programa marc més gran que hi ha sobre recerca i innovació, amb prop de 80 milions d’euros durant set anys, encara està infrafinançat" i apunten que la taxa de mobilitat aconseguida per l'Erasmus queda molt per sota de la prevista.
Pendent del compromís dels Estats
Tot i que les universitats confien en els efectes positius de l'increment de pressupostos comunitaris, també tenen clar que els fons per salvar la recerca han de partir dels estats membres. I, en el seu manifest, posen en valor la seva aportació al desenvolupament europeu: "Les universitats són socis forts i compromesos en la cerca de solucions per afrontar els futurs reptes que emergeixen en la societat, i per impulsar la competitivitat, el desenvolupament regional i la sostenibilitat de la UE".