Hem entrat en temps gallecs al mercat, amb molt núvol, soroll, valors que semblen enfonsar-se sota la tempesta, i tanmateix el fons del vell mar es mostra calmat. De fet, l'Ibex ha tancat igual com ha obert.
Avui hi havia una dada més gran en joc, que és el creixement de l'economia americana. Doncs bé, ha superat les expectatives en créixer un 2,9% davant el 2,7% esperat en el millor dels casos.
El Dow Jones s'ha girat des de pèrdues cap a zones positives, recolzat a més amb la millora dels beneficis del grup Google, que avança més en matèria de publicitat de l'oferta de béns i serveis a la vista que no pas amb productes nous. A partir d'aquests impassos que s'observen en la tecnologia i el món del futur, sense voler tornem a temps gallecs, en què el mar et pot portar cap endavant o cap enrere.
Una mica així ha passat a l'Ibex, on Viscofan i el Popular van evidenciar dificultats mentre Caixabank remuntava les onades d'un sector bancari que ha mantingut el tipus del conjunt de l'Ibex. I de quina manera.
Entrem a partir de novembre en una fase nova, amb un govern espanyol que ja coneixerem, entenent-ne la naturalesa del perfil, sense retòrica, a les expectatives del qual s'assemblen les d'avui, neutres, sense caure en pessimismes ni optimismes grans. Entrem a novembre.