L'Ibex ha aconseguit pujar a prop d'un 1% en una jornada dominada pels principis de l'antipsiquiatria, que defensava la llibertat de moviments dels bojos davant qualsevol recomanació de retir o tancament. El mercat ha entès el fons del terra que trepitjava i l'or s'ha revaloritzat un 1,45%, fins a 1.340 dòlars l'unça.
La taxa d'atur a Espanya ha caigut al 19,8%, que sense ser -Déu ho vegi- cap meravella suposava una millora mentre l'índex de la producció manufacturera ascendia a 52,2 punts (a partir de 50 és expansió). El conjunt d'Europa millorava moderadament, sense estridències. Però millorava.
I, de sobte, el president txec, Milos Zoman, proposa un referèndum sobre la permanència a la UE i l'OTAN, iniciativa que és posteriorment desmentida pel Govern. La gent es fregava els ulls. I, al seu torn, a Àustria, un tribunal ordenava la repetició de les últimes eleccions presidencials. D'aurora boreal.
Al Regne Unit, la lliura s'ensorrava, fins a 1,1912 dòlars, continuant una tendència de depreciació que li ha fet caure gairebé un 11% des que van parlar les urnes. El ministre de Finances britànic, George Osborne, reconeixia que el Regne Unit no ha aconseguit superar el xoc del Brèxit.
Ningú no feia ni cas al mercat i anava a la seva, com ha estat fent Wall Street. .
Als EUA, grans empreses automobilístiques, com Ford o Chrysler, han mostrat dades excel·lents de vendes de vehicles, com a exemple de la bona evolució de la indústria americana.
Però fins i tot aquesta notícia ha quedat deformada a causa de la mort d'un conductor en proves que viatjava a un cotxe autònom, és a dir que funciona sol, sense volant. L'empresa fabricant, Tesla, creada pel cèlebre empresari Elon Musk, heroi de Silicon Valley, queia un 2% en la preobertura. El sentiment era general. No només el present mostra clars signes de trastorn sinó que també el futur sembla venir tocat.