Ja no n'hi ha prou ni amb abaixar els tipus, s'ha acabat bona part de la gasolina dels bancs centrals. Avui ha baixat el Banc d'Austràlia un 0,25% els tipus d'interès, la qual cosa al matí ha propiciat alces a Àsia. Però a Wall Street no ha agradat gens. Ha estat interpretat com que l'economia global va cap avall i que això té mala pinta.
Hi ha confusió sobre què vol fer la Reserva Federal. Dilluns, Dudley, mà dreta de la presidenta Janet Yellen, va suggerir que el banc central podria finançar les grans firmes borsàries en conflictes, una cosa inèdita ja que la norma vigent és que només es pot ajudar les entitats que tinguin dipòsits bancaris. Aquest possible canvi ha posat en alerta els inversors sobre un possible ensurt al mercat.
Avui, Lockhart, un altre pes pesant de la FED, ha dit que al juny, quan es decideix si es pugen o no els tipus d'interès, el consell del banc no tindrà prou informació sobre l'evolució de l'economia americana en el segon trimestre. Això vol dir que no es poden apujar tipus en aquestes condicions. A la Borsa de Nova York s'ho han pres a la tremenda, en el sentit que la Fed collarà, així que a vendre.
Aquí, l'Ibex ha perdut els 9.000 punts, com el Dax alemany els 10.000 punts, i la Borsa de Londres s'ha estimbat perquè va guanyant, encara que sigui per poc, el Brèxit.
Els resultats empresarials no són especialment bons, com avui s'ha vist en el cas del Commerzbank, que ha guanyat un 52% menys. És cert que el BNP Paribas n'ha sortit airós, però la sensació és que la balança no s'inclina a favor dels bancs.
Als insatisfactoris resultats empresarials se sumen la pèrdua de credibilitat progressiva dels bancs centrals i els riscos polítics que s'acumulen, i així les borses no poden avançar. La qüestió és si poden rebotar o anar-se'n més al fons.