L'Ibex i l'Eurostoxx van baixar a prop de mig punt, en part per dades relativament mediocres relacionades amb les seves economies i, sobretot, per la incapacitat creixent americana en gestionar situacions complexes en matèria econòmica. El mercat de Londres va patir encara més les conseqüències.
L'actitud del secretari del Tresor americà ridiculitzant les demandes japoneses sobre divises quan el dòlar està baixant quan el mercat accepta que la Reserva Federal apujarà els tipus d'interès, una cosa que hauria de conduir a l'alça la seva moneda, o sigui al dòlar, no és acceptable. I no és acceptable per dues raons: la primera és que al Pacífic, on és Obama de visita al Vietnam, debiliten els EUA les seves relacions amb el seu principal aliat, que és el Japó. La segona és que en actuar així mostra la inseguretat sobre la seva pròpia economia que revela que necessita un dòlar feble per créixer.
Amb aquest panorama, van arribar els PMI, o sigui les enquestes entre els gestors de compres. El PMI manufacturer americà va ascendir el maig a 50,5 punts (per sobre de 50 és grau de creixement) davant el 54,7 alemany.
La confiança del consumidor europeu va baixar -0,7%, amb la qual cosa l'estrall s'ampliava. I el petroli Texas, seguint el Brent al matí, ha retrocedit en la nostra tarda un 1,61%, fins a 47,63 dòlars. Amb el que veiem que, ara, fins el petroli segueix al dòlar, quan evolucionen a la inversa perquè el cru val el que val i si puja el dòlar -factor d'intercanvi- el seu preu baixa. I al revés.
Això és el que ha arrossegat al mercat de Londres a la baixa, que sense l'opció Brexit continuarà enganxat a la moneda forta d'avui, el dòlar. I, com es diu, una moneda és forta quan fa forta la teva economia.