Si a la Unió Soviètica hi va haver un moment en què va començar el desglaç, potser avui es podria dir que les sorres del desert mostren signes també de moure's. La visita de Donald Trump a la zona, amb l'Aràbia Saudita com a primera escala en una gira curta però intensa, ha revelat els canvis intensos que s'estan produint en un territori llargament disputat al llarg de la història.

Ryad ha estat la capital que ha mogut peça en primer terme, amb què ha mostrat una vegada més el desig de presentar-se com el país líder de la zona, no només perquè allotja els llocs sagrats de l'Islam o per les reserves petrolíferes, sinó per la seva iniciativa estratègica. Trump l'ha col·locat en el centre del mapa polític dels propers anys.

La caiguda del preu del barril de cru ha obligat el regne saudita a buscar alternatives que passen per diversificar la seva economia

El gran gir va arrencar quan el petroli va deixar de ser sinònim d'or negre. La caiguda del preu del barril de cru ha obligat el regne saudita a buscar alternatives que passen per diversificar l'economia. Això l'ha portat a llançar el projecte Visió 2030, que busca crear un teixit industrial i de serveis, juntament amb la promoció immobiliària i al turisme. El punt fort d'aquest pla és la sortida a la borsa del gegant Aramco la primavera vinent.

A més, el regne saudita compta amb l'aliança dels països del Consell de Cooperació del Golf, com Kuwait, Bahrain, els Emirats Àrabs Units, Qatar i Oman, alguns dels quals ofereixen refugi a líders d'Hamas o Hezbolá.

Significativament, aquests països estan iniciant una obertura cap a Israel, que inclou línies directes de telecomunicacions, drets per a les seves línies aèries de sobrevolar territoris (Trump ha inaugurat amb la gira els vols directes Ryad - Tel Aviv), o menys restriccions comercials, entre altres coses.

Els estats del Golf comparteixen amb el Govern de Netanyahu la preocupació sobre l'Iran i l'Estat Islàmic

"Ara s'està anant molt més lluny que en el passat", ha dit Yuval Steinitz, ministre d'Energia d'Israel. Amb els països del Golf "és gairebé una revolució a l'Orient Mitjà", va afirmar.

Els estats del Golf comparteixen amb el Govern de Netanyahu la preocupació sobre l'Iran i l'Estat Islàmic.

Aquest acostament ha permès a Trump de preparar una estratègia orientada a iniciar un procés de pau, en el qual l'objectiu principal és assolir un statu quo de diàleg entre israelians i palestins.

"Som davant d'una oportunitat poc habitual d'aconseguir la pau", ha dit el president nord-americà, que també compta amb Egipte i Jordània.

El procés de pau hauria d'avançar a partir d'una posició d'enfrontament amb l'Iran, la qual cosa no implicaria una guerra amb l'antiga Pèrsia, sinó un atac als grups terroristes als quals Teheran dona suport a Síria, l'Iraq, el Líban i el Iemen.

Aquest procés podria fins i tot beneficiar l'Iran després de la recent victòria electoral del moderat Hassan Rouhani davant el candidat de l'aiatol·là Khamenei, defensor d'una economia fortament intervinguda (el 80% del PIB està directament o indirectament controlat per l'Estat i les fundacions religioses) i partidari d'aliances amb la Xina i Rússia. Rouhani, i tota la majoria social que li dona suport, vol posar en marxa el país, impulsar les inversions, ara paralitzades per una política que, per exemple, ofereix als dipòsits bancaris dels particulars una rendibilitat del 20%, la qual cosa imposa l'immobilisme. D'aquesta manera, el combat no seria contra l'Iran de Rouhani, sinó contra l'aiatol·là i la seva guàrdia revolucionària.

I l'arma nuclear? Caldrà veure-ho. Abans de volar cap a l'Aràbia Saudita, Trump va ratificar la suspensió de les sancions contra l'Iran, aplicant al peu de lletra l'acord firmat sota el mandat d'Obama.

D'aquesta manera, el combat no seria contra l'Iran de Rouhani, sinó contra l'aiatol·là i la seva guàrdia revolucionària

A part dels acords de negocis tancats, que pugen 380.000 milions de dòlars, en aquest viatge Trump ha capgirat l'operació de seducció que el gener de 2016 va fer Xi Jinping per la zona, quan va oferir els avantatges de la Ruta de la Seda, amb l'epicentre a l'Iran.

L'Aràbia Saudita prefereix els EUA. De moment, ja hi ha un bastió important guanyat per Washington a la batalla per l'hegemonia mundial. És una peça valuosa (n'hi ha més) al gran tauler, on també el petroli juga un paper primordial. A la cimera de l'OPEP de dijous es va acordar prolongar la restricció de la producció nou mesos més, la qual cosa, segons el Citibank, podria portar el barril als 60 dòlars. Per què s'ha arribat a aquest acord? Per afavorir la col·locació de la sortida a la borsa d'Aramco, segons filtracions dels negociadors. Un preu alt sempre anima a comprar accions de les companyies que el produeixen. A l'Orient Mitjà també comença a estar tot lligat i ben lligat.