La jornada d'avui ha tancat com ha començat al Japó: amb el dòlar de gran protagonista. En la preobertura, es pensava que serien les dades sobre l'evolució urbi et orbi de les manufactures les que portarien la batuta de la sessió. Però no. Ni tampoc no són els resultats empresarials els que manen sobre els índexs borsaris. Són els bancs centrals, com bé ha assenyalat Warren Buffett, qui segueix amb gran atenció les seves maniobres prometent no intervenir. O així ho ha dit.
O sigui, la Borsa del Japó s'ha enfonsat més d'un 3% de matinada en ser testimoni de l'aterratge brusc del dòlar. Que el bitllet verd caigui fins a cotitzar-se a 115 iens és molt positiu per a l'economia americana, però no tant per a la japonesa, més aviat es podria pensar el contrari. Així doncs, és probable que el Banc del Japó intervingui per corregir la tendència.
Benoit Couré, membre del consell del BCE, va dir al seu torn que Draghi no abandonaria la meta d'inflació, però sense perdre de vista que la reducció dels tipus d'interès no pot continuar indefinidament. El punt mitjà seria, per tant, sinònim de la virtut i mereixedor de premi.
En aquestes, han arribat les dades de producció de manufactura a l'abril, totes elles mostrant expansió, inclòs Japó i exclosa França. A Europa en el seu conjunt, el PMI s'ha situat en 51,7 punts (per sobre de 50 és terreny positiu), sent Itàlia (53,9) i Espanya (53,5) els que s'han col·locat al capdavant.
El resultat podria haver tingut el colofó d'alces a la borsa, però faltava una dada, i no era el petroli, que ha baixat a 45,13 dòlars, sinó el canvi euro/dòlar. Doncs bé, la moneda europea s'ha apreciat fins a 1,1508 dòlars, un 0,46% més.
L'Ibex? Pla, després d'arrencar amb una pujada de 0,6%, i l'Eurostxx 50, caient un 0,10%. El S&P 500 guanyant un 0,32%.
Ara toca a les borses carburar amb un dòlar feble. I que Déu reparteixi sort.