Després d'un fort ensurt matutí, l'Ibex ha aconseguit tancar amb una retallada propera al mig punt, que des del punt de vista de rematada final es pot qualificar de tècnic. I el bo és que sota aquesta aparent normalitat s'ha amagat que el Popular ha caigut un 26% en una d'aquestes sessions que qualsevol valor en borsa jutja d'"horrilbilus", o gairebé mortals. El seu punt de salvació ha estat que no hi ha hagut contagi seriós a la resta del sector bancari.
L'anunci d'una ampliació de capital de 2.505 milions d'euros, quan val 5.100 milions, suposa confessar que estan fets una guitlla i que no poden cobrir amb beneficis els forats que han produït els crèdits incobrables. El tema era vell.
A més, amb uns tipus d'interès ultrabaixos l'operació salvament s'ha transformat si fa o no fa en missió d'audaços. A la fi, si s'evita el drama que no la fusió, allò del Popular tindrà de bo que està obligant el BCE a reflexionar. I així s'ha vist per exemple dir el regulador del BCE, Ignacio Angeloni, que Draghi revisarà com els bancs estan torejant amb uns tipus per sota de zero, mentre ha promès una estratègia més coherent per supervisar els bancs amb alts nivells de morositat.
I, al seu torn, el costat que tindrà el Popular és que portarà al conjunt de la banca a incrementar les comissions per cobrir el que deixa de guanyar amb tipus tan baixos. En concret, el marge de tipus d'interès efectius a la banca espanyola és en aquests moments del -6%.
Així que preparin-se quan els arribi una carta del banc.
La resta de la sessió va ser de cobertura de la barrabassada, amb valors, com Arcelor Mittal, relacionats amb una matèries primeres a l'alça, pujant, igual com passa amb el petroli. Un increment del PIB del 0,8% en el primer trimestre ha permès mantenir el tipus, mentre l'euro es manté estable en 1,11%. I entretant aquesta tarda Wall Street ha adoptat una posició pròpia d'un règim zen, com si comencéssim a navegar, pesi els contratemps, sobre un ampli llac tranquil.