Ambdós índexs han caigut, el primer per sota dels 10.500 punts, en el seu cinquè retrocés consecutiu. El descens ha vingut, segons alguns, per l'alça del rendiment dels bons europeus que ha desviat recursos des de les borses a la renda fixa. Però, com a contraposició, la dada d'ocupació americana ha estat molt bona i ha fet retrocedir a l'euro.
L'economia americana ha creat 222.000 llocs de treball nous, molt per sobre de les previsions, amb creixements salarials del 0,2% al juliol, que acumulats ascendeixen al 2,5% l'any. Però no només ha aconseguit això sinó que a més ha atret més gent a la recerca de feina, ja sigui en sanitat, assistència social, finances o mineria. Això ha fet que pugi la població activa, que estava des de fa temps estancada. Estadísticament, el resultat paradoxal ha estat que l'atur ha augmentat fins al 4,4% en comptes del 4,3% de maig en créixer precisament la població activa, que és el concerti de l'equació. Per a la Reserva Federal és un senyal clar per pujar tipus d'interès.
En l'economia espanyola, la taxa de morositat bancària ha pujat al 8,8%, allò que, unit a la confusió anterior i els cautelosos missatges del BCE ha fet caure als bancs. El conjunt del mercat tampoc no s'ha salvat encara que l'euro ha baixat a 1,1390 dòlars en apreciar-se la divisa americana facilitant les exportacions europees.
Al final, hauran de ser els resultats empresarials els que aclareixin el "conudrum" actual. Mentre caldrà donar per bons, encara que poc rendibles, els forcejaments últims entre invertir en deute o renda variable.