Aquests dies, de l'infern al paradís s'hi passa en borsa a la mateixa velocitat amb què una pilota topa amb un travesser o entra a la cova del gol. L'Ibex, que s'acostava dilluns als 8.400 punts, festeja ara els 8.800 mentre l'Eurostoxx 50 encara mostra més senyals de gresca després d'avançar al tancament més d'un 3%. Encara que tot soni a volatilitat.
Al matí, i amb raó, s'ha parlat de l'efecte dinamitzador de la Xina, les exportacions de la qual han crescut un 18,7% al març, mostrant que la seva economia s'està estabilitzant, com ja avançaven les bones dades de producció manufacturera i de serveis.
A la tarda, l'elevada xifra d'inventaris de petroli americans ha fet retrocedir el barril Brent i de Texas, però que aquests catalitzadors recents de les alces hagin quedat momentàniament desactivats no ha suposat que els cavallets es paressin.
A Wall Street, el primer banc americà, JP Morgan, va revelar que en l'últim trimestre el seu benefici va caure un 7%, però, compte, va matisar la dada indicant que potenciarà la política de recompra d'accions, amb la qual cosa mantindrà el seu valor, si bé això suposa una menor activitat en les àrees d'inversió. Com va predir el banc, les vendes a la menuda es van contreure un 0,3% el març als EUA mentre el S&P rebaixava la previsió de creixement USA el 2016 al 2,3%.
El millor ha estat que la recuperació borsària a Europa i en l'Ibex hagi procedit dels bancs després de la creació d'un banc dolent a Itàlia, del qual es lloa la seva existència i es critica la seva essència i contingut. Santander, BBVA, arriaven de valent, mentre Repsol i Arcelor Mittal pujaven al carro de les commodities. Potser tot això tingui alguna cosa de gir de mercat. O pot ser que el món de les aparences va avançant a mesura que, de tot, s'apodera la primavera. Avui, guanya el Barça. El Madrid ja ha imposat la llei dels forts. C'est la vie, Paris St. Germain.