El Govern mexicà ha enviat una carta a l'empresa espanyola Zara en defensa dels drets de propietat intel·lectual de les comunitats indígenes. El motiu és un vestit de l'última col·lecció de la marca d'Amancio Ortega. Aquest vestit plagiaria l'estil dels huipiles brodats a mà per els artesans i artesanes indígenes mexicans. La carta reclama a la multinacional espanyola que expliqui públicament "amb quins fonaments es privatitza una propietat col·lectiva", l'origen de la qual "està identificat en diverses comunitats oaxaquenyas", així com "els beneficis que seran retribuïts a les comunitats creadores".

Batalla de símbols

Louis Vuitton, Carolina Herrera o la dissenyadora francesa Isabel Marant ja han estat en el centre de la diana amb acusacions de plagi i espoli cultural a les comunitats, recull El País. Ara és el torn de Zara, immersa en la croada contra la secretaria de Cultura mexicana.

Zara presumpte plagi / Govern de MèxicZara presumpte plagi: esquerra l'original; dreta disseny de Zara / Govern de Mèxic

La reclamació de Mèxic a Inditex identifica fins i tot l'origen concret del presumpte plagi: els patrons de la cultura mixteca del municipi de San Juan Colorado, en l'Estat occidental d'Oaxaca, un dels territoris amb més població indígena i una forta tradició artesana que, en moltes casos, es converteix en l'única sortida econòmica d'aquestes comunitats, afegeix la mateixa font.

Els huipile són teixits a mà en un teler de cintura i la seva elaboració pot allargar-se més d'un mes. Mèxic reclama que els dissenyadors de Zara han copiat els símbols estampats que, durant generacions, "es conserven la memòria dels pobles mixteques".

La carta prossegueix: "Es tracta d'un principi de consideració ètica que, localment i globalment, obliga a cridar l'atenció i discutir un tema impostergable com és el protegir els drets dels pobles originaris que històricament han estat invisibilitzats". El text esmenta també diversos convenis i textos jurídics internacionals que reconeixen l'autoria i la protecció del treball artesanal dels pobles indígenes.

Antecedents del presumpte plagi

No és la primera ocasió que Mèxic viu un enfrontament amb una multinacional per presumpte plagi dels dissenys de pobles indígenes en col·leccions de moda. Fa dos anys, Cultura també va enviar una carta semblant a Carolina Herrera per la comercialització d'un vestit que presumptament plagiava un brodat provinent de la comunitat de Tenango de Doria (Hidalgo).

Vestido Carolina Herrera / CarolinaHerrera.com

Vestido Carolina Herrera / CarolinaHerrera.com

Zara també havia estat acusada de plagi anteriorment per l'ús de dissenys artesanals mexicans, conclou El País. El cas més recent va ser el 2018, quan per les xarxes socials va començar a córrer l'acusació que una de les jaquetes mostrava un dibuix similar a un brodat utilitzat per les dones d'Aguacatenango, al municipi de Venustiano Carranza, Chiapas.