Al FC Barcelona hi ha un debat silenciós, però cada cop més evident. Es tracta de la porteria. Amb la lesió de Joan García, l'equip ha perdut una peça fonamental. El català era un segur sota els pals. I la seva absència pesa més del que molts reconeixen en públic.
L'escollit per cobrir aquest buit és Wojciech Szczesny. Tampoc n'hi havia més. Un porter amb experiència, amb una llarga carrera en grans clubs. Tot i això, el seu rendiment genera dubtes. Pau Cubarsí li dona suport. Pedri també ho fa. I no són els únics que el defensen al vestidor, apel·lant a la seva veterania i professionalisme. Però sobre la gespa, la realitat és diferent. El Barça pateix cada cop que juga.
Szczesny genera cada cop més dubtes
Davant del PSG es va veure amb claredat. En els gols encaixats hi va poder fer poca cosa. Estava venut. Cap porter del món pot aturar-ho tot. Però el problema no rau en aquestes accions impossibles. El veritable inconvenient és un altre: la sensació d'inseguretat que transmet. Els seus defenses ho senten. Juguen amb més dubtes. Retrocedeixen un pas. Es preocupen massa pel que passa a la seva esquena.
El polonès té virtuts, sí. Col·locació, experiència, temple. Però les seves limitacions salten a la vista en nits grans. L'edat li pesa en les sortides. No domina l'àrea com hauria de fer. I sobretot, el seu joc de peus és un llast. En un equip com el Barça, això es converteix en un problema estructural.
Perquè el Barça necessita porters que iniciïn el joc. Que trobin l'home lliure. Que superin la pressió rival amb una passada precisa. Ter Stegen ho feia. Joan García també. Szczesny no. Li costa trobar solucions ràpides. I quan ho intenta en llarg, les pilotes gairebé sempre es perden. L'atac comença tard. La possessió es trenca. El rival creix.
De moment no hi ha res millor
Això ha portat a una conclusió incòmoda al club. Amb Szczesny, el Barça només pot imposar-se si és molt superior. Si no ho és, la porteria es converteix en un punt feble. Ho va comprovar contra el PSG. Ho notarà en partits de màxima exigència a la Champions League o a la Lliga. I aquest és el veritable drama: no hi ha un substitut millor.
El mercat ofereix alternatives, sí. Però no a curt termini. I al vestidor són conscients que, ara per ara, no queda altra que confiar en el polonès. Cubarsí ho diu clar: “Necessitem donar-li suport”. Pedri també demana calma. Però tots dos saben que no n’hi ha prou. L’equip necessita alguna cosa més.