Quan un cos policial engega una operació o un dispositiu, acostuma a posar-li un nom per diferenciar-lo de la resta. Escollir el nom, tot i que a vegades sembla una elecció que persegueix una estratègia concreta i amaga algun secret de la investigació, és tan senzill com que el primer policia que arriba veu un detall i bateja el dispositiu amb el primer nom que li passa pel cap.
En l'operació contra el grup de narcotraficants més important de Catalunya, desmantellat per Mossos i Policia Nacional, cada cos li ha posat un nom diferent. Un nom, que a més, no té res a veure amb l'altre. Els Mossos: Juliet, pel nom d'una implicada. La Policia Nacional: Pandora, pel que suposa d'obertura de la caixa de trons contra el narcotràfic català. Poc pràctic, sobretot en aquest cas que les dues policies han hagut de treballar conjuntament.
La més ocurrent a posar noms als dispositius és històricament, però, la Guàrdia Civil. El cas Malaia de corrupció a Marbella es diu així perquè els imputats actuaven com una gota malaia, sense parar i adjudicant a dit i cobrant comissions. N'hi ha de macabres: L'operació Puzle, un cas on la víctima va aparèixer a trossets. N'hi ha de molt imaginatives: Operació Pecat original, amb la detenció de traficants de droga entre els quals n'hi havia un que es deia Adam i una altra que es deia Eva. O l'operació Guateque, una investigació sobre adjudicacions de llicencies il·legals a locals d'oci nocturn. N'hi ha de rebuscades: El cas Gürtel, aquí la policia utilitza l'alemany per camuflar el cognom del principal imputat Francisco Correa.