Una proporció de les persones majors de 70 anys (prop d'un 5%) i, especialment, a partir dels 80 anys (prop d'un 12% de la població en aquest grup d'edat) desenvolupen una arrítmia que rep el nom de Fibril·lació Auricular (FA).

"Normalment, la FA es manifesta en forma de sensació de palpitacions, ofec, marejos o altres símptomes, però hi ha a prop d'un 30% de pacients amb FA que no tenen cap tipus de símptoma (asimptomàtics) i en els quals la FA és una troballa casual durant una revisió mèdica rutinària", apunten els doctors Xavier Viñolas Víctor Bazán, de la Unitat d'Arrítmies, del Servei de Cardiologia de l'Hospital Quirónsalud Barcelona. Aquesta dada és important, perquè en fins al 20% de casos la presentació d'aquesta arrítmia és en forma d'una de les seves conseqüències més temudes: l'embòlia cerebral o ictus.

Per a la prevenció d'ictus en pacients amb FA s'ha d'iniciar tractament amb fàrmacs anticoagulants, que aconsegueixen diluir els trombes que es formen dins del cor en pacients que tenen FA.

Així mateix, la FA és una arrítmia que, si no es tracta en les seves etapes més inicials, pot cronificar-se i evolucionar a una FA permanent. Els pacients amb FA permanent tenen pitjor qualitat de vida i, fins i tot sobretot en pacients que tenen insuficiència cardíaca a conseqüència de l'arrítmia, un pitjor pronòstic vital.

operació unsplash

A efectes de disminuir la quantitat de FA (l'anomenada càrrega arrítmica) i de retardar l'evolució a FA permanent, les últimes dècades s'han desenvolupat tècniques d'ablació de FA amb catèter. Aquests procediments d'ablació, realitzats per especialistes en arrítmies cardíaques, tenen per objectiu anar a l'origen de l'arrítmia, concretament la regió de l'aurícula esquerra del cor en la qual desemboquen les venes que provenen dels pulmons (venes pulmonars). Per aquesta raó, aquestes tècniques d'ablació han rebut el nom genèric d'ablació de venes pulmonars.

"Els resultats de l'ablació de venes pulmonars són en general satisfactoris, sobretot en pacients amb poc temps d'evolució de l'arrítmia i que tenen un cor i una aurícula esquerra morfològicament normals, en els quals les taxes de manteniment del ritme normal a llarg termini (més de 5 anys) són més grans del 60%, sense necessitat de tractament amb fàrmacs antiarrítmics per assegurar un absolut control de la càrrega arrítmica de FA", expliquen els especialistes. 

Les modalitats tècniques per a ablació de venes pulmonars són dues:

1) Crioablació de venes pulmonars: Aquesta tècnica consisteix en una lesió per congelació a nivell de la desembocadura de cada una de les venes pulmonars (generalment 4, dos per cada pulmó). L'esmentada lesió es realitza mitjançant una pilota que conté nitrogen líquid al seu interior i que s'introdueix a través d'un catèter des de la vena femoral fins a l'aurícula esquerra, previ pas d'aurícula dreta a esquerra a través de l'envà que separa ambdues cavitats (punció transseptal).

Crioablación de venes pulmonars

2) Ablació de venes pulmonars amb catèter de radiofreqüència i sistema de navegació electre-anatòmic: Seguint un accés similar (des de vena femoral fins a aurícula esquerra a través de punció transseptal), s'introdueix un catèter amb capacitat per aplicar radiofreqüència i, després de reconstruir la cavitat auricular esquerra amb un segon catèter, es realitza una cauterització al voltant de la desembocadura de les venes pulmonars, normalment englobant dins de la mateixa lesió les venes pulmonars de cada costat. Els resultats d'ambdues tècniques són, a mans expertes, similars.

La selecció i seguiment de pacients candidats a ablació de venes pulmonars es realitza des de la consulta de Cardiologia-Arrítmies, en la qual es discuteixen amb el pacient els avantatges i desavantatges de cada una de les opcions terapèutiques que es posen a disposició de cada pacient amb FA.

Ablació de venes pulmonars