Una de les prioritats del Govern és incloure la perspectiva de gènere i facilitar oportunitats als sectors menys afavorits per aconseguir una societat més igualitària i amb les mateixes oportunitats. Aquesta prioritat també estarà present en la contractació pública, on promou la igualtat efectiva entre homes i dones. És per això que ha elaborat la Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en els contractes públics, amb la intenció d’erradicar possibles discriminacions o desigualtats per raó de sexe, i també per impulsar més ocupació laboral de les dones i de més qualitat, especialment d’aquelles que tenen dificultats d’inserció laboral.

Aquesta guia, que es pot consultar a la pàgina web de la Generalitat, també pretén facilitar la conciliació entre la vida familiar, personal i professional de dones i homes, i promoure la responsabilitat empresarial en matèria d’igualtat. També destaca la importància dels entorns laborals lliures de violències masclistes i accions positives en aquelles empreses amb plantilles masculinitzades.

rawpixel 351765 unsplash

Com han de ser les contractacions?

La guia especifica, per exemple, que als contractes, als plecs de clàusules administratives i als documents contractuals, “es podrà fer constar que l’empresa contractista té l’obligació de complir la legislació vigent en tot allò vinculat a l’activitat que desenvolupa en el moment de presentar-se a la licitació i durant tota l’execució de la prestació”, i fer “referència expressa” a la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.

En qualsevol contractació s’ha de fer, també, una avaluació prèvia de quin és l’objecte del contractem, i si “existeixen desigualtats de gènere”, “s’ha d’identificar i analitzar com es poden corregir aquestes desigualtats mitjançant la incorporació de clàusules d’igualtat en el procés de contractació”.

Segons s'explica a la guia, es poden incorporar finalitats de perspectiva de gènere en la mateixa definició del contracte “afegint criteris d’igualtat al seu contingut, i afegir a la prestació alguna consideració referent a la igualtat de gènere”. 

Exemples de criteris d’adjudicació per fomentar la contractació de dones:

Aplicar accions específiques relacionades amb la igualtat entre dones i homes (formació, selecció, atenció, promoció, conciliació i representació, entre d'altres).

Contractar per executar el contracte un nombre determinat de dones.

Incorporar la perspectiva de gènere en el pla de prevenció de riscos laborals.

Contractar per executar la prestació un nombre de dones amb especials dificultats d’inserció laboral (víctimes de violència masclista, que encapçalen famílies monoparentals, amb discapacitats i/o aturades de llarga durada, entre d'altres).

Contractar per executar la prestació un nombre determinat de dones en llocs de gerència, qualificats i de responsabilitat.

Contractar per executar la prestació un nombre determinat de dones en aquells grups professionals en què estiguin infrarepresentades.

Aplicar mesures de conciliació entre la vida personal i laboral a la plantilla que executi el contracte (xecs de serveis, menjadors, guarderies, millores en reduccions de jornades, excedències, llicències i flexibilitat horària, entre d'altres).

 

La incorporació de clàusules d’igualtat requereix que “o bé l’empresa adjudicatària tingui unes aptituds específiques i/o una experiència acreditada i uns coneixements tècnics concrets en temes d’igualtat”, o bé “que el personal adscrit a l’execució del contracte tingui una experiència determinada en perspectiva de gènere”. Aquests criteris han de respectar, alhora, principis d’igualtat i proporcionalitat.

Així mateix, es pot acceptar com a mitjà d’acreditació de la solvència requerida el distintiu català d’excel·lència empresarial en matèria d’igualtat, o alternativament l’acreditació del compliment dels requisits necessaris per obtenir aquest distintiu per altres mitjans que es recolliran de manera expressada als plecs. Però “ni amb caràcter general ni en tots els contractes es pot incloure com a criteri de selecció el fet de tenir el distintiu català d’excel·lència empresarial en matèria d’igualtat, ni exigir uns coneixements o experiència en temes d’igualtat, ja que vulneraria els principis bàsics d’igualtat, no discriminació i lliure concurrència i obstaculitzaria injustificadament la competència”, afirma. Tot i això, hi ha supòsits en què sí que es pot establir aquest requisit d’experiència en matèria d’igualtat entre dones i homes com a criteri de selecció, sempre que sigui coherent amb l’especificitat, el contingut i l’objecte del contracte.

Garantir la igualtat

En l’execució del contracte, la guia especifica que l’empresa contractista o subcontractista “garantirà la igualtat entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la classificació professional, en el desenvolupament de la carrera professional i en l’estructura retributiva”. Tanmateix, s’haurà de garantir que les dones “no són la part de la plantilla amb més índex de contractació temporal”.

Es considera com a plantilla desequilibrada aquella en què la representació o presència de les dones sigui inferior al 40% del total

En el supòsit que per a l’execució del contracte sigui necessària la contractació de personal nou i la plantilla de l’empresa contractista o subcontractista estigui conformada amb una representació desequilibrada entre dones i homes, “hauran de fer per executar el contracte, i al llarg de tot el termini d’execució, contractacions de dones o transformar algun contracte temporal de dones de la plantilla en contractes indefinits”. Es considera com a plantilla desequilibrada aquella en la qual la representació o presència de les dones sigui inferior al 40% del total.

 

Amb la col·laboració de:

logo generalitat de catalunya

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat